Els presidents de la Generalitat
En espera de ser jutjat per desobediència, dilluns 7 d’octubre el president Quim Torra va passar la moció de censura presentada per Ciutadans, dies després que diverses entitats independentistes celebressin l’aniversari de l’ara simbòlica consulta popular de l’1 d’octubre del 2017 desplegant 131 fanals led en diferents pics de Montserrat.
Els 131 fanals van significar l’ordinal que s’atribueix a Torra com a president després que Jordi Pujol s’autoproclamés president número 126 després de la publicació del llibre Historia de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents 1359-2003, exemple d’una de les reinvencions de la nostra història que ens ha portat a afirmacions tan curioses com que Cervantes o Santa Teresa eren catalans.
La realitat és que la Generalitat, tal com avui la coneixem, no va néixer al segle XIV sinó que llavors era un simple organisme de control tributari dels subsidis que les Corts concedien al rei amb ampliació, això sí, de competències després de les Corts del 1413. Era només la Diputació del General que també van tenir altres territoris de la Corona d’Aragó per seguir les relacions financeres amb el rei.
La Generalitat de Catalunya com a autèntica institució d’autogovern dins d’Espanya només va néixer el 1931 després de la proclamació de la Segona República (la tercera si tenim en compte la de l’eclesiàstic Pau Claris del 16 al 23 gener 1641). La Generalitat va ser la transacció anti independentista que va conduir a l’Estatut de Catalunya del 1932.
El primer president de la Generalitat va ser Francesc Macià (1931-33) i no Berenguer de Cruïlles (1359-1362) com argumenten els que estan reinventant certs aspectes de la història de Catalunya, pretenent la “recuperació de l’estat propi”.
Després de la mort de Macià el 1933 han ostentat la presidència Companys, fins a la seva execució el 1940, amb la interrupció de 1934-36 (després de la seva condemna a 30 anys pel Tribunal de Garanties Constitucionals pels “Fets del 6 d’ octubre del 1934”). En aquest interval i fins a ser amnistiat pel Front Popular el 21 de febrer del 1936, hi van haver 8 pseudo presidents de la Generalitat nomenats per l’Estat: Jiménez Arias, Portela, Pich, Alonso, Villalonga, Maluquer, Escalas i Moles). Companys va veure menyscabada la seva autoritat per la lluita entre comunistes i anarquistes dels Fets de Maig del 1937 i les retallades del govern Negrín el 1938.
Suprimida la Generalitat per Franco la institució va perviure a l’exili amb Irla i Tarradellas, que va tornar durant la transició. L’han succeït Pujol, Maragall, Montilla, Mas, Puigdemont, Rajoy (durant l’aplicació del 155) i Torra. Torra és, doncs, el 19è i no el 131è president de la Generalitat. Convinguem que Catalunya té prou història com perquè no calgui reinventar-la mirant de donar legitimitat al sentiment independentista d’una part de la seva població.
Quim Torra és el dinovè president català, i no pas el cent trenta-unè