El dictador que estima els gossos
El líder de Turkmenistan obliga vuit bancs a finançar la millora de la raça nacional
Berdimukhamédov fomenta el seu culte, escriu llibres que tots aplaudeixen i es fa estàtues d’or
Al Turkmenistan, una de les cinc exrepúbliques soviètiques d’Àsia Central i un dels països més tancats del món, té des de fa dotze anys un líder amb una personalitat difícil de desxifrar. Tan enrevessada com el seu nom, Gurbangulí Berdimukhamédov, el cap suprem d’aquest país de gairebé sis milions d’habitants es mostra implacable amb qualsevol senyal de dissidència. Però també és capaç de mostrar la seva cara més sensible que, tot i això, tampoc no deixa indiferent ningú.
Fascinat pel color blanc, l’any passat la policia d’Asgabad va prohibir els vehicles negres a la capital. També és un amant dels cavalls. L’abril passat, guitarra a l’espatlla i davant un teclat electrònic, va gravar un vídeo acompanyat del seu net en honor del seu cavall favorit. Tampoc no li importa aparèixer a la televisió recitant els poemes que una vegada va dedicar als seus ponis. En els últims mesos s’han fet virals tant el vídeo en què destituïa i humiliava el ministre de l’Interior com les imatges en què repartia cadells a un grup de soldats.
L’última extravagància ha estat ordenar a vuit dels principals bancs del país a través d’un decret presidencial que financin (12,5 % cada un) una empresa que ha de millorar el pedigrí de l’alabai, o gos pastor d’Àsia Central, en la seva varietat turcmana, explica l’agència de notícies nacional TDH.
Berdimukhamédov, de 62 anys, sembla ser un fan d’aquest tipus de gossos. El president turcman va declarar el 2018 any nacional del Gos, i ell mateix va sortir a la televisió glossant-ne les virtuts. Aquest any ha passat les vacances escrivint un llibre sobre l’alabai turcman, segons els mitjans. “Un magnífic regal del líder turcman el dia de la Independència de què gaudirà una gran audiència de lectors a tot el país”, va escriure el diari estatal
Neitralni Turkmenistan.
L’alabai forma part del patrimoni d’aquest país a la vora del mar Caspi i amb una extensió una mica menor que la d’Espanya. A més de dedicar-li poemes i cançons, Gurbangulí Berdimukhamédov sol regalar cadells d’alabai als líders amics que el visiten.
En 2007 Berdimukhamédov va succeir en el poder Saparmurat Niazov, que havia liderat el país des de temps de l’URSS fins a la seva mort, el 2006. Niazov ja havia ofert abundants mostres d’un excèntric egocentrisme convertit en culte a la personalitat, autotitulant-se Turkmenbaixí (pare de tots els turcmans) i dient als seus conciutadans com havien de vestir, ballar o cantar.
Berdimukhamédov, que es va formar com a dentista abans de fer carrera política, li segueix els passos. El 2015 es va fer erigir una estàtua eqüestre, que en principi podria recordar el famós El
cavaller de bronze que representa Pere el Gran a Sant Petersburg i que va immortalitzar al segle XIX Aleksandr Puixkin en un dels poemes més grans en llengua russa. Però la d’Asgabad està xapada en or de 24 quirats, una cosa que sembla un símbol autòcton del Turkmenistan, país ric en gas natural (cinquenes reserves del món), petroli i minerals. L’estàtua es diu Arkadag, títol honorífic del president, que significa “el protector”.
Quan Berdimukhamédov va pujar al poder, el nou Govern va parlar de reformes. Però no es van fer realitat. Segons observadors i oenagés de drets humans, el Turkmenistan continua sent un país tancat on el president controla la vida de tots els seus habitants, als quals fins i tot es prohibeix sortir del país. Segons Human Rights Watch, al Turkmenistan no es permet alternança política o expressions religioses. Freedom House i Reporters sense Fronteres mantenen l’exrepública soviètica en els darrers llocs en les llistes de llibertats civils i llibertat de premsa. Tot i que Berdimukhamédov va assegurar a l’octubre que el sector privat està creixent i “omplint el mercat local de productes agrícoles de qualitat”, els informes de desproveïment solen ser freqüents. El portal Jrónika Turkmenistana, que s’edita a Viena, publicava el proppassat 17 d’octubre fotografies d’Asgabad i titulava que “les cues a les botigues estatals no minven”, i assegurava que hi ha escassetat de productes bàsics, com ous i oli.