Les empreses familiars veuen “perilloses” les protestes a Catalunya
La capital amplia el seu avantatge amb la resta d’Espanya i creixerà un 2,6%, segons el BBVA
El president de l’Institut de l’Empresa Familiar, l’empresari Francisco J. Riberas, va expressar ahir davant del Rei la seva preocupació per l’efecte que les imatges dels aldarulls violents a Catalunya poden tenir sobre les decisions dels inversors internacionals. L’empresari va demanar que tornés la normalitat com més aviat millor i un govern estable a Espanya.
Madrid porta camí d’encadenar tres exercicis consecutius sent la comunitat que lidera en solitari el creixement econòmic a Espanya allunyat de la resta d’autonomies. L’última revisió de l’Observatori Regional del BBVA confirma que la Comunitat de Madrid es manté com una mena de forat negre econòmic que tot l’absorbeix, especialment en un període de desacceleració com el que ara s’obre. Madrid creixerà aquest any un 2,6% davant l’1,9% del conjunt d’Espanya i l’1,8% de Catalunya. Per al 2020, la previsió és que amb un PIB del 2,2% sigui l’única comunitat que depassa la barrera del 2.
Si es compara l’informe del BBVA d’ahir amb el publicat fa 12 mesos, només Madrid i Múrcia mantenen la mateixa previsió de creixement per al 2019: un 2,6% i un 2,3% respectivament. Per a la resta de les 15 comunitats (Catalunya inclosa) i el conjunt d’Espanya, el servei d’estudis del BBVA els ha aplicat una rebaixa en les seves previsions de mig punt en termes generals.
Segons Miguel Cardoso, economista en cap per a Espanya de BBVA Research, “no hi ha una sola explicació” que justifiqui aquest procés. “N’hi ha una de molt general que és que les economies basades en els serveis aguanten millor”, afegeix abans de recordar que a Madrid, en comparació amb altres economies com la catalana, el pes de la indústria és menor. I en un procés com el del Brexit les economies més perjudicades són les més industrials. L’altra gran explicació és que “en general observem un plus de creixement en la grans àrees urbanes”, afegeix Cardoso.
L’efecte capitalitat, que implica comptar amb l’empenta en la comunitat madrilenya de l’enorme maquinària del sector públic i de les seus de les grans multinacionals, mai pot obviar-se en les anàlisis de l’economia madrilenya.
Les últimes dades tancades són les corresponents al 2018, quan el creixement de Madrid en termes de PIB va ser del 3,7% davant el 2,6% del conjunt Espanya i el 2,3% de Catalunya.
A l’informe d’ahir del BBVA Research es destaca que “es revisa a la baixa el creixement per la debilitat del consum i la demanda europea, amb més impacte en les comunitats autònomes del nord i les destinacions turístiques”. A Madrid i Múrcia no només no es van modificar a la baixa les previsions de PIB sinó que en matèria d’ocupació, amb cinc comunitats més, es va incrementar la seva previsió de creixement dels ocupats respecte a l’estimació de fa 12 mesos. El BBVA creu que el nombre de treballadors creixerà aquest any un 3,1% a Madrid, mentre en el conjunt d’Espanya l’alça serà d’un 2,2%, i a Catalunya, del 2%.
En la comparació CatalunyaMadrid el punt d’inflexió que dispara el PIB madrileny es va donar a finals del 2017. És culpa de la incertesa derivada del procés independista? “És molt difícil afirmar-ho perquè no tenim prou evidències encara. En economia
la correlació no és causa”, respon Miguel Cardoso. L’economista del BBVA es va referir als càlculs que van realitzar en relació amb l’impacte per al mercat laboral català del procés independentista. Segons el seu parer, van deixar de crear-se entre 25.000 i 30.000 llocs de treball nous.
Específicament per a Catalunya, les previsions que es deriven de l’Observatori Regional són que aquest any Catalunya creixerà menys que el conjunt de l’economia espanyola: un 1,8% davant l’1,9%. Mentrestant, per a l’exercici pròxim l’alça esperat per al PIB és idèntica per als dos territoris: un 1,6%.
Preguntat pel possible impacte en l’economia catalana dels últims episodis de violència de carrer a diverses ciutats catalanes, Cardoso va dir que és aviat per analitzar-ho, però que en qualsevol cas les variables financeres com la prima de risc o l’evolució en borsa dels bancs catalans no mostren preocupació, com sí que va succeir el 2017. En relació amb els principals riscos per a Catalunya, Cardoso cita específicament la indústria de l’automòbil i la incertesa derivada tant de les eleccions generals a Espanya com de la situació interna en la comunitat.
El BBVA construeix des de fa anys un índex d’incertesa de política econòmica a Espanya que a través de les publicacions de premsa i eines d’intel·ligència artificial detecta els riscos més grans. La crisi catalana ha tornat a repuntar a l’índex d’octubre.
Sobre el mercat immobiliari, el BBVA estima que, “ajudat per la política monetària expansiva, continuarà sent heterogeni” i detalla que en “les àrees urbanes més denses, com Madrid i Barcelona, poden continuar veient una evolució diferencial”.