Sitges, entre la màgia de Baztan i l’anime fantàstic
Expectació per la ‘première’ de ‘Legado en los huesos’
La màgia i el terror de la vall de Baztan tornen. La segona pel·lícula de l’exitosa trilogia literària de Dolores Redondo, en què la inspectora Salazar acaba de ser mare i lluita contra els temibles fantasmes de la seva, es va estrenar ahir al Festival de Sitges. “La primera pel·lícula era més thriller, aquesta és més emocional, més dramàtica i màgica”, va explicar el director, Fernando González Molina.
Marta Etura és la protagonista absoluta de Legado en los huesos. “Una pel·lícula de personatges i en què el més difícil va ser mantenir la tensió durant tant temps”, va afegir González Molina. I és que en aquest film tot és desbordant. La pel·lícula, que, a part de la pluja omnipresent, inclou efectes destacats, com la inundació d’Elizondo, es va rodar simultàniament amb la tercera entrega de la saga. Van ser 253 seqüències rodades en 120 localitzacions, i Etura només no apareix en 13.
“És un personatge molt intens, i el vam preparar molt per tenir clar en quina situació estava en cada moment. Entenc perfectament l’Amaia”, diu la protagonista. Continuen al seu costat el seu fidel company de patrulla, interpretat per Carlos Librado, i l’eficient inspector Montes, a càrrec de Francesc Orella i que en aquesta segona part ha après a respectar la seva cap. També hi apareixen personatges nous, com el jutge que interpreta Leonardo Sbaraglia i l’inquietant sacerdot a qui dona vida un Imanol Arias amb alçacolls i fascinat pel personatge. Després de la seva première a Sitges, El legado de los huesos arribarà al cinema el 5 de desembre.
Una altra estrena mundial que el festival va acollir amb ganes va ser la japonesa Her blue sky, que torna a reunir el mateix equip que va commoure amb El himno del corazón (2015) –Tatsuyuki Nagai (director), Mari Okada (guionista) i Masayoshi Tanaka (disseny de personatges)– en una història
Per primer cop, dues pel·lícules d’animació, francesa i japonesa, competeixen a la secció oficial
que tracta les aventures amoroses i els anhels de joventut en un anar i venir de viatges en el temps. “La pel·lícula gira entorn de les decisions que prens en la teva vida personal”, va dir el realitzador de l’estudi Sunrise, que considera que totes les eleccions “són correctes però comporten conseqüències”.
Si en el seu treball anterior l’element fantàstic aflorava en alguns moments concrets, aquesta vegada les dosis d’imaginació irrompen d’una manera generosa i, alhora, natural: “Volia que els personatges poguessin volar al cel”. Ahir fins i tot ell mateix se sentia als núvols quan reconeixia que “venir a Sitges sempre havia estat un somni”. Her blue sky competeix a la secció oficial, amb un altre títol d’animació –és el primer any que dos films animats es donen cita en aquesta categoria–, la francesa ¿Dónde está mi cuerpo?, una joia del gènere dissenyada per Jérémy Clapin, i una de les preferides del certamen per la seva exquisida originalitat.