Joan Subirats
Tinent d’alcalde de Cultura
Joan Subirats ha cregut en el projecte Pianos per a Tothom que ha posat en marxa el Museu de la Música de Barcelona i, a través de l’Icub, finança la restauració i trasllat de pianos que són donats per particulars i van a parar a entitats socials.
Hi va haver una època que en cada escala de Barcelona hi havia almenys dues cases amb piano. Aquest instrument romàntic i burgès va envair la ciutat al segle XIX i principis del XX, mentre la indústria musical anava construint peces, publicant mètodes pedagògics, editant partitures... L’herència d’aquest fenomen domèstic continua viva en algunes llars. La vida, però, ha canviat. La gent no toca l’instrument i de vegades tampoc no té lloc per conservar-lo. Segons el director del Museu de la Música de Barcelona, Jaume Ayats, cada setmana es rebenta almenys un piano a la ciutat. Aquestes peces potser encara no fa falta jubilar-les, però que per desús o per falta d’espai la gent decideix donar-les. Però com? A qui? Qui en pagarà el trasllat? Com es pot evitar que aquest patrimoni familiar acabi desballestat?
Conscient del problema, el Museu de la Música va engegar a principis d’aquest any i amb el suport financer de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) un programa que posa en contacte donants particulars amb entitats que en podrien fer un ús comunitari: centres cívics, entitats culturals, residències geriàtriques, casals de joves, entitats d’atenció a discapacitats... Calia donar “un accés fàcil a la música, col·lectiu i comunitari”, diu Ayats.
“Al Museu de la Música hi tenim 70 pianos de col·leccionista; no n’hi podem afegir més. Però continua arribant gent amb el piano de la família. No els en donen res, si el venen; al contrari, els cobren per retirar-lo. I enviar-lo a desballestar és com enviar-hi un record personal... Alguns són pianos que poden fer un servei, que no estan per fer concerts però sí per a assajos de corals o per ser al bar o al vestíbul d’un centre cultural on tothom es pugui asseure per tocar-lo. Només l’han d’afinar cada quatre o cinc mesos”.
Així va ser com Ayats va recórrer a l’ICUB, que destina 5.500 euros a restaurar, afinar i traslladar entre sis i set pianos a l’any. “Si augmentessin les donacions hi hauria possibilitats d’ampliar el pressupost”, va dir ahir Joan Subirats, tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament.
Entre les donacions hi ha un piano vertical de la fàbrica Paul Izabal construït entre el 1915 i el 1920 al carrer Tallers. Aquests eren representants de la casa americana Aeolian i van obrir una sala de concerts amb el mateix nom al Passeig de Gràcia. El pare del donant el va comprar a la botiga el 1973, restaurat i amb la maquinària refeta. Ara feia 20 anys que no es tocava i ocupava espai al pis. De manera que el Museu de la Música va enviar el tècnic i aquest va confirmar que està en perfecte estat: “Abans de restaurar-lo ja apuntava maneres”. Aquest Izabal ha tornat al Raval assignat a l’Agrupació Coral i Recreativa Flors de Maig –per la cançó d’Anselm Clavé–, una entitat coral gairebé centenària que va sorgir com tants cors de l’època, com a eina d’inclusió i transformació social.
“Aquest piano ens ajudarà a interpretar millor i a sentir més la música”, diu el president de l’entitat, Joan Rodríguez. “Jo vaig començar a la coral el 1967, una dècada daurada en què vam arribar als 135 cantaires i en què vam guanyar premis”.
El projecte del Museu de la Música Pianos per a tothom és accessible a través del seu web i ja ha començat a funcionar: en té set de col·locats i n’hi ha set més en espera. I no sembla que la cosa s’aturi. “Podríem arribar fàcilment a deu a l’any”, diu Ayats. “Que no hi hagi cap entitat que es pugui queixar perquè no en té. La música és una de les millors experiències vitals i cal incentivar la gent perquè toqui i balli i que no només ho vagi a veure”.
L’ICUB finança la restauració i el trasllat dels instruments: de moment a la ciutat ja s’han fet set donacions