Batalla suprema
Allunyant-me de la política del nostre país, aquesta setmana poso l’ull al Tribunal Suprem dels Estats Units, compost per cinc jutges conservadors i quatre progressistes, que dimarts debatien si la llei de Drets Civils ha de protegir els gais i transgèneres en matèria de discriminació laboral. Encara que el debat sembli vingut de les cavernes, ja que aquesta llei, que data del 1962, en el seu títol setè, prohibeix clarament la discriminació per raó de religió o sexe, existeix el debat sobre què es considera sexe. Inclou l’orientació sexual o la identitat sexual? Curiosament, aquest forat negre ha estat un dels recursos més utilitzats en la major part del país per poder discriminar laboralment sota aquella premissa.
En temps freds per al progressisme, sota el paraigua de l’Administració de Donald Trump, el debat es va suscitar amb cert recel, i més després dels nomenaments de dos jutges conservadors el 2017 i el 2018. Desenes de manifestants pro-drets LGBTQ corejaven les seves proclames demanant un precedent que serveixi per aturar la sagnia de discriminació per qüestió d’orientació i identitat sexual que es permet en 26 estats. El debat obert davant el significat de la paraula sexe que figura en la llei es deu al fet que els jutges del Suprem no poden canviar-la –només el Congrés té aquesta potestat– i únicament estan capacitats per interpretar-la i, per això, decidir si la paraula sexe inclou l’orientació sexual. Aquest ha estat fins al moment el principal argument dels conservadors. Fins a l’estiu del 2020 no es produirà la sentència d’una de les decisions que, com en altres casos –segregació racial o dret a l’avortament–, han servit de precedent per transformar la societat nord-americana.
La pressió més gran va de la mà de dues-centes empreses dels Estats Units que reuneixen un total de set milions d’empleats i generen uns ingressos anuals que superen els cinc mil milions de dòlars i han firmat un document demanant al Tribunal Suprem que estableixi que “l’orientació sexual i identitat de gènere siguin aspectes inclosos en les lleis de discriminació laboral”. La por que hi ha és que, en el cas que la decisió del tribunal no sigui favorable a la nova interpretació, els contraris als drets LGBTQ podrien utilitzar els mateixos arguments per denegar crèdits, habitatges o educació. El país que ha posat sempre com a valor en alça la igualtat i la justícia torna amb aquesta deliberació a posar en joc el seu veritable sentit.
Els Estats Units debaten si han de protegir els gais i transgènere de la discriminació laboral