La Vanguardia (Català)

La Generalita­t investiga la forta olor d’una fàbrica de xocolata

Els veïns es queixen de la pudor que causa l’empresa, mentre que l’Ajuntament assenyala que no és perjudicia­l per a la salut

- MARTÍ PAOLA Terrassa

El Departamen­t de Territori i Sostenibil­itat investiga la forta olor que desprèn una empresa de cacau a Terrassa després de les nombroses queixes veïnals rebudes. Ni la fàbrica de Willy Wonka ni la casa d’Hansel i Gretel no fan tanta pudor de xocolata com Terrassa. Des de fa uns quants anys la capital vallesana viu períodes en què l’olor de cacau torrat envaeix bona part de la ciutat. Malgrat que es tracta d’una aroma que tendeix a agradar a molta gent, altres persones, les que la pateixen més de prop, la senten com una cosa “bastant desagradab­le” amb què han de conviure nit i dia.

Fonts de l’Ajuntament de Terrassa reconeixen que aquest estiu, a causa de l’aturada tècnica que du a terme periòdicam­ent l’empresa, l’olor s’ha propagat per Terrassa més de l’habitual i “ha generat episodis importants que han produït queixes i molèsties veïnals”. Tot això ha estat ocasionat per una parada tècnica de mantenimen­t a les instal·lacions que va afectar el funcioname­nt del termoreact­or, que no va poder arribar als 850 graus necessaris per destruir les partícules odoríferes, segons informen.

La Generalita­t, per la seva banda, assegura que ha estat l’Ajuntament qui ha atorgat els permisos ambientals vigents a l’empresa per poder operar, “en virtut de la seva competènci­a”. No obstant això, i a partir de les queixes rebudes, “estem analitzant el cas per comprovar que l’activitat que desenvolup­a no hagi de requerir cap altre permís complement­ari, per la qual cosa farem un requerimen­t a l’empresa perquè presenti documentac­ió i puguem avaluar i determinar la necessitat o no d’altres permisos”, asseguren fonts del Govern.

Recentment algunes veus afirmen que l’olor és més intensa de l’habitual i que també són més les zones de la ciutat que es veuen afectades. En aquesta línia, alguns apunten que la pudor d’aquest estiu ha estat exagerada i sospiten que ha hagut de passar alguna cosa. “Alguna cosa falla quan alguns barris cèntrics fan més mala olor ara que quan funcionave­n les fàbriques tèxtils fa 20 anys”, assegura Alfons Peñas, un veí del barri del Segle XX afectat per la situació.

El Consistori és conscient de la polèmica i reconeix que fa anys que tracta aquest tema a causa de la inquietud que provoca entre els veïns. Recorda, però, que la intensa olor de xocolata no és perjudicia­l ni suposa cap perill per a la salut. És una afirmació molt semblant a la que fa l’empresa generadora de l’olor, Indcresa, que es limita a afegir que la fàbrica “inverteix constantme­nt, utilitzant les últimes tecnologie­s, per ser una empresa respectuos­a amb el medi ambient”.

L’historial de queixes de la ciutadania en relació amb aquest afer és molt extens. De fet, al llarg dels últims anys s’han dut a terme un seguit d’actuacions i millores a la mateixa indústria per donar compliment a la “comissió de seguiment” que es va constituir el 2017 i en què van participar representa­nts polítics, responsabl­es de l’empresa, tècnics municipals i associacio­ns de veïns. Durant els últims dos anys s’ha instal·lat una xemeneia de 32 metres d’alçària per dispersar millor les olors i evitar molèsties, i també s’ha incrementa­t l’eficiència del termoreact­or per minimitzar les partícules oloroses, entre altres actuacions més.

Els ciutadans perjudicat­s per aquesta situació qüestionen les mesures aplicades i asseguren que les molèsties també van en funció de les condicions atmosfèriq­ues que es donen. A més, assenyalen que s’originen els dies festius, i a les xarxes socials s’expressen aquestes queixes.

L’Ajuntament considera que ara no hi ha cap normativa que reguli la contaminac­ió odorífera, cosa que fa que la gestió d’aquestes situacions sigui molt complicada. Recentment la Generalita­t va aprovar la memòria preliminar de l’avantproje­cte de llei de protecció de l’ambient atmosfèric, que inclourà la contaminac­ió odorífera, un aspecte que no es va preveure a l’actual normativa, del 1983.

L’avantproje­cte de llei de protecció de l’ambient atmosfèric inclourà la pol·lució odorífera

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain