La Vanguardia (Català)

Un jutge obliga uns pares a posar-se d’acord sobre el sexe del seu fill

- BEATRIZ NAVARRO Washington. Correspons­al

El/la protagonis­ta d’aquesta història viu a Texas, té 7 anys, un germà bessó i uns pares divorciats. La seva mare li diu Luna i li pinta les ungles; quan està amb ella, va a l’escola amb vestits. Per al seu pare no ha deixat mai de ser en James, el nom que li van posar quan va néixer, ni de ser un nen, i quan està amb ell es vesteix com a tal. Ella, Anne Georgulas, pediatre, afirma que la criatura s’identifica com a nena. Ell, Jeffrey Younger, que és la seva mare qui li ha ficat la idea al cap. La identitat sexual del menor és al centre d’una batalla per la custòdia que ha traspassat els jutjats per convertir-se en el penúltim episodi de les guerres culturals dels Estats Units.

Quan la mare va sol·licitar una ordre d’allunyamen­t perquè el pare no pogués entrar a l’escola i demanar que diguessin James al seu fill, el pare va respondre sol·licitant la custòdia en exclusiva. Younger va obrir un web on va publicar fotos i vídeos del menor, clau de la seva campanya per “salvar en James”, de què s’han fet ressò importants figures conservado­res. El pare acusa la seva exdona d’“abusar sexualment” del seu fill, a qui vol sotmetre, diu, a una “castració química” i altres tractament­s mèdics “irreversib­les”, una descripció que no s’ajusta amb el que s’aconsella ara a aquestes edats (l’acceptació social del sexe amb què s’identifiqu­en).

Després d’escoltar els pares, mestres i terapeutes, un jurat popular va resoldre a favor de la mare per onze vots a favor i només un en contra, una decisió excepciona­l en aquesta mena de casos. Fa uns quants dies la jutgessa Kim Cooks va decidir no fer cas del veredicte i va ordenar als pares compartir la custòdia. Qualsevol decisió sobre els tractament­s psicològic­s o mèdics s’haurà d’adoptar de comú acord. Cooks va desestimar la petició de la mare d’impedir legalment que es digui James al seu fill.

Georgulas afirma que el nen va començar a expressar la voluntat de ser una nena quan tenia 3 anys. Li demanava de posar-se vestits com els de la pel·lícula Frozen. La parella es va divorciar un any després i la mare va obtenir permís per decidir sobre l’educació dels seus fills. Amb 5 anys se li va diagnostic­ar un “desordre d’identitat sexual” que els metges van confirmar en controls posteriors. Els psicòlegs van recomanar que deixessin que es presentés com volgués, un consell que la mare va seguir. El pare no comparteix aquest prisma. Rebutja que pugui ser transsexua­l i diu que només deixarà que es vesteixi com una nena quan tingui 18 anys. La sentència obliga els pares a posar-se d’acord sobre qualsevol tractament futur, i també, pel bé del menor, a deixar de parlar del cas en públic.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain