Violència gasosa, líquida, sòlida i mediàtica
Batalla perduda: els serveis informatius de RAC1 i Catalunya Ràdio insisteixen a definir la manifestació del passeig de Gràcia com a unionista .És una contorsió interessada del llenguatge, que aplica l’analogia històrica a una realitat que el periodisme sempre havia definit amb un rigor objectiu: no independentista. Igual que determinada premsa espanyola es fa un tip de mentir definint l’independentisme com a colpista i
terrorista, la inducció semàntica contrària reforça la discòrdia i el monocultiu patriòtic, antagonistes dels conceptes que presidien les manifestacions del cap de setmana: llibertat i concòrdia.
Al carrer, vicis asimètricament simètrics: si a les manifestacions independentistes es crida “Premsa espanyola, manipuladora!”, a les no independentistes es crida “¡TV3, manipuladora!”. Per sort, gràcies a la premsa podem saber què passa, sobretot quan s’expliquen fets i no s’interpreten amb esperit de ritual d’adhesió. A Salvados (La Sexta), oportuna immersió de Gonzo entre manifestants i l’oportunitat d’escoltar testimonis directes i de veure les flagrants contradiccions dels polítics (Iceta, Sabrià). I al final, recuperació testimonial de Gemma ustedesquepueden Nierga, una manera progre de forçar les bones intencions fins al límit d’acostar-nos, a través de la geometria de la paradoxa, a l’analogia amb ETA. Ah, i la inevitable recreació de la violència a càmera lenta.
A TV3, simptomàtic programa especial sobre les reaccions a la sentència. Concebut com a
spin-off de Preguntes freqüents, amplifica el nou discurs sobre la violència, que, de manera perversa, dilueix la frontera entre abús policial, seguretat pública, ordre públic, vandalisme, guerrilla urbana i doctrina. Com que l’Estat té el monopoli de la força (no de la violència), convé democratitzar-la per equiparar policies i violents. I per fer-ho queda molt bé recórrer a activistes pro-drets humans que s’atribueixen el monopoli del compromís democràtic i les essències de la llibertat. És una trampa ideològica que funciona bé, sobretot perquè l’abús policial i de poder li serveix de coartada i perquè el moment electoral propicia una enginyeria demoscòpica que fa tanta por com la proliferació d’impostors.
Didàctic com sempre, Narciso Michavila explica a la Cope que les eleccions es jugaran a les circumscripcions d’entre quatre i sis diputats. ¿L’actualitat? El descrèdit del respecte als fets i a les lleis ha creat un monstre que no deixa de créixer i que, en comptes de debilitar els problemes, els alimenta. Vaticini autodestructiu per a nits d’insomni: guanyaran els partits de dreta i a les circumscripcions catalanes l’independentisme sumarà més del cinquanta per cent. D’escons i de vots.
A La Sexta, oportuna immersió de Gonzo entre manifestants