D’Elx a l’altiplà
El festival In-Edit presenta avui ‘Niños somos todos’, sobre el viatge iniciàtic del Niño de Elche a la realitat musical i social de Bolívia
Els organitzadors del festival In-Edit ho defineixen com un viatge iniciàtic del Niño de Elche a Bolívia. Darrere aquesta síntesi hi ha Niños somos todos, un llargmetratge documental que es presenta avui en aquest festival (Multicinemes Aribau 5, 21.30 h) amb l’assistència del mateix Francisco Contreras, és a dir, el Niño de Elche, que introduirà la pel·lícula.
El film arriba al festival de cinema musical i documental amb el jove realitzador barceloní Sergi Cameron i l’esmentat músic i cantant il·licità, amb el patrimoni musical, cultural i humà de Bolívia com a matèries primeres. Tot plegat va néixer amb la proposta que Cameron i Ricard Robles van fer a Contreras sobre la possibilitat de fer una sèrie de documentals sobre diferents països per al qual convidaven diferents artistes a recorre’ls. “Entre els països que em van proposar Bolívia era el que m’interessava més, ja que lligava amb el meu projecte de nou disc i pel tema de l’idioma”, explica Contreras.
“A més a més no hi havia estat mai, i d’entrada em va interessar molt com a rerefons conceptual del meu futur àlbum Colombiana”.
És el cantant mateix qui descriu el producte resultant: “No és una història narrativa, tal com entenem les històries convencionals, sinó que cavalca entre el relat d’una història i el documental. La part més bona de la pel·lícula són tots els personatges i les situacions que s’esdevenen entre el context i jo”.
Niños somos todos, a parer seu, “ens acosta a un context força desconegut per a la majoria, i això sempre és destacable en qualsevol treball artístic. Hi ha converses i reflexions interessants sobre la concepció de la colonització i l’evangelització, la tradició i els ritus, més enllà de la meva part personal, en què parlo de les pors, del desplaçament, de l’experimentació, de descobrir coses noves, d’interrogants davant el desconegut”.
Quan fa uns mesos va publicar el seu nou àlbum, l’esmentat Colombiana –que poc després va presentar al Festival Grec–, un dels eixos sobre els quals girava l’obra era qüestionar la idea progre que hi havia fins ara de la colonització espanyola. Contreras troba que “aquest tema s’intueix una mica quan sents els religiosos i gent molt pròxima al catolicisme: no tenen tanta consideració per la colonització com per l’evangelització. Sentir això al principi va ser un xoc, almenys per a mi, que vinc de tota aquesta moguda tradicionalment decolonial. I l’altre aspecte més atractiu de la pel·lícula és descobrir la gran varietat i riquesa de Bolívia en un sentit cultural i musical”.
Però és un altre dels variats projectes artístics que té entre les mans el Niño el que li ha subministrat més actualitat: la seva proposta Fuerza Nueva amb el grup Los Planetas. Els concerts els reprendrà l’any que ve, i les reaccions fins ara “m’han sorprès només parcialment, perquè vivim en un món molt evident i les coses poden sortir per la tangent quan fas una cosa que la gent no s’espera. Però hi insisteixo: nosaltres treballem en el terreny de la guerra cultural, que és una cosa molt més paradoxal i complexa que la política.
I acaba, referint-se a la seva manera de fer: “Per mi tots els treballs que emprenc sempre són un revulsiu i, com deia Val del Omar, sempre em fan estar encès”.
“A mi tots els treballs que emprenc, com deia Val del Omar, sempre m’encenen”, afirma