Temporada Shakespeare
La Royal Shakespeare Company i un ‘Macbeth’ sard obren Temporada Alta
Un vals va obrir ahir a la nit oficialment la 28a edició del festival Temporada Alta, que aquest any ho ha apostat tot per Shakespeare per efectuar el tret de sortida. El vals, poblat de vestits elegants i condecorats i rutilants uniformes militars, i sota una àguila imperial de doble cara, era l’arrencada de Mesura per mesura, un clàssic sobre la justícia, l’horror del poder absolut i la necessitat de perdó a càrrec ni més ni menys que d’un grup d’actors mític: la Royal Shakespeare Company. Mesura
per mesura tenia lloc al Teatre Municipal de Girona i a la mateixa hora a no gaire distància, al Teatre de Salt, es presentava
Macbettu, una versió extremadament física del Macbeth de Shakespeare a càrrec de l’italià Alessandro Serra. Una versió protagonitzada només per homes, incloent-hi Lady Macbeth, i... en sard. Un muntatge que està triomfant per tot Europa.
Sens dubte l’expectació més gran l’aixecava la Royal Shakespeare Company, un grup molt difícil de veure en gira. A Temporada Alta hi havia assistit fa anys la seva companyia juvenil, però ahir a la nit va ser per fi el torn de la sènior. I va oferir un Shakespeare irreprotxable, canònic, que només es va permetre el luxe de canviar el temps històric en què transcorre l’obra: el director, Gregory Doran, ha mantingut la ciutat en què l’autor anglès va ambientar la seva creació, Viena, però ha triat la Viena de molts segles després, la prèvia a la Primera Guerra Mundial, tot i que amb emperador però també amb grans noms que marcarien el segle XX: des de Sigmund Freud als pintors Gustav Klimt i Egon Schiele.
Una Viena turbulenta, en què la societat podia explotar i que canviaria de forma radical immediatament. Una ciutat en què s’enderrocarien molts barris obrers per edificar la peculiar estructura d’anells de la ciutat, factors que encaixen per a Doran amb l’obra de Shakespeare en què el duc, amb poders absoluts, abandona misteriosament el seu càrrec per retirar-se del brogit del món per un temps i cedeix el seu poder a un home, Angelo, que reviu les lleis més severes i oblidades des de fa anys i vol destruir tots els bordells enmig d’un ball de continus arrestos i d’humiliacions públiques dels detinguts.
El muntatge, sobri i despullat, en el qual es permeten com a fons algunes projeccions pictòriques de l’època i algunes fotos dels barris condemnats a començaments del segle XX, i en el qual s’intercalen algunes suaus i boniques cançons –la música té la virtut de fer del mal un bé, assenyala el text–, posa sobre la taula temes que inevitablement continuen ressonant. Sobretot, els perills absoluts del poder absolut. Les decisions motivades només pel propi interès o la lascívia del que és alhora el jutge i la justícia. Però també parla de les paradoxes del binomi corrupció/puresa (“hi ha qui ascendeix gràcies al pecat i qui cau a causa de la virtut”, “la temptació més perillosa és la que incita a pecar per amor a la virtut”) i denuncia els excessos rigoristes puritans... aplicats per gent que té les mateixes passions: alguns dels jutges de l’obra semblen sortits directament de l’Anglaterra victoriana. O de la de Cromwell. I el missatge que destil·la l’obra sempre és el de la necessitat de perdó i d’entendre millor la fragilitat humana.
