Alleujament econòmic per a les autonomies
La situació d’inestabilitat política que viu el país té conseqüències nefastes per al finançament de les comunitats autònomes, de les quals depenen serveis tan bàsics per als ciutadans com la sanitat, l’educació o els serveis socials. Davant la situació d’asfíxia financera en què es troben, el Govern central ha aconseguit articular una fórmula que els permetrà superar en part la seva difícil situació actual. Així, al Consell de Ministres celebrat ahir, després de diverses setmanes de negociacions i de consultes amb l’Advocacia de l’Estat, es va aprovar un decret llei pel qual es pagarà a les comunitats i ajuntaments més de 5.500 milions d’euros per lliuraments a compte d’aquest any. D’aquesta quantitat, Catalunya en rebrà 875,33 milions d’euros.
La xifra aprovada pel Consell de Ministres, tot i això, és inferior als 6.300 milions que sol·licitaven autonomies i ajuntaments, que en molts casos ja tenen pressupostats en els seus comptes públics. L’absència de pressupostos generals de l’Estat, a més, impedeix al Govern en funcions abonar els gairebé 2.500 milions que els corresponen pel canvi en el sistema d’informació de l’IVA del 2017.
En una situació de desgavell financer com la que propicia l’absència de pressupostos generals de l’Estat i d’un govern estable, la gestió financera de les comunitats autònomes es fa molt complicada. S’hi suma un sistema de finançament autonòmic que ha quedat obsolet i que està pendent de reforma des de fa cinc anys.
Ha estat aquesta la primera vegada en què s’actualitzen els lliuraments a compte a les comunitats autònomes amb un Govern en funcions i amb els pressupostos prorrogats. La ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, afirma que la solució aprovada ahir servirà, de cara al futur, perquè comunitats i ajuntaments no tornin a ser víctimes d’un bloqueig pressupostari i institucional del Govern central. La fórmula trobada és l’article 21 de la llei del Govern, que assenyala que un Executiu en funcions pot continuar realitzant despatxos ordinaris d’assumptes públics, entre els quals encaixa el repartiment de les quantitats pressupostades perquè els serveis públics fonamentals, en mans de les autonomies, continuïn funcionant.
Els llargs anys de crisi que ha viscut aquest país van impedir d’afrontar el problema del finançament autonòmic per falta de diners. Després, amb l’inici de la recuperació econòmica, l’augment de la recaptació fiscal va suposar un important alleujament per a les arques autonòmiques que va apaivagar les seves urgències financeres, però aquestes han tornat a estar sobre la taula pel retard en els pagaments compromesos davant l’absència de pressupostos de l’Estat.
La solució acordada ahir pel Consell de Ministres, tot i això, no deixa de ser un pedaç per resoldre els urgents problemes de tresoreria de les comunitats autònomes. El problema rellevant és reformar a fons el sistema de finançament autonòmic, que s’havia d’haver actualitzat l’any 2014, per corregir les insuficiències que té i les desigualtats que genera. En depèn, com s’ha dit, el correcte funcionament de les autonomies i dels serveis bàsics de la salut, l’educació i l’assistència social que atenen.
Com hem reclamat en altres ocasions, encarrilar el problema del finançament autonòmic és el gran repte polític i econòmic que té pendent l’Estat espanyol, i és tan necessari com difícil i complex d’articular a gust de tots. Serà imprescindible un gran esforç de negociació, amb voluntat d’acord entre els diversos partits polítics i comunitats autònomes, per poder avançar. El problema és que mentre Espanya no disposi d’un govern estable i amb plenes competències no és possible plantejar de nou la reforma del finançament autonòmic.
La reforma del finançament autonòmic continua sent el gran repte pendent