Colau proposa limitar els viatges en avió que es puguin fer en tren
L’alcaldessa de Barcelona insta a prioritzar el ferrocarril com a via per reduir la contaminació
Les restriccions de circulació als cotxes més contaminants a Barcelona ja estan encarrilades perquè entrin en funcionament a partir de l’1 de gener, de manera que l’Ajuntament de la capital catalana comença a posar nous objectius estratègics en l’horitzó amb la intenció de continuar avançant en la lluita contra la contaminació. Un és la reducció dels vols de curt radi, que podrien ser substituïts d’una manera més eficient a escala mediambiental pel ferrocarril.
Ahir l’alcaldessa Ada Colau va apostar per limitar els vols en tots els trajectes en què sigui factible perquè tenen una alternativa competitiva amb tren. El cas més evident seria el del pont aeri entre Barcelona i Madrid, en què actualment la quota de mercat de l’AVE ja arriba a un 64% i supera l’avió amb escreix (36%). “Sembla un tema tabú, però s’ha d’afrontar”, va assegurar Colau en la seva intervenció a la cimera de la xarxa de ciutats C40 per l’emergència climàtica a Copenhaguen.
La proposta de Barcelona al fòrum danès sembla innovadora a Espanya, però cap dels assistents no va aixecar la cella, ja que forma part d’un corrent d’opinió internacional a l’alça. El flygskam (vergonya de volar, en suec) és un concepte que s’ha fet molt popular als països nòrdics. Per la seva part, en entorns de França i Holanda ja han plantejat el debat obertament. A Alemanya els verds fins i tot han arribat a presentar una proposta de llei que consisteix en una espècie de xec de tres vols anuals d’anada i tornada per ciutadà. El que volgués volar més vegades –segons aquesta proposta que de moment no sembla que hagi de tirar endavant– hauria de passar per caixa i comprar la quota corresponent a un altre ciutadà que no viatgés i es quedés a terra i, per tant, no contaminés el seu percentatge permès.
L’alcaldessa, en declaracions a La Vanguardia després de la seva intervenció al plenari del C40, va assegurar que no pretén arribar tan lluny en un primer moment. “Cal buscar les fórmules, i si no n’hi ha prou es pot utilitzar la fiscalitat”, va assenyalar, conscient que la competència per a una decisió d’aquesta transcendència
El trajecte de Barcelona a Madrid ja té més viatgers per terra que per aire
La proposta obre un debat que fa temps que ressona als països nòrdics
depèn del Govern central. Com també en depèn l’eliminació dels plàstics d’un sol ús i la fi de l’ús del dièsel, dues peticions més llançades per Colau que realment no té a l’abast.
Aquest hàndicap ha estat un dels laments més repetits a Copenhaguen des de dimecres en les converses entre representants municipals de mig món, que veuen com des dels ajuntaments estan liderant solucions que s’haurien d’estar coent des dels estats.
En són conscients, però això no els impedeix promulgar la necessitat de moure’s i reaccionar davant els problemes globals que requereixen actuacions locals. “La dècada del 2020 és la de l’acció, i la liderarem les ciutats”, va proclamar l’alcalde de Los Angeles, Eric Garcetti, que ha agafat el relleu de l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, al capdavant del grup de ciutats C40.
Tots dos alcaldes, amb Colau i 32 representants municipals més de ciutats com Londres, Copenhaguen, Berlín, Buenos Aires, Ciutat de Mèxic, Tòquio i Madrid, van signar un compromís global per avançar cap a entorns urbans amb un aire més net, amb objectius ambiciosos que superin els marcats pels governs centrals. En
el cas d’Espanya, Barcelona i Madrid són els dos llocs que la Comissió Europea té a la llista negra per haver superat els nivells de contaminació, cosa que pot comportar sancions importants. La firma del compromís també es pot entendre com un missatge a Brussel·les que estan per la feina, malgrat que la intenció de retirar Madrid Central per part del nou govern format per PP i Ciutadans no va agradar gens a la capital comunitària. La vicealcaldessa Begoña Villacís, present a la cimera en absència del nou alcalde madrileny, es va mostrar disposada a negociar amb l’oposició el desplegament del pla Madrid 360, que esmena la plana d’algunes de les restriccions posades en marxa per l’exalcaldessa Manuela Carmena.
Res a veure amb la tònica general de les ciutats presents al congrés C40, on els responsables municipals han compartit consells sobre la implantació de zones de baixes emissions amb restriccions de vehicles contaminants com la que tindrà Barcelona a partir de l’1 de gener. El pas següent, cada vegada més generalitzat a les grans ciutats, és la taxa de congestió, que de moment no està prevista a curt termini a la capital catalana, malgrat que, veient l’esdevenir global, sembla que només serà qüestió de temps.