El grup d’experts de Foment suggereix apujar el salari mínim
La renda bàsica, una altra recepta per impulsar un “creixement inclusiu”
L’Institut d’Estudis Estratègics de Foment, l’anomenat think tank o laboratori d’idees de la patronal, va proposar ahir apujar el salari mínim i explorar les possibilitats d’implantar una renda bàsica per tal d’afavorir un “creixement econòmic inclusiu”. Són dues de les receptes contingudes al primer document elaborat per aquest grup d’experts, que advoquen “per un nou pacte social davant els reptes del capitalisme i la democràcia”.
És un document que pretén obrir un debat en l’àmbit espanyol i europeu per evitar esclats de “malestar social, que no només arrosseguen a les classes més desfavorides, sinó a amplis sectors de la classe mitjana”, segons va destacar Jordi Alberich, vicepresident executiu de l’institut i coordinador dels treballs. “Es tracta de posar els llums llargs. Encara que als carrers de Catalunya i de la resta de l’Estat no hem vist de moment aquests esclats de malestar, hem d’analitzar per què a Xile una protesta per una pujada del transport públic del 4% acaba amb 20 morts i amb el president demanant perdó”, va precisar Josep Sánchez Llibre, president de Foment i també de l’institut.
L’objectiu d’aquesta reflexió, va apuntar Alberich, és aconseguir “fer de la revolució tecnològica i de la globalització un generador de riquesa que es traslladi a tots els ciutadans i no condueixi a una fractura social i a un deteriorament de la política tradicional tal com succeeix de manera generalitzada al món occidental”.
“L’important és que una patronal com Foment estigui liderant aquests debats, després ja buscarem solucions a mitjà i llarg termini”, va destacar Sánchez Llibre, que va evitar posar números a quina hauria de ser la pujada del salari mínim ni a com podria finançar-se la renda mínima. No obstant això, tal com es va recordar ahir, Sánvell chez Llibre ja va donar suport al seu dia a l’última pujada del salari mínim, desmarcant-se dels plantejaments alarmistes de la CEOE i d’altres institucions, i que aquest mateix cap de setmana ha criticat el Partit Popular. “El debat sobre el salari mínim no hauria de ser una eina d’ús polític”, va apuntar Rosa Nonell, professora de la UB.
“Cal experimentar”, va insistir Alberich, que va subratllar que “la desigualtat, l’excessiva precarietat dels llocs de treball i els salaris baixos són un factor d’inestabilitat i poden posar en risc el creixement econòmic”. I va emfatitzar que “la Xina no és precisament el creixement més productiu”.
El document recull algunes dades sobre l’augment de la desigualtat que ha provocat l’última crisi i destaca que, malgrat que s’està millorant, els riscos de malestar social continuen sent alts. “Els joves tenen avui un elevat ni
d’atur, condicions laborals precàries i sense poder de negociació davant els ocupadors”, afirma el document.
A més, recorda que Europa va viure els seus millors anys després de la Segona Guerra Mundial i fins a l’esclat de la gran crisi del 2007. I una de les claus, prossegueix, va ser “un gran pacte social facilitat per la política d’acords entre socialdemocràcia i democràcia cristiana, que al seu torn facilitava el compromís mutu entre sindicats i patronals”. Però amb la crisi aquest pacte s’esvaeix, i “la fractura social” s’estén, amb més o menys intensitat, per Occident, “posant en dubte l’ascensor social que tan excel·lent resultat havia proporcionat durant dècades”. I el malestar social, afegeix el document, “es manifesta en discursos populistes”.
Per fer-li front, proposa dos àmbits d’actuació: el polític i l’empresarial. “La majoria dels empresaris volen cohesió social”, va afirmar
“La desigualtat, la precarietat i els salaris baixos són un factor d’inestabilitat”
CRIDA “Necessitem un nou pacte social per la globalització i la revolució tecnològica”
Sánchez Llibre, mentre que Alberich va insistir que “el focus de les grans corporacions no pot ja ser només satisfer als seus accionistes, sinó també als seus empleats i els seus clients, i a més col·laborar en la sostenibilitat”.
Una altra de les propostes és fomentar noves iniciatives de collaboració públic privada, en àmbits com l’educació i la formació dels joves. A més, advoca per una harmonització fiscal que permeti “afavorir el consum i la demanda interna, estimular la indústria i impulsar l’emprenedoria”.
“Els problemes són complexos i requereixen una solució global. Europa ha de parlar amb una única veu i adquirir més protagonisme”, va concloure Jordi Alberich.
El grup d’experts aplaudeix les última iniciatives europees contra els monopolis i anuncia que el seu pròxim treball versarà “sobre la utilització de dades, la intromissió en la privacitat de les persones i el comerç amb la mateixa”, segons Jordi Casas, un altre dels membres del think tank.