Cristian Olivé
Professor de secundària
El professor d’ESO Cristian Olivé ha estat nominat als premis Educa Abanca a proposta dels seus alumnes pels innovadors mètodes que fa servir per despertar el seu interès, que s’han traduït en un índex més gran de lectura.
Els índexs de lectura al col·legi Joan Pelegrí, de Sants, s’han disparat. No és que tots els alumnes llegeixin però els que eren lectors, llegeixen més, i els que no solien llegir, ara ho fan. Com s’ha produït aquest fenomen? Part de l’explicació es deu a l’incombustible professor de llengua de 1r i 2n d’ESO.
Cristian Olivé explica la clau: “Escolto els seus interessos i m’apropio del seu llenguatge i, a partir d’aquí, proposo treballs en línia amb objectius del currículum”.
WhatsApp, Instagram, jocs de rols, videojocs... tot s’hi val en la imaginació d’aquest mestre. L’any passat els va demanar de conèixer a fons el principal protagonista de Finis mundi, novel·la de Laura Gallego. El monjo Michel sap que s’acosta el final del món i només hi ha una manera de salvar-lo. “Quins missatges de WhatsApp escriuria el frare en la seva aventura?”, proposa el mestre. Quan Rosalía va publicar l’àlbum
El mal querer, els estudiants van llegir els textos en català de Flamenca, l’obra occitana en què es va inspirar la cantant. I a partir d’aquí van escriure un text argumentatiu sobre la gelosia, el sentiment de possessió i la reivindicació de la llibertat de la dona. Perquè, continuant amb el tema d’amors tòxics, com seria la relació entre Romeu i Julieta avui? On es produiria? Qui serien els protagonistes? Com seria el patiment d’una parella enamorada que per convencions no es pot estimar? “En la literatura hi veuen reflectida la seva realitat, les seves angoixes, les seves inquietuds, els seus desitjos... i se senten menys estranys”.
No tots comparteixen els gustos musicals populars. “Profe, a nosaltres ens agrada Fortnite”. I Olivé es va submergir en el coneixement del videojoc i va proposar un treball alternatiu a aquests resilients amb la realitat distòpica d’Els jocs de la fam. Comparteix les seves experiències de classe a les xarxes socials (amb milers de seguidors) i se’n serveix per millorar les seves idees (@tonisolano, @ManelTrenchs, @pepcerda, @bertaocana...).
Aquest any ha proposat als seus alumnes de “crear” una sèrie per a Netflix a partir de les lectures obligatòries. Ha dividit la classe en diversos grups que assumeixen el guió, la representació, l’escenografia, la composició musical, la campanya de difusió, la producció, la publicitat per xarxes... La classe que traslladarà Serena (de Dolors Garcia i Cornellà) recreada a la Barcelona de l’edat mitjana, podrà comparar el seu treball amb el de la sèrie
La Catedral del Mar que es pot veure a la plataforma. Com han traslladat la història a la pantalla? Com l’han difosa?
No s’ha trobat mai cap alumne escarxofat al pupitre preguntant: “I això per què serveix?” Al contrari, els joves es mostren motivats i li demanen recomanacions. “Els aconsello La metamorfosi o Frankenstein”. Com a adolescents subjectes als vaivens d’hormones, a qui els creixen les extremitats, els surt borrissol per tot arreu i els canvia la veu són testimonis fascinats de la impotència i solitud del comerciant Gregor Samsa, convertit en escarabat, o de la ràbia produïda per la incomprensió del seu entorn de la criatura de Mary Shelley.
En complicitat amb una altra professora de llengua, Elia Riudavets, i de la bibliotecària de l’escola, Cristina Batlle, decoren la biblioteca amb un tema (llibres per a pel·lícules) i pregunten als professors i alumnes per un títol de la seva elecció (Rovira és un fan de Murakami) i recullen a Instagram fotografies o històries (Tastet de lletres). “Nosaltres hem de ser els seus influencers també”, diu Olivé.
Amb el professor d’història Dani Cortijo també munten bons saraus. Mostren un quadre del pintor de cambra Michel Sttow del rei Ferran el Catòlic. S’observa una gairebé imperceptible marca al coll del monarca. I en la consciència d’aquella cicatriu s’inicia una investigació: al final de l’any en què van ser expulsats els musulmans i va ser conquerit el continent americà, Ferran II va ser objecte d’un atemptat al Raval de Barcelona. Sortint de l’aleshores Palau Reial, un camperol s’hi va abraonar i li va assestar diverses punyalades. El tall al coll no va ser letal però Joan de Canyamars, el seu autor, va ser mutilat a les principals places de la ciutat.
I si va actuar en conspiració? Els docents munten un tribunal i els grups d’alumnes, amb papers adjudicats prèviament, han de defensar el grup que representen. Nobles, comerciants, artesans, camperols. La defensa ha d’incloure informació sobre el sistema social i econòmic de l’edat mitjana, coneixement de la història d’Espanya i la de Barcelona, dels edificis conservats i de la temptativa de l’assassinat reial i les seves conseqüències.
Amb tot això, on queden la gramàtica, amb la morfologia, sintaxi, fonètica, semàntica ... i les regles d’ortografia? “També reben classes magistrals. Però el currículum diu que han de saber llegir, i comprendre els escrits, i saber escriure, amb correcció. Això ho aprenen”.
Els alumnes tornen l’esforç amb aprenentatges. Tant és si és un comentari o un anunci, es dona per satisfet quan els seus alumnes tallen els cabells a la sirena de Starbucks. Ara l’han presentat al premi Educa Abanca com a millor professor d’Espanya.
Se serveix de mitjans com WhatsApp, Instagram i Netflix per treballar la llengua i la literatura CRISTIAN
OLIVÉ El mestre ha estat nominat als premis
Educa Abanca gràcies al fet que els
alumnes l’han presentat al concurs