Els Comuns diuen un altre cop que no a les eleccions
Liberals i escocesos podrien accedir-hi si s’aparca el Brexit
Trobar una data per a les eleccions anticipades britàniques encara és més complicat que posar-se d’acord sobre quan jugar el BarçaMadrid. En el cas del futbol, entren en joc els interessos contradictoris de la Lliga Professional, la Federació i els equips, en el context de la protesta política. En el dels comicis, els desitjos oposats de conservadors, laboristes, liberals i nacionalistes escocesos, dins el marc inesgotable del Brexit.
Hores després que la Unió Europea concedís una nova pròrroga a Londres fins al 31 de gener, la Cambra dels Comuns va tornar a negar a Boris Johnson una cita amb les urnes, aquesta vegada el 12 de desembre. Una proposta poc atractiva, en ple hivern, fosc a les quatre de la tarda (a les tres a les illes Shetland i el nord d’Escòcia), amb fred i pluja, gent malalta de grip, poques ganes de sortir al carrer i menys encara de fer campanya, i els potencials collegis electorals ocupats amb pessebres i espectacles nadalencs.
Després de dir que “abans mort en una rasa que continuar a Europa l’1 de novembre”, el primer ministre ha incomplert la promesa de sortir com sigui el dia 31, com ja havia incomplert abans la de no establir un règim duaner diferent entre Irlanda del Nord i la resta de la Gran Bretanya. Després de la nova extensió, només un 23% dels votants creuen que el Regne Unit se n’anirà efectivament quan expiri aquest termini. Gairebé la mateixa quantitat, un 22%, creu que no se n’anirà mai.
Però malgrat que Boris Johnson ha patit una nova derrota al Parlament, i ha estat obligat a una cura d’humilitat, part de l’oposició li ha llançat un salvavides: comicis el 9 o el 10 de desembre, només dos dies abans de la seva data, a canvi que aparqui el Brexit fins després de la celebració dels comicis, i accepti la nova data del 31 de gener per a la sortida, de manera que desapareixeria –almenys de manera imminent– el perill d’un comiat desordenat i sense acord a la UE.
La idea ha estat dels liberals demòcrates, que s’han rendit a la impossibilitat que l’actual aritmètica parlamentària permeti un segon referèndum (el seu pla A), i llavors prefereixen unes eleccions abans que es culmini el Brexit, quan ells són encara la millor alternativa per frenar-lo (el seu pla B). La lògica és que, quan el país hagi sortit d’Europa i tot hagi acabat, quin sentit tindria votar-los? L’electorat tornarà a la seva opció binària de conservadors i laboristes.
Els nacionalistes escocesos han donat el vistiplau a la iniciativa, malgrat els problemes meteorològics que plantegen unes eleccions en ple hivern, per un doble motiu: actualment els sondejos suggereixen que prendran als tories bona part dels escons que van perdre el 2017 davant Ruth Davidson (que ja no és la líder conservadora), i que els convé que la cita amb les urnes sigui abans del començament, al gener, del judici al seu exlíder Alex Salmond per assetjament sexual.
La data electoral que va proposar ahir Johnson va ser rebutjada perquè la fórmula requeria una majoria de dos terços als Comuns. Però per al procediment suggerit pels liberals només faria falta una majoria simple, possible d’arribar encara que s’hi resisteixi un Labour dividit internament sobre si acceptar o no el desafiament dels comicis, i fins i tot sobre el lideratge de Jeremy Corbyn, enmig de rumors sobre el seu estat de salut i la seva energia per fer campanya. Amb els conservadors fins a dotze punts per davant en les enquestes, a molts diputats laboristes no els fa la més mínima il·lusió. “És com si els galls dindis votessin per anticipar el Nadal”, resumeix la situació un d’ells. Johnson ho continuarà intentant.
Als nacionalistes escocesos els interessa que els comicis siguin abans que comenci el judici a Salmond