La Hispanic Society de Nova York premia la filantropia a la seva gala anual
La novaiorquesa Hispanic Society reconeix la filantropia des de la cultura hispana
La sala de la recepció –la del còctel previ al sopar– és gairebé deserta. Massa d’hora. Hi ha el guitarrista, que de moment toca per a ningú, només per als cambrers que esperen els convidats.
La Loba Mexicana (Elisa) i la Loba Mezcalera (Camila), com s’identifiquen, aprofiten per avançar en l’elaboració de l’anomenat Juan to Juan (mescal i licor de xili de Puebla), que és el combinat de benvinguda. “Entra suaument”, diu la Camila.
És el prolegomen de la gala anual de la Hispanic Society Museum & Library, que es va celebrar dijous a la nit al no menys històric Metropolitan Club de la Cinquena Avinguda de Manhattan, davant la zona sud-est de Central Park.
Aquesta vegada les distingides amb la medalla Sorolla –el pintor valencià que simbolitza la passió pel món hispà del fundador de la Hispanic (1904), Archer M. Huntington– són Beatrice Santo Domingo, dissenyadora i filantropa colombiana, i la Fundació March, representada per Catalina March, besneta de Juan March, el banquer mallorquí que va crear aquesta institució el 1955.
El guitarrista continua a la seva quan, com passa cada any, irromp l’acolorida presència d’Agatha Ruiz de la Prada, aquesta vegada d’aspecte rígid per una espècie de mirinyac d’estil gòtic. –Sempre tan puntual. –No em podia posar el vestit tota sola. He hagut de demanar ajuda a una amiga, i ella havia d’anar a un altre lloc.
Sembla una excusa perquè ella, edició rere edició, apareix com la convidada matinera. I, al seu torn, fa l’efecte que hi ha un codi secret. Una vegada que irromp De la Prada, comença la desfilada de personalitats de la societat hispanoamericana.
Mitchell Codding, director de la Hispanic Society, no perd el somriure malgrat que s’endarrereix el final de les obres de reforma de la seu, a l’oest del carrer 155 de Manhattan. Han hagut de substituir els arquitectes (jubilats), i els nous volen revisar el projecte. Coddign hi veu la part positiva: la sala Sorolla, el blasó de l’entitat, s’ha reobert tempoque,
Les medalles Sorolla recauen en la creadora d’una escola d’oficis i en la Fundació March
ralment i continua la itinerància per ciutats dels Estats Units dels “tresors” de la institució.
Gairebé en paral·lel arriba Marisa Falcó, esposa de l’editor de La Vanguardia Javier Godó, comte de Godó, un dels que atresoren la distinció d’aquesta institució. Després arriba Philippe de Montebello, que va ser director del Metropolitan Museum des del 1977 fins al 2008 i que avui és el president de la junta de la Hispanic.
La sala buida s’ha omplert de lluentons i d’esmòquings.
“Des del 1955, quan es va inaugurar, fins ara, la seva trajectòria ha estat anar omplint els buits en el desenvolupament de la cultura a Espanya”, destaca Catalina March sobre la fundació que va propulsar el seu besavi. Recorda que aquesta fundació va començar atorgant beques –enviava gent a investigar a l’estranger– i una vegada que va tenir la seu a Madrid, des del 1975, va desenvolupar el programa cultural.
“Té el vincle amb la Hispanic perquè ha promogut la cultura tant espanyola fora d’Espanya com la de fora a dins d’Espanya en una època en què no hi havia altres institucions que ho fessin”, remarca orgullosa.
Toquen la campana del final del còctel perquè els comensals baixin al menjador, i els fotògrafs oficials continuen esperant Beatrice Santo Domingo. Ha passat discreta pel seu davant. “Aquest premi no és per a mi!”, exclama. “Això és per a la nostra escola d’arts i oficis, que fa una gran feina”, matisa. La seva organització a Bogotà promou la tasca dels oficis artesanals, de fusters a orfebres. Ja hi ha més de 20.000 estudiants que han trobat una destinació.
I el guitarrista deixa de tocar.