França i Espanya aconsegueixen el pressupost de l’euro
El 20% del total es reservarà per ajudar a mantenir la inversió dels països en crisi
Ha nascut una jove promesa. No és l’estrella rutilant amb què alguns somiaven, un pressupost de la zona euro capaç d’intervenir de manera contundent quan algun país passi dificultats, perquè 17.000 milions d’euros no donen per a tant; però és molt més del que els intransigents holandesos volien acceptar. Els ministres europeus d’Economia van aprovar dijous a la matinada un pressupost que conté alguns elements contracíclics; bàsicament que reserva un 20% dels fons, uns 3.400 milions, per ajudar països amb problemes i que rebaixa el cofinançament nacional quan una economia tingui dificultats.
A més, la qüestió crítica, la de l’import global que acabarà tenint, es va solucionar al més pur estil comunitari, llançant la pilota cap endavant. És a dir, es deixa la porta oberta a aquesta possibilitat, però sense concretar les xifres. Aquest augment del pressupost de l’eurozona per sobre dels 17.000 milions que sortiran del pressupost de la UE haurà de venir d’aportacions bilaterals del sestats, i esc analitzarà a través d’ un acordin ter governamental( I AG ).
És l’equilibri al qual es va arribar entre les posicions ambicioses de França i Espanya, que són els que en definitiva van salvar el pressupost, i la rotunda, vociferant i repetida oposició d’Holanda. “És un gran pas en la bona direcció. Ara sabem que la idea d’un pressupost de la zona euro serà demà, el 2020, una realitat”, es va felicitar el ministre francès d’Economia i Finances, Bruno Le Maire, que es considera el pare de la idea, ell i el seu president Macron, per descomptat, i que va detallar els avenços que s’han anat aconseguint, pas a pas, durant els últims mesos.
També la ministra espanyola, Nadia Calviño, es va declarar molt satisfeta perquè es tracta d’“un punt de partida... però el progrés que s’està aconseguint respon plenament als objectius que s’havia marcat Espanya”. Des del primer moment, Espanya es va alinear amb França en la defensa d’aquest pressupost i va centrar els seus esforços, més que en l’import, a aconseguir que no es convertissin en uns nous fons estrictament condicionats a reformes estructurals, sinó que incorporessin elements d’estabilització, que permetessin a un país en crisi mantenir una certa capacitat d’inversió. Es defensava des de la dura experiència per la qual va travessar l’economia espanyola arran de l’última crisi, quan els ajustos van reduir dràsticament la possibilitat d’inversió i, amb això, els possibles estímuls a l’economia.
Després de mesos en els quals, en cada Eurogrup en què es plantejava, les actituds francesa i espanyola havien de ser a la contra, intentant evitar que es consolidessin els retrocessos i les traves al pressupost, es va arribar al d’aquesta setmana a Luxemburg amb un altre plantejament, la posició més còmoda de sortir a defensar el que ja hi havia damunt la taula.
Ja en el grup de treball que prepara les reunions de l’Eurogrup, la setmana passada es van detectar avenços, i un alt funcionari va indicar que s’estava a punt d’acceptar la modulació dels fons en funció de la situació econòmica de cada país. “El pla és reduir el cofinançament en temps de crisi”, van apuntar, i el pronòstic s’ha confirmat. També van situar com a molt difícil la negociació sobre un augcuit ment de l’import del pressupost, i aquí també van encertar, ja que la solució final ha estat traspassar el problema a temps futurs.
Com funcionarà aquest modest pressupost? D’entrada, per ser precisos, la xifra final es determinarà en la negociació de les perspectives financeres del període 2021-27, però es dona per fet que se li atorgaran 17.000 milions d’euros. Per tant, els primers fons estaran disponibles a partir del 2021. Més endavant poden arribar fons addicionals dels estats membres, però aquestes injeccions no estan assegurades. Hauran dec analitzar-se a través d’ un acordin ter governamental( I AG ), i seran aportacions voluntàries per part dels estats membres.
Per optar als fons, cada país ha de presentar uns plans concrets que s’examinaran en del context del Semestre Europeu. Entren doncs en el filtre habitual del circomunitari. La distribució del total per països és favorable a Espanya perquè es tenen en compte la població i la renda per càpita, dos factors que li garanteixen un percentatge important.
Del total del pressupost, la part del lleó (80%, 13.600 milions d’euros) es repartirà entre els països que hauran de cofinançar fins a un 25% cada projecte aprovat, amb l’excepció que si una economia entra en crisi, la seva participació es reduirà a la meitat. Aquest és un dels elements d’estabilització.
D’altra banda, la resta del pressupost (20%, 3.400 milions) s’ha reservat per a les crisis, per poder intervenir en cas que un país passi per dificultats. Un altre element anticíclic.
“Fa només dos anys, la capacitat fiscal per a l’euro era només una qüestió purament acadèmica. Ahir a la nit, després d’onze hores de negociacions, el convertim en una realitat en forma d’instrument pressupostari per a l’eurozona”, va declarar el president de l’Eurogrup, Mario Centeno, presentant l’acord en positiu.
És cert, com apunta Centeno, que ha nascut un pressupost de la zona euro, però també que li han retallat les ambicions, és a dir, un total de 17.000 milions de mo
UN PRESSUPOST MODEST
17.000 milions assegurats amb opcions d’ampliar-se en el futur
ELEMENTS CONTRACÍCLICS
Es reduirà a la meitat el cofinançament d’un país en crisi, del 25% al 12,5%
ment; que estarà subjecte a condicionalitat, que la paraula estabilització no apareix en cap text i que fins i tot li han canviat el nom (BICC, Instrument per a la Convergència i la Competitivitat). Però també és una realitat que, en contra de molts pronòstics, l’eurozona tindrà el seu propi pressupost, un de modest, però amb aspiracions de créixer, cosa que no semblava factible fa molt poc temps.