L’origen de la humanitat és a Botsuana
La procedència dels humans se situa al sud de l’Àfrica fa 200.000 anys
Nou gir –i controvertit– en la ja per si mateixa complexa història de la humanitat. Un equip internacional d’investigadors, liderats per la genetista Vanessa Hayes, de l’Institut Garvan d’Investigacions Mèdiques de Sidney (Austràlia), conclou que tots els éssers humans que avui trepitgen la faç de la Terra procedeixen d’una única població d’individus que fa 200.000 anys va habitar en una regió al nord de Botsuana. Aquella zona, l’actual Makgadikgadi-Okavango, avui desèrtica, era llavors un extens aiguamoll, amb una vegetació exuberant, molt rica en recursos, i va acollir la població fundacional de la humanitat, malgrat que no va ser el bressol de la humanitat, insisteixen els autors d’aquest treball que publica Nature. Quan, on i per què van sorgir els humans moderns, el gènere Homo
sapiens a què tots pertanyem, continua sent un enigma fascinant. Fins fa tot just dos anys el consens científic era que havíem aparegut a l’Àfrica 200.000 anys enrere; la data es basava en les restes fòssils més antigues que s’havien trobat on ara hi ha Etiòpia. Tot i això, la troballa, el 2017, al jaciment de Jebel Irhud, a l’oest del Marroc, de restes de tres adults joves de 315.000 anys d’antiguitat pertanyents al llinatge sàpiens va obligar a reescriure la història de la nostra espècie i va trencar el consens científic de les últimes dècades. “Els fòssils trobats fins ara apuntaven cap a un origen a l’est de l’Àfrica, mentre que els estudis basats en anàlisi genètica havien suggerit que els humans moderns van sorgir al sud de l’Àfrica”, va dir a tall de resum en roda de premsa Hayes. “Nosaltres volíem aclarir aquesta incògnita”. Per això, els investigadors van utilitzar ADN mitocondrial de grups que viuen actualment a l’Àfrica del sud, incloent-hi els khoisan, poblacions nòmades caçadores i recol·lectores que es caracteritzen per la incorporació en les seves llengües de consonants que són una espècie d’espetecs. L’ADN mitocondrial està contingut als mitocondris, les
fàbriques encarregades de produir energia a la cèl·lula, i és més petit que la còpia completa d’ADN que hi ha al nucli de totes les cèl·lules de l’organisme. L’ADN mitocondrial s’hereta exclusivament de mares a fills, de manera que és molt útil per fer estudis genealògics. En aquest sentit, Hayes i el seu equip el van utilitzar per trobar la línia materna més antiga coneguda dels humans actuals, el llinatge L0. I conclouen que el seu origen se situa a la regió del llac Makgadikgadi-Okavango fa 200.000 anys. Tot seguit van fer servir dades geològiques, arqueològics i evidència fòssil per generar un model paleoclimàtic que va donar una imatge d’aquella primera llar dels sàpiens molt diferent de l’actual, ara desèrtica. Llavors era un llac de proporcions titàniques
–fins i tot més gran que l’actual Victòria, que s’estenia des de Namíbia fins a Zimbàbue, creuant Botsuana–, i quan els humans anatòmicament moderns hi van arribar s’havia fragmentat en llacs més petits i havia format una zona d’aiguamolls, rica en recursos tant per a ells com per a la fauna salvatge.
“Fa temps que sabem que els humans moderns es van originar al sud de l’Àfrica, però fins ara, amb aquest treball, no podíem localitzar exactament on”, va afirmar Hayes, que pensa que “la zona d’aiguamolls Makgadikgadi-Okavango va ser possiblement l’origen dels humans moderns”, malgrat que puntualitza que “no podem excloure la possibilitat d’un origen policèntric”. Segons les conclusions d’aquest estudi, després d’arribar a la zona, durant 70.000 anys els sàpiens es van quedar allà i després es van començar a dispersar cap al nord i cap al sud, segurament motivats pels canvis en el clima.
En concret, l’anàlisi genètica mostra que fa 130.000 anys un grup del llinatge L0 va emigrar cap al nord-oest i que 20.000 anys després un altre va partir cap al sud-oest. El primer grup, sempre segons els autors d’aquest treball, va donar lloc a poblacions d’agricultors, mentre que els que van anar cap al sud van subsistir recollint aliments a la costa.
El controvertit estudi està liderat per la genetista Vanessa Hayes
L’actual i desèrtica MakgadikgadiOkavango era llavors un extens aiguamoll
Durant 70.000 anys els sàpiens s’hi van quedar i després es van dispersar cap al nord i el sud
Els resultats que dona l’ADN coincideixen, diuen els autors, amb els del model paleoclimàtic amb què han reconstruït l’evolució temporal de la pluja i la vegetació dels últims 250.000 anys al sud de l’Àfrica. De totes maneres, les conclusions de l’estudi ja han despertat recels i estupor en els experts que treballen en l’àmbit de l’evolució humana, que consideren que la història que expliquen Hayes i el seu equip és “una simplificació”. En paraules de María Martinón, al capdavant del Centre Nacional d’Investigació de l’Evolució Humana (Cenieh), “s’ha d’abandonar la història lineal que les dispersions [humanes] són salines lineals, com fletxes, amb un origen i una destinació”. Pels experts consultats per La
Vanguardia, la qüestió sobre l’origen geogràfic de la nostra espècie encara està oberta. “Des del punt de vista fòssil, tenim a Sud-àfrica poblacions com les de De Kelders o Klasies River Mouth, entorn dels 90.000 i 100.000 anys, que podrien ser perfectament candidats per representar la font de les primeres dispersions pel sud. Però tampoc no podem descartar altres zones i que l’origen, a més a més, fos més complex i reticulat, amb poblacions interconnectades i amb molta mobilitat”, considera Martinón, que pensa que “probablement hi va haver molts out-of-Africa i molts into Africa o més aviat un flux de poblacions en totes dues direccions una vegada les “portes climàtiques i geogràfiques van estar obertes”. En aquest sentit, afegeix, el període dels 125.000 anys es coneix com el green Sahara ,i“va ser un moment molt propici perquè els humans moderns haguessin abandonat l’Àfrica per primera vegada”.
Per Carles Lalueza, paleogenetista de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, UPF-CSIC), el treball “té un problema de mostreig”, a parer seu insuficient. A més a més, que Hayes i el seu equip s’hagin basat únicament en ADN mitocondrial és una debilitat. “Aquest tipus de treballs requereix que s’analitzi l’ADN nuclear, perquè el mitocondrial no pot donar un tipus d’informació com és l’origen”. A més a més, incideix Lalueza, fins ara “el llinatge basal més antic de cromosoma Y [masculí], que és l’A00, no es troba a Sud-àfrica, sinó en regions de l’Àfrica central i occidental, i té entre 300.000 i 350.000 anys d’antiguitat”, cosa que no casaria amb una població fundacional de fa 200.000 anys al sud de l’Àfrica. Tampoc és coherent, assenyala, pressuposar com fa l’estudi de Hayes que la distribució actual de llinatges és la mateixa de fa 200.000 anys.