Congrés internacional de policies
La policia, els metges i els periodistes deuen ser els gremis més explotats per la ficció televisiva. A Malaka (TVE), la fórmula és d’antagonisme clàssic entre una inspectora amb traumes i turbulències familiars i un policia de carrer, instintiu i eficaç, atrapat per la corrupció a petita escala, que somia una vida millor per al seu fill. La sèrie manté el ritme dels primers capítols però, inevitablement, cau en certa reiteració en el tipus de conflictes, encara que ho compensa amb el retrat d’una Màlaga que no convida precisament a fer-hi turisme.
GRAN BRETANYA. La britànica A confession (produïda per ITV, una fàbrica de produir sèries extraordinàries), en canvi, ha emès el seu últim capítol (sis en total). La dramatització documentada d’un cas real serveix de coartada per explicar un tipus d’injustícia poc habitual: que el policia sigui acusat de corrupció i mala pràctica quan en realitat ha actuat de la manera més correcte per esclarir els crims d’un assassí en sèrie, responsable de la desaparició i la mort de, com a mínim, dues noies. Que sigui un cas real hi afegeix versemblança però l’element que la fa més creïble és la bona factura general i, en particular, l’excepcional interpretació de Martin Freeman (Sherlock, Fargo, StarUp...).
FRANÇA. Una policia diferent: la de la sèrie Les sauvages (Canal+ France), del grup de seguretat d’un candidat a la presidència francesa. L’actriu que la interpreta és Marina Foïs, obsessiva, desconfiada, expressiva i lleugerament alcoholitzada. L’argument és tan actual que fa por: un candidat a la presidència, fill d’algerians però nascut a França, guanya les eleccions a la presidència però, el mateix dia de la victòria, en plena eufòria per la celebració, és víctima d’un tret de pistola d’un adolescent d’un barri perifèric de Saint-Étienne, també d’origen algerià. L’agent de policia és expedientada per no haver aplicat el protocol per blindar el perímetre de seguretat del polític però, contra les ordres i les conveniències, decideix continuar la investigació pel seu compte, fins a les últimes conseqüències.
Leo Messi va tenir l’encert de recomanar la sèrie ‘El marginal’ a l’entrevista que li van fer a RAC1
ARGENTINA. Miguel Palacios és el personatge protagonista d’El marginal (Netflix), que Leo Messi va tenir l’encert de recomanar fa uns dies a l’entrevista de RAC1. Es va estrenar fa tres anys i fa un retrat brutal i naturalista del món de la marginalitat penitenciària, diversa i lumpen (com una barreja lunfarda d’Orange is the new black i Prison break) d’una presó de Buenos Aires. Diàlegs argentins, que vol dir que juguen amb la riquesa de l’argot i la loquacitat espiral que els clixés atribueixen als argentins (la mateixa loquacitat que Messi ha desmentit amb un silenci constant, monumental i selectiu). En aquest cas el policia és Palacios, infiltrat en un món delictiu per esclarir un delicte (el segrest de la filla d’un jutge) i confrontat a una estructura mafiosa atrapada pels murs de la presó. Messi la va definir com una història “rara i diferent” i no se m’acut una manera més precisa, per bé, de definir-la.