“Hollywood m’avorreix, només es mou pel negoci”
Sam Neill, actor, Gran Premi Honorífic del Festival de Sitges
Ningú no diria que Sam Neill acaba de fer 72 anys. Proper i amable, l’actor mig britànic i mig neozelandès, conegut mundialment pel personatge del paleontòleg Alan Grant a Jurassic Park (1993), va exhibir ahir una forma física envejable i una elegància natural al seu pas pel Festival de Sitges, on avui recull “amb orgull” el Gran Premi Honorífic per la seva contribució al gènere fantàstic i de terror amb pel·lícules com La posesión (1981), un dels seus primers i impactants treballs al cinema.
La seva tornada a l’univers juràssic a Parc Juràssic III ha generat expectació, i el torna a reunir amb dos actors de la cinta original, Laura Dern i Jeff Goldblum. Què pot explicar del film? Estic encantat de formar part d’aquest projecte. Perquè fos possible era necessari que hi fóssim tots tres. El guió encara no està acabat, i els productors em mataran si dic alguna cosa sobre la trama, o sigui que només puc dir que serà una història nova.
Quan era petit somiava de ser actor?
No, ho veia impossible. No era bo en els esports i m’encantava anar al cinema. A la meva família no hi havia hagut mai cap artista, només el meu germà actuava de tant en tant a l’escola, o sigui que quan em vaig decantar per la interpretació va ser una sorpresa per als meus pares i una gran preocupació, perquè el meu pare pensava que no era una feina de veritat. I tenia raó, és just per això que m’encanta actuar. Per a mi sempre ha estat com un joc, no un ofici en què has de fitxar.
Què ha de tenir un personatge perquè decideixi interpretar-lo?
Que sigui complex i pugui furgar en el seu interior. No m’interessa que se’l vegi com un paio bo o dolent.
Ara que els biopics estan tan de moda, qui li agradaria que l’interpretés en el cinema? Tilda Swinton. És perfecta, pot interpretar qualsevol [rialles].
Quina és la lliçó més important que ha adquirit en més de quaranta anys de carrera? No pensar en mi mateix com a actor, sinó com algú que actua; dos conceptes molt diferents. La gent que es dedica al món de l’espectacle és molt procliu a tenir depressió i ansietat perquè es poden passar moments molt dolents quan no sona el telèfon. La majoria de les vegades et diuen que no als càstings, i si t’ho prens gaire a la valenta el rebuig es pot convertir en un problema.
Per això ha mantingut les distàncies amb Hollywood?
Sobretot per la meva salut mental. Allà només hi ha gent que es mou pel negoci de l’espectacle, pels resultats a la taquilla, cosa que m’avorreix moltíssim.
Martin Scorsese ha causat enrenou perquè ha dit que les pel·lícules de Marvel no són cinema. Vostè va fer un cameo a Thor:
Ragnarok. Què en pensa?
Hi ha films que entretenen i d’altres de més profunds. Jo prefereixo els que em transmeten una bona història, però no passa res si hi ha un públic que només es vulgui entretenir.
Viu en una granja amb vinyes i envoltat d’animals amb noms de famosos. Sí, m’agrada molt que es diguin com els meus amics perquè ningú no se’ls mengi. Kate Winslet, Anjelica Huston... Per desgràcia, la gallina Meryl Streep va morir i l’ovella Susan Sarandon també.
El preocupa el Brexit?
És un desastre. Un dels grans èxits del segle XX va ser crear la Unió Europea. Que el Regne Unit decideixi abandonar-la és senyal d’una onada nacionalista xenòfoba a Europa. M’entristeix veure com la societat britànica s’autodestrueix. És una tragèdia per a tothom.
EL CINEMA DE MARVEL “Hi ha films que entretenen i d’altres de més profunds; m’estimo més una bona història”