Llums i ombres del Barça
La segona aturada de la temporada per la disputa dels partits de seleccions és el primer espai per a una anàlisi amb un cert recorregut. Després de deu partits, el Barça és segon a la Lliga i està ben situat a la Champions League. Tot i així, hi ha la sensació que el conjunt té un apreciable marge de millora. Quines són les llums i ombres del Barça d’Ernesto Valverde fins ara? Aquesta és la meva anàlisi.
PROS
LES NOVES DECISIONS DE VALVERDE Sembla que el tècnic ha optat per la part més personal per moure l’arbre perquè, si bé és cert que hi ha hagut pocs retocs tàctics, està demostrant una alta determinació a l’hora de triar els jugadors. La desaparició de Rakitic de l’equip, el pas per la banqueta de jugadors com Busquets o Griezmann, o l’aposta per Ansu Fati són mostres d’això. A més, i davant qualsevol baixa, Valverde no està ressituant futbolistes de pes sinó que opta per donar entrada a substituts naturals, siguin els que siguin.
SUMA D’ALTERNATIVES (FATI) Precisament per això l’equip ha guanyat en alternatives no previstes, no només per la impactant irrupció d’Ansu Fati sinó per altres casos que se’n deriven. Carles Pérez ha demostrat que és un futbolista de gran vàlua en les dues fases del joc. Semedo ha cobert bé la contingència a l’esquerra i Todibo va demostrar solvència durant els 73 minuts contra el Sevilla. També des del punt de vista estructural hem vist l’equip en dues disposicions puntuals més, el 4-2-3-1 (Granada) o el 4-3-3 invertit (Inter).
DEL BUSQUETS-RAKITIC AL DE JONG-ARTHUR L’únic retoc amb sabor tàctic i la millor notícia del començament. La sala de màquines blaugrana està agafant el to que feia anys que no tenia. Valverde sembla que està disposat a abandonar la convivència entre Rakitic i Busquets –el seu principal segell des que va arribar– per donar la batuta a De Jong i a Arthur –809 minuts dels 900 possibles per a l’holandès i només una suplència en els partits que ha estat disponible el brasiler–. Això ha transformat un eix fiable però de latitud més baixa en un eix menys expert però més creatiu. Amb 324 passades acumulades, De Jong és el tercer futbolista que la toca més en camp adversari i el que certifica més fiabilitat de la Lliga (92,6%, dades d’Opta). Per la seva part, Arthur Melo sembla haver fet el pas definitiu afegint verticalitat
al seu joc. Ja no és estrany veure’l filtrar passades verticals ni assajar el remat. Dos gols, tres assistències i vuit ocasions de gol creades en tan sols 355 minuts és la prova inequívoca. Del Busquets-Rakitic al De Jong-Arthur i el tercer migcampista.
UN MÉS A L’ÀREA L’altra petita pinzellada és la posició més avançada dels dos interiors. Això requereix una més bona lectura del joc per saber quan cal baixar, però es guanya presència a prop de l’àrea contrària. Potser és per això que, en els deu partits disputats fins ara, ja hagin vist porteria fins a tres migcampistes de l’equip (Arthur, De Jong i Arturo Vidal) i que el Barcelona acumuli molta diversitat. Un total de dotze golejadors diferents en els vint aconseguits fins ara. Ja és una xifra ben notable. AUTORITAT A LES ÀREES Sens dubte, una de les fortaleses més importants de l’inici de curs, tant en la definició com a la porteria. Amb un 28,1% d’encert en l’anotació, el Barça és, amb diferència, el millor de la Lliga. Que els principals oponents com el Madrid i l’Atlètic estiguin en un 14,3% i un 10%, respectivament, dona una idea de l’excel·lència del registre. Si fa no fa el mateix sota pals, on Ter Stegen ha salvat situacions clares a gairebé cada partit. Són percentatges tan alts que no es podran mantenir, però han servit a l’equip per sobreviure sense la plenitud futbolística.
PER MILLORAR
EL RENDIMENT DEFENSIU La gran taca. Onze gols en deu partits (1,10 gols per partit) i tan sols tres matxs amb la porteria a zero. Uns gols que han arribat partint de dos fets: el gran espai entre línies ofert als rivals i els errors propis en la passada d’inici. Cinc dels onze gols han vingut de passades filtrades o de xut exterior, i tres més han arribat després d’errar una passada just en el desplegament (Athletic, Osasuna i Granada).
LA PRESSIÓ L’ajust més important per millorar. Els blaugrana s’estructuren en un 4-4-2 per pressionar els oponents. El Barça, però, no està sent efectiu en aquesta maniobra. Els salts en la pressió no són coordinats ni seqüencials, i l’equip sembla que té dubtes a la zona per iniciar-la. Les línies s’eixamplen, i això facilita la progressió dels adversaris.
L’ATAC POSICIONAL A l’equip li està costant de crear en estàtic quan el partit no està obert. Està faltant rapidesa en la circulació i també desbordament. I és que, si bé està aconseguint una bona quantitat de gols, té més dificultats per arribar a l’arc rival. La mitjana de rematades per partit ha baixat a 12,1 respecte a les 14,7 i 15,3 de les dues temporades anteriors. Un altre factor per avançar és el desequilibri individual a dalt, sobretot en situacions de partit no favorables i quan Messi no hi és. La davantera només va intentar dos regats –tots dos sense èxit– a la primera meitat de Granada. Només n’hi va haver quatre de bons contra l’Osasuna.