Casado atribueix l’empenta de Vox a una aliança entre Sánchez i Abascal
Álvarez de Toledo afirma que una entesa amb el PSOE passaria per Catalunya
Tot li va bé al PP menys la pujada de Vox, que frena la seva aspiració de superar la barrera dels cent escons, per després guanyar el bloc de l’esquerra. El PP ha acusat l’ascens de Vox, que limita el seu, i per això ahir, en la presentació de la campanya electoral, la direcció popular va parlar d’“un pacte” entre Pedro Sánchez i Santiago Abascal. Es tractaria, segons aquestes fonts, de “cedir protagonisme a Vox perquè el PP no continuï creixent”.
En realitat, el PP, sempre emparat en l’anonimat de les fonts –no les diran en públic–, creu que el PSOE “està utilitzant Vox” i que el partit d’Abascal “es deixa utilitzar”. Els populars, sense tornar a centrar el missatge en Vox, com van fer a l’abril, amb tan mals resultats, volen fer aquesta denúncia perquè cali el seu missatge de vot útil, i que el 10-N pot passar el mateix que fa sis mesos, quan la nit electoral a la seu de Vox “estaven molt contents” pels resultats, però la majoria dels espanyols “molt tristos”, perquè Sánchez continuava a la Moncloa, gràcies a la divisió d’aquell vot.
Què farà el PP davant d’aquest pacte? Res, diuen a la direcció del PP. Però no és veritat. Casado ha escrit 51 cartes, una per província, explicant en cada circumscripció el nombre de vots de centredreta “que se’n van anar a les escombraries” el 28-A per no haver concentrat el suport en el PP. És a dir, quants vots a Vox o a Cs no van servir per tenir escó, es van restar al PP, i se’ls va emportar l’esquerra. La intenció del PP és subratllar que “no hi ha papereta d’Espanya Suma”, però la del PP “representa aquell esperit”.
Casado no entrarà en aquest debat. Continuarà la seva campanya, amb l’eslògan de la precampanya “Per tot el que ens uneix”,però hi afegiran “Amb tu sumem”. La campanya tindrà dos eixos de discurs: l’econòmic, després del “refredament” reconegut pel mateix Sánchez i el convenciment que la gestió de la crisi és més segura en mans del PP; i el bloqueig institucional amb un únic responsable, Sánchez, davant un Casado que és garantia que si ell guanya, es formarà govern. Catalunya, que va irrompre a la campanya de Casado amb la publicació de la sentència, tornarà a ser relegada en el debat electoral.
Tot i això, de Catalunya en va tornar a parlar ahir a Madrid la candidata per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, que, en un dinar en el Club Segle XXI, va afirmar que “qualsevol entesa” o acord postelectoral amb el PSOE per evitar un nou bloqueig “haurà de passar necessàriament” per Catalunya, és a dir, per l’acceptació del “rearmament moral” constitucionalista que defensa el PP. Un “paquet innegociable” de mesures contingudes al “llibre blanc” del PP .
Casado ha enumerat moltes vegades aquestes mesures, des d’impedir els indults als condemnats per rebel·lió o sedició fins a la recuperació de la competència de presons. Álvarez de Toledo va parlar ahir d’oferir incentius als policies i guàrdies civils destinats a Catalunya, així com a jutges i fiscals; donar suport econòmicament als mitjans públics de comunicació que defensin el pluralisme –fins i tot als privats– i impulsar candidatures constitucionalistes en les principals entitats i associacions de la societat catalana, des de la Cambra de Comerç fins al Barça; així com combatre “l’exclusió de l’espanyol a Catalunya”.
En realitat, el que canvia de l’anterior campanya a aquesta és la situació de Casado, amb uns governs autonòmics guanyats sota la seva presidència, que el líder del PP posa com a exemple del que farà quan arribi al poder, sobretot pel que fa a la baixada d’impostos. A això s’hi uneix una renovació de la imatge del partit, després d’haver aglutinat tots els actius del PP entorn de Casado, tant a les llistes com fora, amb presències, entre d’altres, de l’exministra de Treball, Fátima Báñez, mà dreta de Soraya Sáenz de Santamaría ales primàries i amb qui no s’havia comptat en les anteriors eleccions.
El líder del PP relega Catalunya i centra el discurs en l’economia i en la solució al bloqueig institucional