La tardor occidental

Fa nou anys vam assistir al naixement de la primavera àrab. Ara és possible que estiguem assistint a la tardor occidental, amb fenòmens caracteritzats per amplíssims moviments de masses. Durant mesos la tranquil·la França va viure agitada per la revolta de les armilles grogues, que semblaven incendiar París els caps de setmana. Al Regne Unit, hem vist una manifestació de més d’un milió de persones excitades pel Brexit. A Espanya, se succeeixen les manifestacions també massives, encara que limitades a la tensió independentista. Ara la rebel·lió popular sembla haver-se instal·lat a Iberoamèrica, a un Equador que va sortir al carrer contra la política del Govern al qual la ira social va obligar a fugir de Quito; a un Santiago de Xile que va forçar el president Piñera a rectificar la seva política; a Colòmbia; a Bolívia... Els fets del llunyà Hong Kong serveixen de model per la seva duresa i el seu èxit. I una cosa que no s’ha de perdre de vista: moltes d’aquelles revoltes són guanyades pels revoltosos.

Els grans analistes internacionals busquen explicacions i en troben alguna: punyent desigualtat social, amb sectors de la població que passen gana davant l’ostentació dels opulents; temor d’una nova crisi econòmica; mesures de tall capitalista ortodox, que suposen un cop molt seriós per a les classes mitjanes i baixes; desconfiança creixent en els líders polítics, i una dada decebedora, comuna a tots els continents: aquest nou clima ve acompanyat pel creixement dels partits populistes i autoritaris.

S’està estenent davant els nostres ulls un clima turbulent encara de baixa intensitat, però creixent en fets violents i dimensió geogràfica. Les masses perden la por de rebel·lar-se contra l’ordre establert i les injustícies que provoca. Estem davant la necessitat que els vells poders rectifiquin. O rectifiquen, o anem cap a una nova revolució.