El nou campió ‘olímpic’ de la perruqueria
Quan fa sis dècades va aterrar al saló de les germanes Rosi i Mari Carita a París –de les quals al cap de molt de temps es va saber que no eren germanes sinó parella–, Raffel Pages va tractar gairebé cada dia amb Cocó Chanel, Catherine Deneuve, Farah Diba i Briggitte Bardot. Ni tan sols era major d’edat, però. Era un nouvingut a la capital francesa i només hi era per “mirar i aprendre l’ofici”, de manera que tan sols va poder pentinar un cop Claudia Cardinale. S’ho va prendre molt seriosament, i la veritat és que va aprendre, i molt. A parer seu, gairebé tot el que avui, amb 77 anys, l’ha convertit en un referent indiscutible del sector i des de dilluns en el millor estilista del món. Malgrat que està més que acostumat a tota mena de premis –acaparen fins al més mínim racó de les seves oficines de la zona alta de Barcelona–, aquesta última nominació l’ha sorprès. “És que és ni més ni menys que el Legend Award, un reconeixement que les autoritats mundials de la perruqueria atorguen cada quatre anys. De debò que és inaudit. És increïble”, resumeix.
Reconeix, a més, que va estar de sort perquè la gala, que es va celebrar amb tota pompa, va caure en dilluns. “I aquest és un dels pocs dies que, des que fa un any que em sotmeto a diàlisi dia sí dia no, puc fer plans i viatjar si és prou a prop”, afegeix.
Raffel Pages ara està infinitament agraït per com han anat les coses. Té present, però, que ell tiguardó rava per a cirurgià i que el seu pare l’hi va impedir. Volia que continués amb la professió –i el centre encara avui obert del carrer Muntaner– i li va muntar una perruqueria pròpia just quan estava a punt de començar la universitat. “No havien passat ni tres mesos, però, i el meu èxit insòlit va arribar a orelles de Rosi Carita, que em va enviar una invitació per anar un temps al seu saló”, recorda.
El seu pas per París –on ja no deixarà mai de tornar perquè la considera la seva ciutat d’adopció– i el seu record a Carita han inspirat el pentinat escultural amb què ha merescut el seu últim premi: “olímpic” que va recollir dilluns a Londres. Es tracta d’una creació complicada fora mida feta en paper que va fascinar els experts d’arreu del món i que justifica encara més que el seu nom consti per sempre entre els grans del sector, com Antonie Cierplikowski –el responsable dels pentinats icònics del cinema en blanc i negre–, Alexandre o Jean Marc Maniatis i, esclar, el de Carita, que ja sense les “germanes” continua conservant la seva enorme fama a París. I tot un edifici a la Rue Saint-Honoré, al costat de Chanel.
Pages, però, continua defensant el de sempre. Diu que pentina ànimes i no cabelleres, i lamenta que la gent hagi vulgaritzat els seus estilismes. Per això no deixa de treballar en la història d’aquest món que el té atrapat: és l’autor de Cien años de peluquería –un tractat exhaustiu que s’estudia en algunes classes de la universitat d’història–, dona nom a cent salons i té el millor museu especialitzat del món. Atresora 14.000 objectes, entre els quals en destaca un dels set flocs autèntics de Maria Antonieta –el seu perruquer i segurament amant, Leonard, li va tallar la cabellera quan es va quedar embarassada– que va aconseguir en una subhasta de Sotheby’s. També en té d’Elvis Presley i de Marilyn Monroe, a més de pintes ancestrals dels inques.
Margarita Puig
Raffel Pages rep a Londres el Legend Award, amb què cada quatre anys es distingeix el millor estilista del món