Tirania galàctica
Roberto Carlos revela el poder dels jugadors al vestidor blanc
Roberto Carlos ha revelat, en una entrevista al Canal 11 portuguès, el poder dels jugadors en l’anomenat equip dels galàctics. Una entrevista que no ha agradat gens al Madrid, de qui l’exlateral brasiler actualment és ambaixador i comentarista a la seva televisió.
En una xerrada distesa amb Vitor Baia, exporter blaugrana, Roberto Carlos disecciona la relació que aquell vestidor va tenir amb Del Bosque, Camacho i Luxemburgo. Tot i que no ho explicita, deixa entreveure que l’equip va aconseguir fer fora Camacho quan aquest va mirar d’implantar una disciplina forta. Ho explica així: “Hi teníem bona relació [amb els tècnics], menys amb Camacho, que va aguantar deu dies. Va arribar al vestidor i va saludar tot el món, molt seriós. Jo només observava, a veure què diria. ‘Vull tothom demà a les 7 del matí’. Normalment entrenàvem a dos quarts d’onze. Vam parlar amb ell per intentar canviar l’horari; nosaltres teníem els nostres costums”.
Roberto Carlos presumeix del mateix pel que fa a Vanderlei Luxemburgo, que va aguantar una mica menys d’un any repartit en dues temporades. El brasiler revela que al tècnic li va costar el càrrec, entre altres coses, no permetre que es begués alcohol: “Amb Luxemburgo va passar el mateix. Teníem el costum d’arribar a la concentració i abans del sopar prendre la nostra cervesa i el nostre vi. Sobre la taula sempre hi havia dues ampolles de vi. Ronaldo i jo li vam dir: ‘Professor, la gent aquí té els seus costums; ho veuràs, però intenta no canviarlos. No treguis les ampolles de vi de la taula i la cervesa abans del sopar, perquè si no tindrem problemes’. Què va fer? Va treure primer les cerveses i després les ampolles de vi. Va durar tres mesos. El món del futbol és petit, les notícies van arribant a la directiva i ciao”.
Qui surt més ben parat és Vicente del Bosque: “En Vicente era més un amic. No necessites regles. Ens entenia perfectament. Els entrenaments dels dilluns i de vegades dels dimarts eren a les cinc de la tarda. No els posava a les onze del matí perquè gairebé ningú no arribava”.
Roberto Carlos es mostra crític amb la seva actitud de llavors: “Jo avui penso: com és possible que féssim tantes ximpleries? Acabava cada partit i era tot avió privat. Ens trobàvem a la terminal privada de Barajas. En Beckham, que anava a no sé on, en Figo, en Zidane, que anava a algun lloc, en Ronaldo, jo... i havíem d’entrenar demà passat. Jo resava perquè els partits fossin dissabte per poder anar a la Fórmula 1 diumenge. Eren vols privats per tot arreu. Una bogeria”, admet.
Camacho va arribar i va dir, molt seriós: ‘Vull tothom aquí a les set del matí’; va aguantar deu dies”
A Luxemburgo Ronaldo i jo li vam dir: ‘No treguis dels àpats el vi i la cervesa perquè si no tindrem problemes’”
Del Bosque ens posava els entrenaments els dilluns i els dimarts a les cinc de la tarda: ens entenia perfectament”