Falten més noies a les pistes
L’Institut Català de les Dones alerta de la bretxa en els esports d’equip i competició
Un 58,30% de nois participen en els jocs escolars, davant un 41,70% de noies
El percentatge de noies en l’esport escolar ha augmentat 7 punts percentuals en nou anys
49% dels homes fan habitualment esport tres o més vegades per setmana, davant un 39% de les dones
Hi ha 460.000 llicències federatives masculines, i 139.000 de femenines (dades del 2016)
En les juntes directives de les federacions un 80% són homes i un 20% dones
La presència de les dones a la pràctica esportiva ha augmentat gràcies a les reivindicacions del moviment feminista, però encara queda molt camí perquè elles es puguin apropiar de l’esport en totes les dimensions. L’Institut Català de les Dones (ICD) denuncia que es mantenen molts estereotips que vinculen la pràctica esportiva de les dones amb “el benestar i com un element de bellesa o instrument estètic”.
Amb motiu de la setmana europea de l’Esport, l’ICD ha elaborat un dossier recopilant i analitzant dades de diversos organismes amb l’objectiu d’advertir que la discriminació persisteix i que cal abordar-la. Falten dones, s’assenyala, en l’esport competitiu, en els d’equip i en l’àmbit federat. En aquest context s’avisa que l’augment de la pràctica esportiva per part de les nenes que s’ha donat en els cursos de primària es continuarà frenant en l’adolescència si no s’atura el rerefons sexista que impregna la societat i l’educació.
Les últimes dades del Observatori Català de l’Esport (2017) reflecteixen com la pràctica esportiva cau en picat durant els cursos d’ESO, especialment a tercer i quart. És una línia descendent tant en les noies com en el nois adolescents, però més pronunciada en elles. D’un 77% de pràctica femenina durant els últims cursos de primària, es passa a un 60,9% a tercer i quart d’ESO, mentre que la masculina baixa d’un 84% a un 74,5%.
En una visió general de la societat, les dones practiquen menys esport que els homes, i són les modalitats no competitives les que tenen més presència femenina. Hi ha, doncs, denuncia l’ICD, una discriminació que s’ha de corregir i que té les arrels en la concepció d’un cos de les dones “en el marc d’una cultura patriarcal que ha estat, i continua estant en molts casos, instrumentalitzat, regulat per la moralitat [...], el cos de la dona com un objecte social i políticament passiu”.
El rol social que històricament s’ha assignat a les dones, segons assenyala l’Institut Català de les Dones, i la divisió sexual de la feina “han limitat la seva presència en l’espai públic”, cosa que ha dificultat la pràctica esportiva, especialment en els esports d’equip.
Les dades que recull l’informe sobre les activitats dutes a terme reflecteixen una àmplia bretxa de gènere en modalitats com el bàsquet, el futbol, el ciclisme o el tennis, amb més participació masculina, mentre que les dones van fer més natació, gimnàstica de manteniment o activitat física d’inspiració oriental. En aquest context, l’ICD adverteix que la pràctica esportiva està condicionada per un “gran biaix de gènere”, uns estereotips que “limiten des de la socialització primària”.
L’estudi encara no mesura l’impacte que pot tenir la promoció del futbol femení, per la modalitat esportiva per si mateixa i pel que suposa de reversió del clixé que l’ha vinculat fins ara amb la masculinitat.
Es proposa, doncs, reivindicar la força, la potència “més enllà del rol de la feminitat que interfereix directament en la nostra llibertat”, subratlla l’ICD.
Obrint el focus de l’anàlisi, l’informe s’atura en els hàbits esportius dels ciutadans, i són ells els que també són al davant pel que fa al temps que hi inverteixen (un 49% d’homes en fan tres o més vegades per setmana, enfront d’un 39% de dones). Les dones dediquen més hores a les feines reproductives i de cura, adverteix l’ICD, a causa del rol socialment assignat “que les limita a l’espai privat”. És aquest context el que fa que es tinguin menys hores disponibles per dur a terme altres activitats.
De totes maneres, hi ha dades que subratllen l’avenç de la igualtat gràcies a la conquesta de l’espai públic. No hi ha grans diferències de gènere quan s’analitza la pràctica del running a fora al carrer, l’excursionisme o els esports d’hivern, i en aquests últims guanyen elles.
Baixa la participació a tercer i quart d’ESO, sobretot en l’esport femení
L’ICD denuncia que encara es vincula fer esport amb un instrument estètic