Veïns de Sarrià frenen l’obertura d’un club cannàbic
Al voltant de 200 establiments de fumadors de marihuana han obert portes a Barcelona des del 2011
Fins i tot una guarderia suïssa va penjar una pancarta a la façana per manifestar la seva oposició a l’obertura d’un club de fumadors de cànnabis als baixos del número 5 del carrer Manuel de Falla. Un munt de ciutadans del barri de Sarrià van aconseguir frenar la posada en marxa de l’establiment. Els veïns de la finca van recollir centenars de firmes en contra, van encarregar a una impremta l’elaboració de desenes de pancartes d’alta qualitat, van canviar el pany del celobert perquè els promotors del negoci no hi poguessin posar la xemeneia corresponent...
“A veure... Aquest local comercial va funcionar durant molt temps com una espècie d’escola de pintura, un punt de trobada de senyores aficionades a l’art, i abans com un club de ganxet”, detallen els portaveus dels inquilins del 5 de Manuel de Falla. “És un carrer molt familiar, amb diverses guarderies molt a prop. Ens preocupa el trànsit de gent que es pugui generar al voltant d’un negoci d’aquesta mena”. Altres veïns dels voltants que passen pel carrer es mostren molt més contundents en les seves declaracions. “No volem gent drogada per aquí. No vull que la meva filla es creui amb ells quan torna a casa”. “Estem disposats a organitzar una xocolatada, a tallar el carrer, si cal”.
De fet, posar en marxa un club de fumadors de cànnabis a Barcelona és molt més senzill del que sembla. Només cal comunicar a l’Ajuntament l’entrada en funcionament del negoci, enviar-li un document que reculli que el local compleix amb les distàncies de seguretat requerides: l’establiment no pot ser a menys de cent metres ni d’un altre club ni de cap equipament comunitari. A més a més, aquests negocis han de tenir una doble porta i una sortida de fums. A Ciutat Vella, Gràcia i els nuclis antics de l’urbs els criteris són més estrictes, i la distància de seguretat és de 150 metres. Fins a 193 clubs han obert portes a la ciutat des del 2011. Els últims tres anys el ritme és de més o menys una vintena d’inauguracions cada dotze mesos. La xifra d’aquests negocis en funcionament és una incògnita, ja que no és obligatori comunicar les baixes d’activitat.
Molts veïns d’aquesta part de Barcelona encara recorden com els va costar que al desembre tanquessin el club de fumadors ubicat en un local de 50 m2 del carrer Ganduxer. “S’havia muntat un sistema de revenda a menors que no podíem tolerar”. Malgrat les dimensions, el local tenia més de 3.500 socis. “No volem que aquí passi el mateix”, afegeixen a Manuel de Falla i voltants. “Aquí ja en tenim prou amb el botellot que els caps de setmana munten alguns nanos al parc del costat”.
Els nous inquilins dels baixos de Manuel de Falla, veient la determinació dels veïns, després de comprovar que no havien instal·lat la sortida de fums tal com indicava el projecte i que no la podien posar a lloc perquè havien canviat el pany del celobert, els van dir que no pretenien obrir un club de fumadors de cànnabis convencional, que la idea era muntar un centre terapèutic on el cànnabis només es fes servir d’una manera medicinal. Però els veïns van veure de casualitat un document que deia que l’establiment tindria un espai dedicat al consum d’aquesta substància. La resistència es va estendre ben ràpid a altres edificis. Les pancartes es van multiplicar. Parlem de pancartes gruixudes de lones viníliques amb il·lustracions resistents a les inclemències, a dotze euros la unitat. Cada veí es paga la seva.
“El problema –diu un portaveu de l’empresa Rucal West, els promotors d’aquest establiment– és que els centres terapèutics no estan regulats, només ho estan els clubs de fumadors, de manera que els tràmits són els mateixos. Són les categories municipals les que ens fiquen a tots al mateix sac. Si posem una sortida de fums és perquè l’Ajuntament ens hi obliga. Però nosaltres en cap moment no recomanem als nostres clients que fumin marihuana. Ja tenim un centre d’orientació on, en tot cas, aconsellem l’ús de vaporitzadors. Potser hem comès un error de comunicació amb els veïns. De tota manera, vista la seva actitud, renunciem a obrir aquest establiment. No ens sembla el context adequat per a persones que tenen malalties. Buscarem un altre lloc”.
Els veïns responen que no se’n refien, que només quan s’emportin la xemeneia i vegin rescindit el contracte de lloguer despenjaran les pancartes.
Els promotors diuen que volien obrir un centre terapèutic on la droga s’utilitzaria medicinalment