Dieta de quilòmetre zero contra la crisi climàtica
Barcelona i 13 ciutats globals més es comprometen, a la cimera del C40, a reduir el malbaratament alimentari a la meitat
Tots els nostres actes quotidians són susceptibles de ser convertits en una arma contra la crisi climàtica. És força coneguda la diferència entre desplaçar-se en transport públic o en vehicle privat, però a la cimera de ciutats contra la crisi climàtica C40 està sonant amb força la importància de l’alimentació. “És un dels actius culturals i econòmics més importants de les comunitats urbanes; hi hem d’incidir com a alcaldes”, va defensar ahir el batlle de Milà, Giuseppe Sala, que atorga una doble victòria a una dieta saludable i sostenible: millora la salut dels ciutadans i del planeta.
És per això que 14 ciutats d’arreu del món, entre les quals hi ha Barcelona, van segellar a Copenhaguen una declaració mitjançant la qual es comprometen a implementar polítiques d’alimentació sostenible que serveixin per combatre l’emergència climàtica en tot allò que tinguin a l’abast de la mà. Això es tradueix en objectius concrets, com ara reduir el malbaratament alimentari a la meitat en escoles i edificis públics abans del 2030 i projectes que requeriran una concreció més gran quan es traslladin a la realitat de cada ajuntament, com ara el foment del consum d’aliments de base vegetal en detriment de la carn i la promoció del producte de quilòmetre zero entre la ciutadania, adaptant-se a la geografia, cultura i demografia de cada lloc. La regidora de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, considera que l’èxit de l’acord consistirà precisament “a treballar polítiques ambicioses aprofitant l’interès dels barcelonins pel producte de proximitat”. Una altra de les intencions rellevants de l’acord és fer del menjar saludable una cosa accessible, que no tingui un preu prohibitiu, i així reduir indicadors com l’obesitat infantil, que a Ciutat Vella és d’un 18% mentre que a Sarrià es queda en un 5%.
El compromís del C40 arriba només un dia després que Barcelona fos elegida com a capital mundial de l’alimentació sostenible per al 2021, quan acollirà la cimera internacional del pacte de Milà, que, en certa manera, és l’origen d’aquesta declaració més ambiciosa signada ahir a Copenhaguen. A més de la capital catalana i de Milà, també s’hi han adherit la ciutat amfitriona, a més de París, Londres, Los Angeles, Tòquio, Oslo, Estocolm, Toronto, Seül, Guadalajara (Mèxic) i Quezon (Filipines). Si a les 14 ciutats signants s’hi afegissin la resta de grans metròpolis globals es podrien salvar fins a 11 milions de vides anuals i reduir en un 60% les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, segons un estudi elaborat pel grup de ciutats globals organitzador de l’esdeveniment.
A fi d’aconseguir-ho caldrà la implicació d’empreses privades, agents socials i els estats. Nombrosos alcaldes van lamentar durant tota la jornada d’ahir a la cimera del C40 que cada vegada més són ells els que han de resoldre els problemes més greus de la ciutadania, mentre els executius centrals miren cap a una altra banda. “Nosaltres assumim la nostra responsabilitat, tot i que els governs no fan res o fins i tot ens bloquegen”, va lamentar l’alcalde de Boston, Marty Walsh. Diversos alcaldes dels Estats Units, afectats per les decisions de Donald Trump, fins i tot han muntat una mena de sucursal nord-americana del grup de ciutats C40, en què hi ha tant demòcrates com republicans, per fer entendre que la qüestió no va de partits polítics sinó de defensar el medi ambient i els veïns de les ciutats.
El compromís dels alcaldes promou una alimentació saludable i sostenible per millorar la salut dels ciutadans