La Royal Shakespeare Company es va mostrar especialment brillant pintant els clarobscurs, entre l’humor més irònic i divertit i la serietat més extrema, d’aquesta obra que, al cap i a la fi, és suposadament una comèdia, tot i que fosca. Com en altres obres de l’autor de Hamlet ,hiha disfresses, canvis d’identitat, enganys a les fosques... però també condemnes a mort. I és que el regent Angelo, que per cert porta
L’ÈXIT D’UN CLÀSSIC
La Royal Shakespeare Company va obtenir un càlid aplaudiment amb ‘Mesura per mesura’
HUMOR I TRAGÈDIA
La companyia britànica va saber trobar el to de comèdia fosca de l’obra shakespeariana
un cilici encara que després sigui capaç d’utilitzar el seu omnímode poder a canvi de sexe, vol tornar a aplicar les lleis morals i moralistes que fa temps que dormen en l’oblit – “lleis que no s’han aplicat fa 14 zodíacs”, també per decisió omnímoda del duc– i condemna a mort fins i tot el jove Claudio per deixar una jove embarassada. Que és la seva nòvia. També desfilen detinguts, colpejats i ensangonats transvestits, xulos i prostitutes, el món més colorista de l’obra, el de la Viena canalla, cabaretera i popular, confrontat als seriosos vestits grisos del poder.
El gruix de la programació de Temporada Alta l’integren obres de dansa i teatre, però també presenta una nombrosa programació musical en la qual l’estrella més rutilant serà Jane Birkin, que reinterpretarà en el seu espectacle Symphonie intime el repertori de Serge Gainsbourg. La cubana Omara Portuondo presentarà Omara es Cuba-El último beso ,ia més estarà l’eurovisiva Amaia amb el seu primer disc en solitari. Però el gruix de la música prové de Catalunya, per exemple amb Manel, que presentarà el seu nou disc, creat amb el seu propi i nou segell discogràfic. També actuaran Joan Dausà, El Petiti de Cal Eril i Judith Neddermann.
Al final, per descomptat, perdó, en una escena de casaments múltiples impossibles i un càlid aplaudiment del Municipal de Girona als actors i músics del muntatge. Una versió sens dubte molt diferent de Mesura per mesura de la qual es va poder veure al mateix teatre fa tan sols quatre anys dirigida per Declan Donnellan, que va proposar una visió molt contemporània i ambientada en una Rússia en què la situació actual ressonava a l’escenari.
Mesura per mesura de la Royal Shakespeare Company es tornarà a veure avui a Girona i també ho farà el Macbettu d’Alessandro Serra, que sens dubte és una proposta encara molt més diferent del món de Shakespeare. Un Macbeth ambientat a Sardenya i la primera idea del qual se li va ocórrer en un carnaval ritual de la regió de Babaggia en què, com al teatre elisabetià, només hi ha homes i es canta, es balla i es parla en sard. Va intuir que aquesta era la llengua adequada per explicar el destí de l’ambiciós Macbeth davant un italià, diu, que no és una llengua viva, sinó que és una llengua intel·lectual: “Un 60 o 70% de les paraules italianes les va inventar Dant i és difícil expressar-s’hi de debò, és poesia”. La voluntat de comunicació es Serra és total i per això també ha eliminat part del text shakespearià, el que tenia sentit per a la gent de la seva època, li evocava imatges immediates, però ara no, i va començar la feina amb els seus actors –a Lady Macbeth li dona vida un intèrpret de volum, d’1,94 d’altura, i que encarna una mena de deessa mare– sense paraules, amb un entrenament molt físic per explicar la història, i després va afegir la música, els sons i el text.
Serra explica que va triar la tragèdia del rei escocès –la menció del seu nom porta mala sort, segons molts en el món del teatre– per raons com la seva relació amb el sobrenatural. “En aquesta època que s’ha trencat la comunicació amb l’espiritual és bo recordar que Macbeth cau per haver trencat els seus vincles amb el sobrenatural” i recorda que encara que les bruixes li porten bones notícies que serà rei, i tot el que li diuen es va realitzant, ell igualment acaba matant el sobirà per substituir-lo”.
Els dos Shakespeares internacionals que ahir van obrir Temporada Alta seran el preludi de la visita de grans noms de l’escena internacional que van de la brasilera Christiane Jatahy amb una nova mirada a l’Odissea a l’alemany Thomas Ostermeier abordant l’ultradretanisme i el populisme o la sud-africà Dada Masilo amb una Giselle explosiva i que trenca tòpics.