El trasllat de Franco serà just abans de la campanya
Desbrossades totes les traves judicials, la Moncloa ha activat l’operació per exhumar el dictador entre el 18 i el 22 d’octubre.
Carmen Calvo va somriure ahir satisfeta. Fa més de dotze anys, sent responsable de la cartera de Cultura, va sentir en una de les reunions del Consell de Ministres que presidia José Luis Rodríguez Zapatero, i que debatia el que acabaria sent la llei de Memòria Històrica, la conclusió que treure Francisco Franco del Valle de los Caídos “no s’aconseguiria fer mai”. Tanmateix, la cita del Consell de Ministres que ahir va presidir Pedro Sánchez va aprovar, a proposta precisament de Calvo –ara vicepresidenta del Govern en funcions–, l’acord definitiu per exhumar el dictador i traslladarne les restes al discret cementiri de Mingorrubio abans del 25 d’octubre. “Ja està”.
L’operació, sobre la qual s’informarà amb 48 hores d’antelació els nets de Franco perquè hi siguin presents si ho desitgen, s’executarà entre el 18 i el 22 d’octubre, perquè no està previst exhaurir el termini màxim acordat, a les portes, per tant, de l’arrencada oficial –l’1 de novembre– de la nova campanya electoral del 10-N, en què el PSOE considera que l’exhumació de Franco serà un gran element mobilitzador per a l’electorat progressista, però al cap de gairebé una setmana o més que el Tribunal Suprem (TS) emeti la decisió sobre els líders independentistes empresonats per l’1-O, que a la Moncloa donen per fet que serà dilluns vinent.
La justificació que ahir va esgrimir la mateixa Calvo per ajornar encara almenys una setmana el trasllat de les restes del dictador, malgrat que el TS va atorgar dijous el vistiplau final a un procés que avança a empentes i rodolons des de fa setze mesos, és d’índole operativa. Per començar, el Valle de los Caídos ja estarà tancat al públic des d’avui mateix i fins que es faci el trasllat. A partir d’aquell moment, els operaris contractats per a això començaran a instal·lar el mecanisme per aixecar la llosa de gairebé dos mil quilos sota la qual hi ha el fèretre. També falta per determinar com es farà el trasllat de les restes del dictador, entre el Valle de los Caídos, a San Lorenzo de El Escorial, i el cementiri de Mingorrubio, a El Pardo, a uns seixanta quilòmetres de distància. Una opció és un simple furgó funerari, cosa que tanmateix obligaria a extremar les mesures de seguretat durant tot el recorregut. Per tant, sembla que s’imposa, segons va reconèixer ahir Calvo, la idea que el fèretre es traslladarà en un helicòpter de la Guàrdia Civil o l’exèrcit.
A la Moncloa volen garantir la seguretat a tota hora, de manera que ja s’està estudiant l’operació amb la Delegació del Govern a Madrid, si bé asseguren que no els fa por que hi hagi aldarulls per part de nostàlgics del règim franquista. S’aferren al fet que dijous a la nit van anar a protestar a les portes de la seu del PSOE encara no un centenar d’exaltats, sense més conseqüències.
També volen preservar el dol de la família de Franco, però alhora garantir el dret a la informació, de manera que es delimitarà la presència de la premsa espanyola i internacional –ja que donen per fet que l’impacte de la notícia serà mundial– a l’esplanada del Valle de los Caídos. En canvi, durant l’exhumació i la reinhumació, ningú no podrà fer fotos ni gravar res, ni tan sols els nets del dictador. La logística de l’operació és complexa, en tot cas, malgrat que a la Moncloa asseguren que tot el procés tindrà un cost d’encara no onze mil euros.
L’acord del Consell de Ministres permet que la família del dictador sigui present durant l’exhumació i reinhumació, i fins i tot que celebri una cerimònia “breu i íntima” a Mingorrubio. I en tota l’operació hi haurà la ministra de Justícia, Dolores Delgado, en la seva funció de notària major del Regne. Calvo va concloure ahir que el trasllat de les restes de
“DIMENSIÓ HISTÒRICA”
“Suposa tancar amb dignitat el que no era digne”, celebra Calvo després de l’acord final
UNA LOGÍSTICA COMPLEXA
La seguretat de tota l’operació aconsella traslladar les restes del dictador en helicòpter
Franco suposarà “un gran èxit”, amb “dimensió històrica”. I ja va augurar que formarà part de la història de la democràcia espanyola. “Suposa tancar amb dignitat el que no era digne”, va sentenciar, per complir la màxima dictada per Sánchez que “el dictador no pot estar en una tomba d’Estat”.
El PSOE de seguida va esgrimir la notícia a la seva campanya electoral, com ja fa Pedro Sánchez als mítings que protagonitza cada dia. “Era una anomalia democràtica que hi hagués un mausoleu a un dictador, feixista i genocida”, va clamar la vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra. El líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, va celebrar el que va considerar que és “sens dubte una bona notícia”, però va dir que es tracta d’una “lleugeríssima reparació de la dignitat democràtica del país”. El portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, va apressar el Govern espanyol: “Si ho pogués fer demà, millor”. Per la seva part, el secretari general del PP, Teodoro García Egea, va criticar que el PSOE recorri en campanya a “ressuscitar qüestions del passat”. I va ironitzar que, si hi hagués unes terceres eleccions, potser Sánchez “es començaria a ficar amb els Reis Catòlics”. I el líder de Vox, Santiago Abascal, també va lamentar que el Govern del PSOE vulgui fer campanya “amb un mort” ressuscitant “els odis de la Guerra Civil”.
Malgrat la rellevància de l’acord sobre l’exhumació de Franco, i malgrat que el Govern central es manté en funcions, la reunió del Consell de Ministres va donar molt més de si. Així, a més, va aprovar a iniciativa de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, un reial decret llei que permet finalment actualitzar els lliuraments a compte del 2019 que elevarà a 4.682 milions d’euros els recursos de les comunitats autònomes. Malgrat que encara haurà de ser convalidat per la diputació permanent del Congrés, Montero tira endavant així la fórmula que ja va avançar per sorpresa el 16 de setembre al president valencià, Ximo Puig, per esquivar el bloqueig que havia imposat l’Advocacia de l’Estat.
Segons la tesi de Montero, gràcies a la convocatòria de la repetició electoral del 10-N, i com que és improbable que es formi un nou govern abans no s’acabi l’any –malgrat que Sánchez presentarà demà el seu pla per intentar aconseguir-ho al desembre–, la mesura ja no condicionarà l’actuació del futur executiu perquè es refereix al 2019.
La principal beneficiària del desbloqueig serà Catalunya, amb 875,33 milions d’euros. “Aquest Govern busca i troba solucions”, va celebrar Montero.