Tenir una bona feina

Tenir una bona feina és el principal objectiu dels

millennials espanyols. Aquesta és una de les conclusions centrals de l’estudi realitzat amb 3.000 joves d’entre 20 i 34 anys per Funcas i fet públic ahir a Madrid. Hi ha a Espanya prop de sis milions i mig de persones en aquesta franja d’edat. La xifra és rellevant per se, i més encara si considerem que d’aquestes persones depèn, en bona mesura, el futur del país. Doncs bé, aquesta generació, o la majoria dels seus membres, anteposa la consecució d’una bona feina a altres aspiracions vitals, com per exemple formar una família o tenir fills. I no perquè no hi aspirin també, sinó perquè consideren que no podrien fer-ho en les seves actuals condicions laborals amb la dignitat requerida.

L’enquesta de Funcas recull moltes altres dades d’interès. Per exemple, que els temes que més preocupen els nascuts entre el 1985 i el 1999 no són els relacionats amb la política i l’economia, com els passava més sovint a la generació de la transició i a l’immediatament posterior. Són, al contrari, qüestions de component social com, per exemple, la violència de gènere, les desigualtats que registra la societat i els fenòmens relacionats amb la crisi climàtica.

Ben mirat, una cosa i l’altra estan relacionades. Es considera l’obtenció d’una bona feina l’objectiu prioritari perquè, amb tota probabilitat, els enquestats ja han tingut ocasió d’experimentar les dificultats que comporta aconseguir-ho. És quelcom ben sabut, però val la pena insistir-hi. Durant els deu anys llargs que han passat des de l’inici de la crisi econòmica, són massa els joves que han anat dibuixant una trajectòria laboral insatisfactòria, en bona mesura a causa de la precarització del mercat laboral, del qual en un grau o un altre s’han vist exclosos. No és estrany, per tant, que mirin amb reserves, o fins i tot amb desinterès, l’activitat política, o dels polítics, sovint acompanyada de més promeses que no pas realitzacions. Ni és estrany que facin més atenció a qüestions socials peremptòries com les esmentades, que poden tenir repercussió immediata en una millora de les condicions de vida, i que sens dubte haurien de contribuir a preservar les condicions vitals del planeta.

El resultat d’aquest i altres estudis semblants ens està parlant clar i net de quins són els dèficits de la societat espanyola, i molt particularment els que pateixen els seus membres joves, aquells disposats a ingressar al mercat laboral, a construir la seva pròpia vida personal i a contribuir, sobre aquestes dues bases, a l’enfortiment de la societat. El fet que desitgin, abans que res, una bona feina ens diu que no la tenen. I això hauria de convidar a fer reflexionar els principals agents socials sobre el significat i els riscos d’aquest greu dèficit.

Cal reflexionar sobre el significat i els riscos del dèficit de bons llocs de

treball per als més joves