Nobel de la Pau a la Banya d’Àfrica
Probablement a molts lectors el nom d’Abiy Ahmed, guardonat ahir pel Comitè Noruec amb el premi Nobel de la Pau, els era absolutament desconegut. I és que Ahmed és el primer ministre d’Etiòpia, un país del qual només es parla quan algun atleta seu venç en una marató, enclavat a l’anomenada Banya d’Àfrica, on durant dècades han tingut lloc conflictes oblidats del món, com la disputa fronterera entre Etiòpia i Eritrea, que ha durat vint anys i que el primer ministre etíop ha aconseguit resoldre, firmant la pau amb els seus veïns eritreus.
Ahmed ha estat el dirigent africà més jove –té 43 anys– a arribar al poder, que tot just fa un any i mig que ocupa, període durant el qual ha impulsat reformes, ha alliberat milers de presos polítics, ha posat fi a l’estat d’emergència, ha autoritzat la tornada de l’exili de líders opositors, ha permès la llibertat de premsa, ha combatut la corrupció, ha nomenat un govern paritari entre homes i dones i ha promogut una dona com a cap de l’Estat, l’única al continent.
Però sobretot, ha posat fi al conflicte amb Eritrea. Els dos països van ser durant dècades un de sol, però Eritrea es va independitzar el 1993, la qual cosa va provocar una disputa fronterera que va derivar en una guerra a finals del segle passat amb 70.000 morts.
Ahmed, que ha promès celebrar eleccions lliures el maig del 2020, és fill de pare musulmà i mare cristiana, té estudis superiors i és poliglota, però sobretot té carisma i dots diplomàtics, com prova la seva mediació en el conflicte del Sudan del Sud. L’augment de la seguretat al país ha fet que Etiòpia hagi tingut un gran creixement econòmic i s’espera que el PIB arribi als 100.000 milions de dòlars el 2020.
Però no tot són elogis. Ahmed és acusat de fer servir justament el seu carisma per prendre decisions de manera personal en lloc de treballar amb el seu Govern i diversos analistes creuen que queda encara molt camí per fer en la transició cap a la democràcia i que el gran repte d’Ahmed serà transformar en resultats demostrables i duradors l’entusiasme que ara suscita. Perquè la violència ètnica continua molt present al sud i l’any passat Etiòpia va ser el país amb més desplaçats del món, ja que fins a 2,3 milions d’etíops van haver de deixar casa seva per la violència i la pobresa.
Abiy Ahmed va viure un dels dies més importants el 8 de juliol del 2018, quan, només tres mesos després de ser nomenat primer ministre, va restablir relacions diplomàtiques amb Eritrea. Oficialment, els dos països ja no estan en guerra, però queden molts serrells per tancar i la situació no està normalitzada. No hi ha hagut avenços per fixar els límits entre els dos països i els posts fronterers continuen tancats.
El Nobel de la Pau a Ahmed és un premi als esforços per estabilitzar la Banya d’Àfrica i reconeix els actors que treballen per la pau i la reconciliació no només a Etiòpia sinó a la regió.
El guardó al primer ministre etíop premia els esforços per estabilitzar aquesta regió del continent