La resurrecció de Cristina
El búnquer electoral del peronisme elogia la nova vicepresidenta
No hi ha enemics dins del búnquer, com s’anomena a l’Argentina el lloc on els candidats esperen els resultats. Aquesta nit en aquest centre cultural de la Chacarita tots els peronistes són amics i lleials un altre cop, siguin del sector que siguin. Tornen al poder. Si hi ha algun goril·la (antiperonista) només pot ser entre els periodistes que miren des d’un entresolat. Un escenari intern –al carrer Corrientes n’hi ha un altre amb milers de persones esperant torn– on centenars de convidats esperen en ebullició que surti Alberto Fernández i, sobretot, Cristina Kirchner.
En una televisió lateral, sense volum, apareix Mauricio Macri des del seu búnquer. Les esbroncades donen pas a l’eufòria quan un text sobreimpressionat indica que reconeix la derrota cantada. Poc després surten les estrelles, acompanyades d’un grapat de líders del moviment, inclòs el fill de Kirchner, Máximo, que és diputat, i algunes mares i àvies de la plaça de Mayo, com Estela de Carlotto. Es canta la marxa peronista.
Primer parla el governador electe de la província de Buenos Aires, Áxel Kicillof, exministre d’Economia kirchnerista, que parla del “fracàs d’un programa econòmic neoliberal” i demana “responsabilitat” a Macri.
Li toca a Cristina, que torna a ser la de sempre, després d’una campanya mig oculta, on no ha donat ni una entrevista, ha participat en pocs mítings i s’ha limitat a fer presentacions de la seva biografia.
Sense anar més lluny, no era sobre aquest mateix escenari després de la victòria a les primàries d’agost, quan va enviar un missatge gravat.
Els seus seguidors li dediquen tots els càntics possibles, des del “Vamos a volver...” fins al “Cristina corazón, aquí tenés los pibes para la liberación”. La vicepresidenta electa recorda el seu marit traspassat just el dia en què es compleixen nou anys de la defunció. Després saluda les combatives mares i àvies i és interrompuda: “Madres de la plaza, el pueblo las abraza”. Kirchner, que es va negar a lliurar la banda presidencial a Macri i va boicotejar el traspàs de comandament, també demana “responsabilitat” i prepara els votants per al que vindrà, que serà una “tasca ciclòpia”, un “esforç inimaginable”.
Fins fa tot just un any la pregunta recurrent era si Cristina acabaria a la presó per corrupció. Ara, quan té tretze processaments i set ordres de presó, tothom sap que això no passarà mai. Kirchner és la dura. Finalment parla Alberto, el moderat. La incògnita continua sent qui manarà. De moment el cant és “Alberto, presidente”.