“Cal assumir que els salaris no seran com abans”
Guy Standing, professor de la Universitat de Londres i pare de la renda bàsica universal
Se’l considera el pare acadèmic de la renda bàsica universal. Guy Standing va estar aquesta setmana a Barcelona per fer una conferència en el Palau Macaya de La Caixa, en un acte de la Fundació Ernest Lluch. El seu últim llibre, pendent de traducció, es titula Saqueig del bé comú: un manifest per compartir la riquesa pública.
Fa quatre anys va dir a aquest diari que la crisi del precariat afavoriria l’extrema dreta.
Des d’aleshores han arribat Trump, Salvini, Boris Johnson. Estan soscavant les bases del discurs civilitzat. Superen els límits de la decència. És protofeixisme: exciten la violència, mentint de forma deliberada i creant una atmosfera d’extremismes.
No li sembla una mica exagerat?
Vaig ser l’altre dia amb un premi Nobel de Física dels EUA, no diré el seu nom. Em va fer notar que Trump no té un moviment darrere, a diferència de Hitler o Mussolini. Si a més fos intel·ligent, em preocuparia. Però afortunadament té un instint autodestructiu.
I el precariat avui com es troba?
Dividit. Hi ha tres grups. Hi ha els activistes, no molt educats, de la vella classe treballadora, amb ingressos a la baixa. Sense estatus. Estan enfadats i escolten el populisme, que els promet tornar enrere en la història. Participen molt en la vida pública, voten en bloc, donen diners a partits i organitzacions afins. És la categoria més nombrosa, però ha assolit el seu pic. Després tenim els nostàlgics. Són migrants, minories, no se senten d’enlloc, tot just voten. Són no-ciutadans. Són víctimes, però no donen suport al populisme. Finalment, hi ha els progressistes. Els van dir que si estudiaven tindrien un futur. Busquen una política que els inspiri però la vella socialdemocràcia i els cristianodemòcrates els giren l’esquena. Odien el Brexit, l’extrema dreta, el trumpisme.
Però amb Trump la borsa està en màxims i l’atur en mínims.
A començaments del segle passat els diners acabaven en l’elit, la classe treballadora era la perdedora. Cent anys després, el mateix: avui el capitalisme garanteix rendes a uns plutòcrates, mentre que els salaris van a la baixa i Trump aixeca el proteccionisme com Europa als anys trenta. A mitjà termini, el dèficit públic es dispararà, la indústria manufacturera disminuirà. Pel que fa a l’atur, és una dada artificial. Perquè avui els EUA creen menys ocupació que fa 20 anys. I la feina és cada vegada més precària, mal pagada, a temps parcial. La desigualtat augmenta i el públic està fet un desastre. Les infraestructures estan en un estat penós.
Riquesa privada i pública no són compatibles?
És la paradoxa de Lauderdale. El 1804 aquest autor va escriure que si la riquesa privada augmenta, la riquesa pública decau. I en efecte, així que el neoliberalisme ha augmentat, els rics han comprat terra, propietats i han creat escassetat. Així els preus d’aquests béns pugen: cases, menjar, aigua, etcètera. I això colpeja el precariat. El seu nivell de vida disminueix molt més que els salaris, perquè perden estatus i no poden accedir a una sèrie de recursos. Hem de recuperar el bé comú.
I l’esquerra?
Ha d’entendre que la distribució de la renda tal com es va donar al segle XX s’ha trencat per sempre i no té sentit tornar enrere. Ja no podem esperar una societat basada en bons salaris reals. En lloc de gravar el treball, els impostos han de dirigir-se a aquells que utilitzen el que és comú i se’n beneficien. Es necessita una tributació ecològica i redistribuir aquests ingressos en una renda bàsica. Macron es va equivocar amb les
armilles grogues, perquè no va voler plantejar aquesta restitució fiscal.
Per què no s’enlaira la renda bàsica universal?
Hem tingut proves pilot a Finlàndia, el Canadà, els EUA, l’Índia. A Barcelona també van dissenyar un sistema, però massa petit, i d’accés excessivament complicat. Soc assessor del ministre d’Economia del govern en l’ombra del Regne Unit i ja li puc dir que si els laboristes guanyen les eleccions es faran proves pilot a tot el país. Ja no m’ataquen, crec que la renda universal comença a tenir una mica de legitimitat. Fins i tot sindicats més joves comencen a entendre-ho.
La pròxima batalla?
La crisi ecològica. Els joves ens demanen una estratègia cap al decreixement. No tot pot reduirse a maximitzar el PIB. I cal desmantellar els drets de propietat intel·lectual, perquè la major part dels ingressos de les multinacionals procedeix d’allà. La patent bloqueja la innovació, no l’estimula. Crea un mur perquè desincentiva altres a innovar. Als EUA, l’1% de les companyies té més de la meitat de les patents, sovint fruit d’un finançament públic previ. O sigui que vostè i jo estem finançant rendes. El resultat és que les cinc companyies més grans del planeta en cinc anys han adquirit 500 patents. I estenen el seu domini.
EXTREMA DRETA “Trump no té un moviment darrere i per sort el seu instint és autodestructiu”
RENDA UNIVERSAL “Si els laboristes guanyen al Regne Unit es faran proves pilot a tot el país”
OLIGOPOLIS “Cal desmantellar la propietat intel·lectual en mans d’una minoria”