El fiscal belga assumeix la tesi de la justícia espanyola contra Puigdemont
Avui se celebra a Brussel·les l’audiència de l’euroordre relativa a l’expresident
En la geografia política de Carles Puigdemont, Bèlgica està marcada en verd acollidor; França, en vermell, per evitar tant sí com no, i Alemanya va ser un accident que li va acabar sortint bé. En canvi, amb qui l’expresident manté una relació cada vegada més enfrontada és amb les institucions de la Unió Europea (UE). Vistos els repetits rebutjos dels responsables de la Comissió i el Parlament a les seves tesis, ja que s’han alineat amb rotunditat a favor del respecte de la legalitat espanyola, i fracassats de moment els seus intents de convertir-se en eurodiputat, Puigdemont està augmentant el to de les seves crítiques contra Espanya i contra la UE.
Ho va fer ahir contra el Govern espanyol en unes declaracions a The Times de Londres, i diumenge contra la Unió Europea en una columna d’opinió al diari rus Komsomólskaia Pravda. L’expresident no dubta a recórrer a la premsa pròxima al règim de Moscou, molt interessada en qualsevol oportunitat que se li presenti per afeblir la UE.
Avui Puigdemont s’enfronta a un dels instruments dissenyats per la UE per facilitar la cooperació judicial i, molt en concret, les extradicions. No és una novetat per a ell. És la tercera euroordre que dicten en contra seu, i de moment n’ha sortit indemne.
La Fiscalia de Brussel·les, seguint la petició del jutge Pablo Llarena, demanarà l’extradició pels delictes de sedició i malversació, segons van indicar a La Vanguardia els advocats de Puigdemont. També van afegir que demanaran un ajornament per tenir més temps per estudiar el dossier.
En tot cas, Puigdemont afronta la nova euroordre al país que va triar quan va fugir d’Espanya, fet que considera que li proporciona les màximes garanties. De moment l’experiència li dona la raó, malgrat que a partir d’avui es tornarà a posar a prova. Brussel·les s’ha convertit en una ciutat bipolar per a Puigdemont. Per bé que el tracta amb duresa com a capital de la UE, en canvi, li mostra la cara amable com a ciutat belga.
La justícia és independent a Bèlgica, per descomptat. Però, també, com a tot arreu, està influïda per l’estat d’opinió que es respira al país. I a Bèlgica, especialment a Flandes, hi ha simpatia per la causa independentista i incomprensió per l’empresonament dels polítics catalans. No és aliè a això el fet que Puigdemont hagi triat els tribunals neerlandòfons per defensar-se.
A més, hi ha precedents de la desconfiança de la justícia belga respecte a l’espanyola. En dues ocasions va denegar l’extradició de l’etarra Natividad Jáuregui Espina, perquè considerava que a Espanya es podien vulnerar els seus drets fonamentals. Aquestes decisions li van costar a Bèlgica una condemna del Tribunal d’Estrasburg.
La nova euroordre contra Puigdemont no va entrar amb bon peu a la Fiscalia belga el 15 d’octubre. Primer hi va arribar només la versió en espanyol, i la traducció es va fer esperar un parell de dies. A més, la Fiscalia va dir que “atesa la complexitat del dossier i les dues euroordres emeses precedentment contra Puigdemont, aquest dossier necessitarà una anàlisi jurídica profunda”. Finalment, tot va anar més ràpid. Puigdemont va declarar el 17 d’octubre i va sortir en llibertat amb mesures cautelars mínimes: bàsicament no sortir del país i estar disponible en qualsevol moment per presentar-se davant les autoritats belgues. Avui és un d’aquests moments.
La capital belga és bipolar amb el líder de JxCat: amable com a ciutat, però dura com a capital comunitària