Patronals, sindicats i la sentència
Ja se sap que les crisis econòmiques anunciades són les que no acaben tenint mai lloc, mentre que sí que es fan presents quan la majoria no és conscient que són a prop. Potser ara aquest és el cas, si bé els indicadors que assenyalen una forta i progressiva caiguda de l’activitat econòmica s’acumulen en el quadre de comandament. És possible que analistes i institucions multilaterals estiguin carregant les tintes per no ser acusades després de no haver detectat res, com en efecte va passar el 2008.
A Espanya, també pot estar passant una cosa semblant. Ja fa més d’una dècada, govern i agents socials van contemplar els primers símptomes de la crisi financera com una cosa llunyana i d’improbable translació a Europa i l’economia espanyola. Davant aquells primers vents que, després es va saber, avançaven el tsunami que va desmuntar les bases del sistema financer i l’activitat sobretot del sud d’Europa, la reacció va ser d’autocomplaença. Del govern, ben segur, però no únicament, també d’empresaris i sindicats, que no van imaginar el que venia.
Segurament per això, ara l’actitud és molt més prudent, cosa que també es reflecteix, en aquest cas parlant de Catalunya, en la definició de les reaccions a la sentència del procés que molt probablement es coneixerà demà.
Discretament, els agents socials han discutit què cal fer i, en el cas de les patronals i els sindicats, s’han reunit per buscar punts d’acord. La setmana passada va tenir lloc una d’aquestes reunions en què es va discutir una proposta de declaració. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre; els secretaris generals de CC.OO. i la UGT, Javier Pacheco i Camil Ros, respectivament, i el president de Pimec, Josep González, van analitzar la proposta, però no van aconseguir arribar a un acord per firmar conjuntament.
La discrepància, com era previsible, es va centrar en la qualificació de la sentència. Foment, que ja des del principi s’inclinava per fer una declaració en solitari, no volia criticar la decisió del tribunal ni definir possible efectes polítics del seu dictamen. A més, Sánchez Llibre volia deixar clar que calia acatar la sentència, encara que després es poguessin explorar totes les vies per fer possible que s’alliberessin com més aviat millor els empresonats.
Per a la UGT, que té una de les seves dirigents a la presó, l’exconsellera de Treball Dolors Bassa, la declaració havia de deixar clar que la sentència complica la situació política i allunya una solució negociada per a la crisi catalana. Els sindicats, en qualsevol cas, coincideixen amb les dues patronals a descartar accions de protesta que afectin l’activitat econòmica en un moment d’enorme inquietud.
Finalment, no hi va haver signatura conjunta, tot i que els congregats sí que van coincidir a diagnosticar que Catalunya necessita estabilitat política i econòmica per apuntalar el creixement i trampejar una possible recessió com la que es podria estar anunciant a l’horitzó.
El clima de concertació no va quedar doncs tocat i els contactes es van tancar amb la convicció que aviat hi haurà mostres públiques d’entesa entre els agents socials considerats més representatius, ja que els pròxims dies hi tornarà a haver oportunitats de reivindicar conjuntament la distensió que consideren necessària per a la tranquil·litat econòmica.
Foment va emetre el seu comunicat dijous passat, probablement per evitar més pressions durant aquests últims dies i sobretot un cop es publiqui la sentència, tot recollint clarament la seva posició, llei i ordre, i comprensió cap a la tensió emocional que viurà la política i la societat catalanes. Pimec ho va fer divendres, en termes semblants i en qualsevol cas més distant respecte a les protestes que el de fa dos anys, a les portes de la jornada de vaga del 3 d’octubre.
Amb un punt de vista semblant al de Foment, però potser una mica més explícit en la reivindicació de l’autogovern català davant la pressió estatal, es va definir la junta del Cercle d’Economia, reunida dilluns a Barcelona. El fòrum econòmic presidit per Javier Faus, comparteix amb la patronal la referència explícita al principi que la sentència s’ha d’acatar i que en cap cas no s’ha de produir una situació de desobediència institucional, que segons el seu parer posaria en perill altre cop l’autogovern de Catalunya. També defensa el diàleg com a via per buscar una solució, si bé a hores d’ara n’hi ha molts que ja veuen aquesta mena de comentaris com a recurs retòric després d’anys de tensió, culminats ara amb una sentència condemnatòria. El Cercle esperarà a demà o dimarts per emetre la seva declaració i ha delegat en una comissió, integrada per força membres, la confecció final del document.
La preocupació per evitar un increment de la tensió política, també al carrer, que compliqui una economia ja tocada perfuma aquestes últimes setmanes l’ambient a les seus de les organitzacions del món econòmic català. Cautela i moderació estan marcant els moviments i pronunciaments del líders empresarials i sindicals. I fan crides als polítics perquè facin el mateix.
Els agents socials creuen que aquests dies podran mostrar la seva entesa, malgrat no haver pactat una declaració