Bankia guanya un 22% menys per les provisions
El benefici fins al setembre se situa en 575 milions
Bankia va guanyar 575 milions d’euros, un 22,6% menys, fins al setembre, un descens que l’entitat explica per l’impacte de la caiguda dels tipus d’interès, les provisions associades a l’acceleració del ritme de la reducció de dubtosos i el menor resultat en la venda de les carteres de renda fixa. En concret, la dotació a provisions i altres resultats va totalitzar una despesa de 384 milions acumulada fins al setembre (+14,5%), associada al cost de les vendes de carteres de crèdit i al deteriorament d’actius no financers. El volum de dubtosos i adjudicats s’ha reduït en 1.400 milions des de començament d’any, la qual cosa ha portat a situar la taxa de morositat en el 5,5%. El banc que presideix José Ignacio Goirigolzarri va explicar que amb el negoci purament bancari (marge d’interessos, més comissions, menys despeses) va obtenir 946 milions d’euros, un 0,7% més, davant els nou primers mesos de fa un any.
Una vegada més, el conseller delegat, José Sevilla, va reiterar que els tipus d’interès negatius castiguen al banc. Fins al punt que amb l’actual situació penalitzen en uns 500 milions d’euros el compte de resultats del grup bancari, encara nacionalitzat. Amb aquesta realitat, el directiu va posar sobre la taula que han de “repensar el model de negoci per buscar nous ingressos i millorar la rendibilitat”, que se situa en el 6%. Sevilla té clar que es revisarà el pla estratègic perquè “no es complirà amb els objectius previstos per al 2020”.
Pel que fa al cobrament per la tinença de dipòsits, Sevilla va afirmar que es cobra només a les empreses i que, ara per ara, Bankia no cobrarà als particulars.
Pel que fa a l’economia, Sevilla va defensar que no es perceben símptomes de desacceleració econòmica. El directiu va explicar que hi ha grans empreses que estan aprofitant els baixos tipus d’interès per refinançar préstecs i aconseguir condicions més bones. On sí que han percebut un canvi de tendència és que en els tres últims mesos s’estan firmant més hipoteques a tipus variable que a fix, quan la banca està promovent les segones.
“La gent percep que això dels interessos baixos va per a un període llarg. Per això tornen a demanar crèdits hipotecaris a tipus variables”, va explicar. Fins al setembre, a Bankia el 48% de les hipoteques són a tipus fix, i el 52%, a variable.
Respecte a una possible fusió de Bankia amb ING de la que es va parlar la setmana passada, Sevilla va subratllar que no “ens consta que es promogui cap operació”. Va recordar que fins ara s’havia aparellat Bankia amb entitats espanyoles (BBVA, CaixaBank, Sabadell) i que era la primera ocasió que es volia unirla a un banc estranger.
La setmana passada, la firma d’inversió Artisan Partners va suggerir al FROB, organisme a través del qual l’Estat té el 61,78% de Bankia, la possibilitat d’unir-la a ING. L’esmentada firma té el 5% d’ING i el 3,07% de Bankia, on es manté com el seu primer accionista privat.
El banc diu que “repensarà el model de negoci” per pujar els ingressos mentre hi hagi tipus negatius