Córrer o no córrer
Valverde invoca Cruyff per justificar que els seus jugadors corrin poc
Míster, jo no corro, que córrer és de covards”, va etzibar el davanter del Betis dels anys seixanta i setanta Rogelio Sosa al seu entrenador, l’hongarès Ferenc Szusza. Al cap d’uns anys Carles Rexach va popularitzar l’expressió entre el barcelonisme. “Córrer per córrer, no. Prefereixo el màxim rendiment amb el mínim esforç”, matisava Rexach. El debat sobre el sacrifici dels jugadors, que no consisteix en cap altra cosa que confrontar i triar entre quilòmetres i tècnica, és tan vell com el futbol i va desapareixent i ressorgint en funció de les circumstàncies. El Barça d’Ernesto Valverde, per exemple, ha corregut menys que els adversaris en 24 dels 25 partits de Lliga de Campions que ha disputat. La dada havia passat desapercebuda fins que es va exagerar al partit de dimecres passat a Praga, en què els futbolistes de l’Slavia van fer 115,2 quilòmetres, i els blaugrana, 100,4, segons les dades de la UEFA.
A la compareixença d’ahir Valverde va haver de donar explicacions sobre aquest aspecte. És evident que havia vaticinat la pregunta amb el personal de premsa del club i es va decantar per una resposta irònica. En primer lloc el tècnic va qüestionar l’exactitud de les estadístiques de la UEFA i va afirmar que el Barça fa anar unes altres dades físiques. Tot seguit va argumentar que el seu equip generalment monopolitza la possessió de la pilota i això obliga els rivals a fer més esforços: “Vaig tenir un entrenador que sempre ens deia que havíem de córrer menys que el contrari, però administrar-lo millor. Té una estàtua al camp [el Camp Nou] i aquí al costat hi ha un camp amb el seu nom”. Valverde es remetia a la filosofia de Johan Cruyff just el dia que feia 46 anys del debut de l’holandès amb el Barcelona en un partit contra el Granada.
Resulta paradoxal que el tècnic, els crítics del qual li retreuen que es distanciï del futbol de posició que preconitzava Cruyff, es refereixi al guru per adherir-se al córrer és de covards. En l’eterna disjuntiva –resolta des de fa anys al Camp Nou– de córrer o fer córrer la pilota, ara els jugadors no corren tant com els adversaris, però la pilota circula a una velocitat insuficient, segons indica el desenvolupament de la major part dels partits. No hi ha res més cert que córrer no garanteix res. El Bayer Leverkusen és l’equip que ha fet més quilòmetres a la Champions i encara no té cap punt. Però hi ha d’haver un balanç ponderat.
A Praga el Barcelona va acabar esmaperdut al mig del camp i embotellat a l’àrea pel desplegament físic de l’Slavia, i Ter Stegen, gran artífex de la miraculosa victòria blaugrana, es va mostrar molt crític al final del partit: “Toca parlar d’algunes coses que no diré aquí: és una cosa interna i jo no soc així. M’agrada parlar primer amb els que eren al camp. Hi ha unes quantes coses per millorar”. Ahir Valverde va relativitzar el mal joc de dimecres indicant que la gent es queda amb la imatge dels últims minuts d’agonia en lloc del conjunt del partit. I va enviar un missatge al porter alemany. La roba bruta es renta a casa: “Els partits es veuen de moltes maneres, però, com diu en Marc, si hem de resoldre alguna cosa, ho hem de resoldre a dins, no pas a fora”.
Amb les ferides de Praga, el Barça torna a la Lliga contra un Valladolid que no ha perdut en els últims cinc partits i que la temporada passada va posar en un compromís el Camp Nou (1-0). Amb una tanda de tres partits en una setmana, Valverde practicarà canvis a l’alineació. En primera instància, Arthur, nefast a Praga, ha quedat fora de la convocatòria. Dembélé complirà el segon partit de sanció, i, a diferència d’Umtiti, encara lesionat, Sergi Roberto ha rebut l’alta.