El Thyssen honra la Bauhaus amb una mostra del seu vessant pictòric Obres de Klee, Kandinsky o Itten il·lustren l’evolució de la gran escola alemanya
Quan sentim o llegim la paraula Bauhaus tendim a pensar en una determinada línia de mobles tubulars i llums geomètrics, com també en el corrent artístic que va revolucionar la manera d’entendre el disseny i la construcció.
El vessant pictòric de la Bauhaus està menys explorat, tot i que la majoria dels professors de l’escola on es va coure tot van ser grans pintors de l’època: ells, convocats pel fundador del moviment, Walter Gropius, van instituir una nova manera d’ensenyar l’art i de relacionar-lo amb l’artesania i la indústria.
Coincidint amb el centenari de la fundació de l’escola a la ciutat de Weimar, el Museu Thyssen de Madrid va obrir ahir una exposició amb 14 quadres dels seus fons signats per vuit pintors importants molt vinculats a l’acadèmia: Klee, Kandinsky, Itten, Feininger, Moholy-Nagy, Schlemmer, Albers –tots professors de l’escola– i l’hongarès Bortnyik, creador molt pròxim als ideals del grup.
L’escola pròpiament dita de la Bauhaus només va durar 14 anys, des que Gropius la va crear l’abril del 1914 fins que la Gestapo la va escorcollar i la va clausurar l’abril del 1933. Dos mesos després d’aquesta irrupció, els responsables de l’acadèmia la van donar per tancada definitivament ateses les intolerables condicions que havien imposat els nazis. En aquest moment la seu s’acabava de traslladar a Berlín després d’una primera etapa de sis anys a Weimar i un període ulterior de set anys a Dessau.
La curta vida del centre d’ensenyament contrasta amb el prolongat èxit pòstum del moviment, potser inimaginable per als seus impulsors. I és que, com va destacar durant la presentació de la mostra el director artístic del Thyssen, Guillermo Solana, la influència de la Bauhaus actualment persisteix.
L’exposició al museu madrileny, comissariada per Juan Ángel López-Manzanares, Leticia de Cos i Elena Rodríguez, dona compte de l’evolució del moviment des dels seus inicis més espirituals i expressionistes fins a la seva vinculació posterior a les tendències constructivistes.
Gropius va crear l’escola amb el propòsit primordial d’acostar l’ensenyament de l’art al món real o, en paraules de López-Manzanares, de trencar amb el distanciament de les acadèmies respecte a la realitat. Calia posar fi a l’aïllament dels creadors i al fet de considerar les seves obres un luxe. L’art s’havia de concebre com una eina “per canviar el món”.
Un artista de la Bauhaus –fos pintor, arquitecte o l’escultor– havia de ser alhora artesà i obrer. Perquè del que es tractava era de millorar la vida dels ciutadans mitjançant la supressió de les divisions tradicionals entre les diferents disciplines artístiques, com també entre l’art i la producció dels objectes que ens envolten.
Per això calia dissenyar objectes quotidians que fossin alhora funcionals, econòmics i estèticament bonics.
A fi d’acostar-se ells mateixos a la societat –que en aquell moment en bona part desconfiava de les innovacions i les avantguardes
La mostra dona compte de l’evolució de l’escola, de només 14 anys però amb una influència que arriba fins avui
artístiques–, els promotors de la Bauhaus organitzaven festes freqüents: pel solstici d’estiu, per Nadal i altres dates clau, i sobretot el dia de l’aniversari de Gropius, el 18 de maig. El teatre era, així mateix, una activitat rellevant per a alumnes i professors.
La mostra del Thyssen, oberta fins al 12 de gener i patrocinada per l’ambaixada d’Alemanya, arrenca amb una atractiva obra del carismàtic i enigmàtic suís Johaness Itten, que solia vestir com un monjo i portava el cap rapat. La mostra inclou poderoses composicions dels hongaresos Lászlo Moholy-Nagy i Sándor Bortnyik, i té com a estrelles tres teles del rus Vasili Kandinsky i dues del suís Paul Klee.