Un mal dia

Un mal dia el té qualsevol, i certament Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, no va estar fina quan ahir va dir en unes declaracions a TV3 que els disturbis i avalots “fan visible el conflicte” català i que “són aquests incidents els que aconsegueixen que sortim a la premsa internacional d’una manera continuada”. Però també pot ser que simplement ens estigui avançant que el contenciós ha entrat en una nova frase menys lírica i més dràstica. Quan havíem interioritzat que les manifestacions catalanes es caracteritzaven per no llençar ni un paper a terra, de sobte s’incendien els carrers i resulta que és una via perquè el món ens miri. Sincerament, constitueix una manera desconcertant de difondre la marca de país, que s’havia singularitzat per la seva tolerància, dignitat i cosmopolitisme. No vull pensar que la líder de l’ANC hagi pretès blanquejar la violència. Seria una insensatesa, tot i que encara ha d’aclarir el que considera que són “els aspectes positius” dels aldarulls.

És veritat que en les últimes hores treuen el cap els irresponsables, que treuen importància als enfrontaments i les barricades. Però la senyora Paluzie havia citat alguna vegada Gandhi, apòstol de la no-violència. És possible que la referència sigui una pantalla passada, si bé ho hauria d’aclarir per saber on som. Per cert, Gandhi és qui va proclamar que els mitjans violents només ens donaran una llibertat violenta. L’independentisme s’havia fornit fins ara de figures com l’esmentada o de personatges com Martin Luther King (“la violència crea més problemes socials que els que resol”), la qual cosa era un orgull per als qui militaven en aquest univers. Seria interessant conèixer si ara hi ha qui vol portar-los a les tesis de Filippo Tommaso Marinetti o de Carl Schmitt, estetes de la violència, que no fa tant van contribuir a la ruïna d’Europa.

La violència és la por de les idees dels altres i la falta de fe en les pròpies. Sempre és un mal negoci per a una societat que aspira a ser un model de respecte dels drets i les llibertats. La sort va ser que ahir, al costat de Paluzie, a TV3 va aparèixer Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, que va ser rotund davant les càmeres: “Som pacífics i la violència no ens representa”. Segur que ella va tenir un mal dia.