“La rumba, el flamenc i el reggaeton tenen arrel negra”
Tinc 65 anys. Vaig néixer a Saragossa, i visc entre Barcelona i Madrid. Soc músic. Estic casat, sense fills. Política? La transformació social arribarà d’una revolució espiritual per administrar la faceta material. Creences? No, però no ateu. Els negres
Vostè és Santiago Auserón o Juan Perro?
_ Ara, Auserón, però Juan Perro em mossega l’orella.
_ Des de quan és Perro?
_ Des que vaig deixar Radio Futura, fa 30 anys.
_ Juan Perro sona dur...
_ Juan és poble, ningú. Perro és el meu llinatge.
_ Quin llinatge?
_ Llegeixi de Cervantes,
El coloquio de los perros, o Investigacions d’un gos, de Kafka...
_ Què hi pinten, aquí, els gossos?
_ Conversen o musiquen: sent humils, són savis. És on he volgut buscar.
_ Buscar on, buscar què?
_ Buscar l’arrel del vers, de la música, del son... al poble, i he seguit el gos...
_ Quin gos?
_ Els senyors castellans i andalusos de l’època de Cervantes tenien esclaus africans, i amb molt casolana tendresa de mascota els anomenaven així: “Vine aquí, gos”.
_ Hi havia esclaus negres a l’Espanya del segle d’or?
_ Sí! Surten en sis comèdies de Lope, i en versos sarcàstics de Quevedo, i en versos amorosos de Góngora: parlen en el seu argot afroiber, era el
castellà que parlaven aquells negres africans.
_ Quina sorpresa, no ho sabia.
_ Ho he estudiat: al segle XVI, el 10% de la població de Cadis i Sevilla eren negres i mulats. I fins i tot un catedràtic de llatí a Granada, Juan Latino, era negre.
_ Des de quan hi ha negres andalusos?
_ Almenys des dels fenicis, que van circumnavegar l’Àfrica al segle VII a.C. I seguríssim des del segle VIII d.C.: els prínceps andalusins compraven esclaus negres al Magrib a caravaners jueus.
_ I un cop cristianitzat Al-Andalus, què?
_ Igual, els cristians capturaven o compraven negres com a esclaus i mascotes.
_ Com a... “gossos”, segons em deia.
_ Gossos que venien amb música, una música des del cor de l’Àfrica: el tango africà.
_ Com sona?
_ És la síncope, el compàs de dotze corxeres, la sintonia africana... És la matriu universal!
_ De què?
_ De l’havanera. Del son. De la samba. Del pasdoble. Del tango flamenc. Del danzón. Del tango rioplatense. De la second line de Nova Orleans. De la rumba. Del reggae. Del reggaeton...
_ Despacito... ve de l’Àfrica?
_ I la rumba catalana! El gitano Peret em va confessar que va prendre sons del trovero cubà Ñico Saquito, i el son cubà és un llegat de la negritud.
_ Els gitanos hereten la negritud?
_ Els gitanos, que van entrar per Catalunya al segle XV, als ravals de ciutats andaluses conviuran amb negres...
_ Potser la pena negra del cante jondo provingui dels negres.
_ El compàs flamenc té pòsit rítmic africà, recollit per gitanos, amb cant judeoaràbic: soleares, buleries, seguidilles, alegries... espectacle interètnic! Prou que ho va captar l’oïda de García Lorca: ho duc a la meva altra orella!
_ Vostè és etnomusicòleg erudit.
_ La sarabanda i la xacona, balls de negres d’Espanya, s’estendran per Europa. I a Cuba... arrelarà el patró de dotze corxeres africà des d’Espanya: el son mestís iber, amb vers en espanyol! I allà me’n vaig anar a explorar-lo jo als anys vuitanta...
_ Com va ser això?
_ El meu pare, topògraf, va treballar per a les bases americanes: em vaig criar a Saragossa i Huelva, escoltava Louis Armstrong, Duke Ellington, Ella Fitzgerald, Nat King Cole, Ray Charles, Animals, Kinks, Platters, soul...
_ I això el va portar a ser músic?
_ Sí, i em vaig adonar que, per rebuig del franquisme, havíem perdut la nostra tradició sonora. I a Cuba... la vaig trobar! Parlaven el castellà de la meva àvia i cantaven com els meus ídols ianquis de cor negre.
_ Es va tancar en vostè un bucle de segles.
_ M’enorgulleix haver editat els discos Semilla
del son amb músics cubans, com el músic tresero Pancho Amat (el tres és un instrument), i haver-los portat aquí, com al nonagenari músic Compay Segundo...
_ Què fa Auserón un dia normal?
_ A la tarda, estic amb la guitarra. Al matí escric: publicaré la meva tesi doctoral, La música en los
fundamentos del logos, en forma de llibre.
_ Sona molt... filosòfic.
_ La vaig defensar el 2015: l’alleugeriré i titularé Arte sonora. Vaig acabar Filosofia el 1978.
_ Què li ha aportat la filosofia?
_ No hi ha res que m’hagi apassionat tant com la filosofia i el son. A l’illa de Cuba vaig comprendre per què el rock m’havia enlluernat des de jove: conté l’ancestral ritme africà!
_ I què em diu de la moda juvenil?
_ Ha, ha... va ser un hit nostre, de Radio Futura, però el meu camí no era el dels fans.
_ Quin camí és el que ara somia?
_ Somio contribuir humilment a una revolució espiritual, indispensable per transformar la societat.
_ Proposi una pista...
_ Tornar a estudiar llengües clàssiques, humanitats, poesia i música, astronomia i matemàtica: el món antic.