DISPUTA ECONÒMICA Els EUA i la Xina pacten una treva en la seva guerra comercial
Donald Trump anuncia “la primera fase d’un acord substancial” La UE demana a Washington negociar per evitar una escalada d’aranzels
Els Estats Units i la Xina van arribar ahir a Washington a un acord parcial per frenar la guerra comercial entre els dos països. Només es tracta d’una treva, un miniacord per aplanar el terreny per a un pacte global més endavant. A canvi d’algunes concessions en matèria agrícola per part xinesa, els nord-americans no imposarien més aranzels. Per la seva banda, la comissària europea de Comerç, Cecilia Malmström, va enviar una carta al seu homòleg dels Estats Units, Robert Lighthizer, en què li proposava negociacions per evitar una escalada d’aranzels Unió Europea-Estats Units com a conseqüència del litigi pels ajuts a Airbus i Boeing.
Treva a la vista entre els Estats Units i la Xina per primera vegada des que fa any i mig es van declarar la guerra comercial.
“Hem arribat a la fase u d’un acord substancial”, va anunciar ahir el president Donald Trump al despatx oval al costat del vice-primer ministre xinès, Liu He. L’acord encara ha de ser posat per escrit però estarà llest en unes setmanes, va explicar Trump. Tan aviat com les dues parts el firmin, “entrarà en vigor la “fase dos” i hi podria haver “una fase tres”, ha afegit, apuntant a una retirada progressiva dels aranzels que pesen sobre les importacions dels dos països sempre que es vagin complint les condicions pactades. Si es completa la fase 1, els EUA reconsideraran la seva acusació a la Xina que manipula la seva divisa, va apuntar el secretari del Tresor, Steven Mnuchin.
Els avenços són modestos, tenint en compte com de lluny que ha arribat la guerra comercial entre els dos països. En la primera de l’acord, Xina augmentarà les compres de productes agrícoles als Estats Units en 40.000 o 50.000 milions per un període de dos anys. Trump ha animat els grangers americans a comprar terres i tractors per fer front a la demanda xinesa. Washington, a canvi, deixarà en suspens la pujada del 25% al 30% dels aranzels a productes valorats en 250.000 milions de dòlars anuals, que estava programada per al 15 d’octubre. Les negociacions sobre tipus de canvi, tot i això, no han prosperat encara que d’acord amb Mnuchin estan “gairebé tancades”. També han esmentat possibles acords parcials sobre propietat intel·lectual i serveis financers però encara no s’han concretat.
És una treva. Ningú no ha parlat, ara per ara, de cancel·lar els aranzels ja en vigor, només de suspendre’n les pujades, que estaven programades per als propers mesos. No queda clar què passarà per exemple amb l’alça prevista per al 15 de desembre sobre articles com els telèfons mòbils o els ordinadors portàtils. L’entrada en vigor ja va ser endarrerida per evitar que afectés negativament la campanya de vendes nadalenques i si s’aplicar el 2020, no només se’n ressentiria l’economia: també les possibilitats de reelecció de Trump.
Per arribar a aquest alto el foc, les dues parts han hagut de cedir. Els Estats Units han acceptat firmar un acord parcial en lloc d’insistir en un gran pacte que inclogués tots els àmbits problemàtics de la seva relació comercial. La Xina, per la seva part, ha renunciat a incloure en les converses l’estatus del gegant tecnològic Huawei, que Washington ha inclòs en la llista negra d’empreses, entre altres assumptes.
En el doble paper de president i comentarista, Trump havia alimentat ahir des de primera hora l’optimisme. “Estan passant coses bones en la reunió comercial amb la Xina. Millors sensacions que en el passat recent, una mica més semblant als vells temps (...) “va tuitejar al matí, deixant enrere l’ambigüitat dels últims dies. Quan es coneguin els detalls, és possible que els mercats quedin decebuts però ahir van ser una festa.
Amb la menció als bons “vells temps” el president dels Estats Units podria referir-se al to de les negociacions fins aquesta primavera, quan va denunciar que Pequín estava fent marxa enrere en els seus compromisos. Una constant de la seva política és denunciar com fa dècades que Pequín s’aprofita dels EUA. Ja com a promotor immobiliari intervenia sovint en televisió per denunciar-ho i reclamar als polítics que plantessin cara a la Xina. “Aquesta no és la meva guerra comercial, és una guerra que s’hauria
PRIMER AVENÇ EN 18 MESOS
Pequín comprarà més productes agrícoles als americans, que suspendran els aranzels
CONCESSIONS
El president ha renunciat al pla de no acceptar pedaços i apostar per un de global
d’haver lliurat fa molt de temps. Algú ho havia de fer”, va dir recentment als periodistes als jardins de la Casa Blanca. Mirant al cel, va afegir: “Soc l’elegit”.
El seu objectiu declarat, no més pedaços a la seva relació comercial sinó un gran acord que inclogui tots els aspectes problemàtics, des del tipus de canvi al robatori de propietat intel·lectual o les subvencions a empreses clau. Amb tan altes ambicions, la declaració de guerra va arribar el març del 2018. Des d’aleshores, els dos països s’han embrancat en una espiral d’aranzels sense final a la vista que ha tingut com a efecte l’alentiment del creixement econòmic mundial.
L’economia xinesa ha patit més que la nord-americana, encara que la incertesa ha congelat les inversions. Políticament, tot i això, per a la Xina és més fàcil resistir que per als EUA i Trump ha sentit créixer la pressió els últims mesos per assolir un acord que alleugés el cost de la guerra, en especial per al sector agrícola, el més afectat per la resposta xinesa, el més rellevant per a la seva reelecció. La pregunta que tothom es farà en cas que, a partir del miniacord assolit ahir, la guerra comercial remeti o fins i tot cessi és si els sacrificis han valgut la pena.