Assalt al tren del vi i el perfum
Desenes de persones saquegen durant tres dies i tres nits per falta de vigilància els vagons del comboi descarrilat a Lleida a causa de la pluja
El camp fa olor de colònia. Un nen que no deu tenir més d’11 o 12 anys s’endinsa en un camp de blat demoro –les tiges li doblen l’estatura– i al cap de pocs segons la seva figura reapareix a la pista de terra paral·lela al camp de cultiu amb una bossa de plàstic. “Dos euros per una ampolla de perfum”, crida. És una de les escenes que diumenge a la tarda es van veure al punt on dimecres passat (entre Juneda i Puigverd de Lleida) va descarrilar un tren de mercaderies per culpa de la pluja.
El comboi ha estat materialment assaltat per desenes de persones els últims dies i nits. Han furtat tot el que han pogut dels vagons. Han entrat als que estan bolcats i han obert amb serres radials els que van quedar drets. Fins diumenge no hi va haver cap vigilància a la zona, i els saquejadors van poder fer la feina amb total tranquil·litat.
El botí més desitjat en aquest pillatge viatjava en dos vagons carregats fins al capdamunt de flascons de colònia i capses de vi. Es compten per milers els envasos de perfum i ampolles de vi negre robats. Cada contenidor d’aquests combois ferroviaris pot transportar fins a quaranta mil quilos.
La prova del delicte –a part de la imatge dels vagons saquejats buits– és visible als camps de blat que envolten el punt del descarrilament. Alguns saquejadors van topar de morros contra el terra per les presses i les ensopegades en un terreny irregular i embassat. Moltes de les capses de cartró, algunes amb restes de sang, han quedat escampades pels camps. Es van trencar desenes de recipients en aquell frenètic anar i venir entre els vagons i els cotxes i les furgonetes aparcades al costat del tren, cosa que explica la intensa olor de colònia que encara impregna la zona.
Altres dels vagons més visitats durant els tres dies i nits de pillatge sense cap control eren plens de sacs de pinso per a gossos i gats. Testimonis del saqueig revelen que alguns habitants de pobles propers al lloc del descarrilament s’hi van traslladar amb tractors i remolcs per aprofitar els viatges al màxim. La major part del vi i els perfums (en aquest saqueig hi van participar, a part de particugons lars, grups de persones amb estratègies pròpies de bandes organitzades) va acabar carregada en furgonetes.
Dissabte a la nit corria la notícia per la ciutat de Lleida, a menys de vint quilòmetres del lloc del descarrilament,
que hi havia gent que anunciava a crits una irresistible oferta de venda de capses de vi, amb un estoc molt generós.
El comboi també transportava en alguns contenidors fertilitzants agrícoles, i les portes d’aquests vatambé estan forçades, mentre que els que contenen bales de farratge –impossibles de traslladar pel pes– continuen intactes.
La nit no va ser, d’altra banda, impediment per a l’actuació dels saquejadors. Testimonis dels pillatges expliquen que en alguns moments la falta de llum ni tan sols es va trobar a faltar perquè la zona va quedar il·luminada per les espurnes de les serres radials que es van fer servir per forçar les portes dels vagons que no van descarrilar i que continuen en peu en aquell malmès tram de via.
El comboi va descarrilar dimecres al matí després de quedar parat dimarts per la intensa pluja. El maquinista va rebre instruccions de retrocedir en direcció a Lleida perquè la via en sentit Tarragona estava tallada.
L’empresa encarregada d’aquest transport de mercaderies (la màquina arrossegava una trentena de vagons) no va desplegar cap dispositiu de vigilància a la zona fins diumenge al matí. Així doncs, la impunitat amb què van actuar els saquejadors (pel punt hi van passar famílies, menors, pagesos de la zona i professionals del pillatge) va ser total.
El dispositiu de vigilància es va muntar, pel que sembla, després que els Mossos alertessin dissabte a la nit l’empresa d’aquell comboi ferroviari del que estava passant. La notícia va saltar, segons algunes fonts, després que un turisme quedés mig bolcat en un camí de terra al costat del tren. Se suposa que anava carregat fins al capdamunt de capses de vi i que la malmesa pista de terra per on circulava, molt afectada per les pluges, va cedir perquè no va suportar tant pes.
Malgrat la vigilància, diumenge a la tarda encara deambulaven per la zona individus amb una actitud més que sospitosa. Feia l’efecte que esperaven una badada dels vigilants per continuar traient mercaderia dels vagons. En aquesta via, intransitable, ara mateix hi ha altres trens de mercaderies aturats. De totes maneres, no es té constància d’altres saquejos en aquests combois, que han estat vigilats des del mateix moment en què van haver d’aturar la marxa.
Diumenge el camp feia olor de colònia; molts envasos es van trencar en l’anar i venir dels vagons als cotxes