El Nobel de la Pau, per al premier d’Etiòpia
El primer ministre d’Etiòpia, Abiy Ahmed, ha estat premiat amb el Nobel de la Pau per la seva tasca per resoldre el conflicte amb Eritrea.
El primer ministre d’Etiòpia, Abiy Ahmed, ha estat el guanyador del premi Nobel de la Pau del 2019 en reconeixement als seus esforços per aconseguir la pau a la regió de la Banya d’Àfrica i, especialment, per resoldre el conflicte fronterer amb la veïna Eritrea.
La presidenta del Comitè Noruec dels Nobels, Berit Reiss-Andersen, va argumentar ahir en una roda de premsa a Oslo que el premi té una doble intenció: reconèixer la feina feta fins ara i encoratjar-lo a continuar desenvolupant reformes més profundes a Etiòpia, el segon país del continent africà en habitants i l’economia més gran de l’Àfrica Oriental.
“Una Etiòpia en pau, estable i exitosa tindrà nombrosos efectes secundaris positius i ajudarà a enfortir la fraternitat entre les nacions i els ciutadans d’aquesta regió”, va manifestar.
El premi torna a viatjar, de nou, al continent africà, després que l’any passat el rebés el metge congolès Denis Mukwege, compartit amb l’activista iraquiana yazidita Nadia Murad per la lluita contra la violència sexual com a arma de guerra.
En una conversa telefònica posterior a la roda de premsa amb el secretari del comitè noruec, Ahmed va afirmar sentir-se “humil i emocionat” i esperançat que el premi pugui servir perquè altres líders africans treballin per aconseguir la pau al continent.
Abiy Ahmed va prendre possessió del càrrec de primer ministre l’abril del 2018, amb 41 anys i ambicioses promeses d’aperturisme i reformes. Tres mesos després anunciava la firma d’una declaració de pau amb el president eritreu, Isaias Afwerki, donant per acabada una guerra que havia començat vint anys abans.
El comitè noruec que anualment lliura el prestigiós guardó va destacar també la cooperació d’Afwerki: “La pau no sorgeix de les accions d’una sola part; quan el primer ministre Abiy va estendre la seva mà, el president Afwerki la va estrènyer i va ajudar a formalitzar el procés de pau entre els dos països”, va dir Reiss-Andersen.
Va admetre que queda molta feina per fer, encara que li va reconèixer a Abiy haver “iniciat reformes importants que donen a molts ciutadans l’esperança d’una vida millor i un futur més brillant”. Va esmentar que va destinar els seus primers 100 dies en el càrrec a aixecar l’estat d’excepció, amnistiar milers de presoners polítics, posar fi a la censura als mitjans, legalitzar grups de l’oposició, destituir líders militars i civils sospitosos de corrupció i augmentar significativament la influència de dones en la vida política i comunitària etíop, alhora que “s’ha compromès a enfortir la democràcia mitjançant eleccions lliures i justes”.
Reiss-Andersen va reconèixer que queden molts reptes pendents i problemes per resoldre. “Sens dubte, hi haurà gent que pensi que el premi d’aquest any s’ha lliurat massa aviat, però el comitè creu que és ara quan els esforços d’Abiy Ahmed mereixen reconeixement i encoratjament”.
En el torn de preguntes es va qüestionar el fet que les reformes democràtiques a Etiòpia només acaben de començar, davant la qual cosa Reiss-Andersen va respondre: “Roma no es va construir en un dia, i tampoc la pau i el desenvolupament de la democràcia no s’aconseguiran en un període curt de temps”.
Va semblar un gest, tot just un detall. Era un nou full de ruta a la regió. Quan va ser nomenat primer ministre d’Etiòpia, un país inundat de manifestacions i centenars de morts als carrers, Abiy va viatjar a la província orom, un dels epicentres del descontentament, i per a sorpresa de gairebé tots va realitzar un discurs de reconciliació. Però va fer més. Va parlar com cap altre líder etíop no ho havia fet abans: en la llengua local, l’oromo, i no en anglès o amhàric, idioma oficial. A l’home de negocis Ermias Yallew se li eriçava la pell quan ho recordava per a aquest diari.
“Va parlar en la nostra llengua! Cap líder no ho havia fet abans. Va ser com si, en lloc de per les orelles, aquelles paraules m’entressin pel cor”.
La irrupció d’Abiy, de només 43 anys, al tauler polític africà ha canviat en poc més d’un any el rostre d’Etiòpia i ha estat una alenada d’aire fresc en un continent on es perpetuen vells xarucs després de dècades en el poder. I si el líder més jove d’Àfrica ja era un exemple d’una nova manera de fer política, ahir va rebre l’empenta definitiva per convertir-se en símbol del nou líder africà del segle XXI al ser guardonat amb el Nobel de la Pau davant de la favorita a les travesses, l’activista Greta Thunberg. A Abiy, el reconeixement li arriba per molt més que gestos lingüístics en províncies díscoles.
Des del primer minut en el càrrec, aquest enginyer informàtic i exresponsable de ciberintel·ligència va trencar amb la mà dura dels seus predecessors. A més d’alliberar milers de presos polítics i legalitzar partits opositors, Abiy va liberalitzar l’economia i va purgar diversos alts càrrecs acusats d’abusos i corrupció. També va nomenar un Govern paritari i va designar una dona, Sahlework Zewde, com a presidenta del país per primera vegada en la història d’Etiòpia.
Però si el Nobel va recaure ahir en Abiy va ser sobretot per la seva mà estesa més enllà de les seves fronteres. Fill de mare cristiana i pare musulmà, va posar fi al conflicte amb Eritrea, un dels odis més profunds d’Àfrica, amb unes arrels de més de dues dècades de robustesa. En la seva nota d’agraïment va deixar clar que sabia de la importància de la pau eritrea i va subratllar que la seva Administració “ha fet de la pau, el perdó i la reconciliació components polítics clau”.
Abiy ja va mostrar un caràcter independent en els seus primers mesos al comandament. Va actuar pel seu compte, sense avisar mig Govern, quan va anar a Asmara, capital d’Eritrea, en un viatge històric a la recerca de la pau, i va liderar gairebé de manera personal la mediació al veí Sudan per aconseguir in extremis un govern de coalició entre el Govern i l’oposició. La seva autonomia no ha agradat a tots: l’any passat van intentar assassinar-lo durant un míting polític.
Malgrat les seves bonances polítiques, Abiy Ahmed té feina per fer. Etiòpia és un país amb les llibertats delimitades, d’una desigualtat criminal malgrat una dècada de creixement econòmic i amb agressions als drets humans, com les deportacions nocturnes de 10.000 etíops expulsats cada mes de l’Aràbia Saudita.
En pocs mesos va posar fi a la guerra amb Eritrea, un dels odis més forts d’Àfrica
Ha alliberat milers de pesos polítics i ha legalitzat partits polítics
Va arribar al poder l’any passat i és aire fresc en una Àfrica de polítics vells xarucs
Quan va viatjar a Eritrea a la recerca de la pau ho va fer pel seu compte, sense avisar mig Govern