AULES BLOQUEJADES PER LA FORÇA
140 estudiants paren la UPF en l’inici d’una vaga amb poc ganxo
Van entrar cap al capvespre. Van portar caixes amb pots de llegums, llaunes, fruita i begudes. Van posar cadires i taules davant de les portes d’entrada per muntar una barricada. Eren si fa no fa una setantena. A les motxilles també hi portaven roba –tota de color negre– per canviar-se, ja que la idea era –o és– resistir numantinament el setge dels estudiants i professors que volen la normalitat de les classes.
La consigna: visibilitzar l’excepcionalitat del moment polític, després de la publicació de la sentència contra els líders independentistes, mitjançant accions incòmodes, imprevisibles i constants. Aquestes accions, però, posen en perill la universitat, que no disposa de mitjans de seguretat. Ahir li va tocar a la UPF. Tres campus barrats per 140 joves. Uns 13.000 estudiants de grau i de màster es van quedar sense classe, sense seminaris i sense exàmens. Uns 2.500 treballadors, entre docents i personal administratiu, sense poder treballar. Les llibreries, els restaurants i les copisteria van deixar de tenir activitat econòmica.
Dies abans els principals atacs es van concentrar a la Universitat de Barcelona (UB), que, com la resta d’universitats públiques catalanes –també amb conflictes als campus–, va negociar sistemes d’avaluació alternatius als actuals, que requereixen molta presència. D’aquesta manera els estudiants han quedat exempts d’obligacions i es poden manifestar. Així, van pensar els rectors, es garanteix que les facultats siguin oasis de pau. Quan tot això estava lligat, el sindicat majoritari a la universitat, el SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) va anunciar una vaga indefinida que començava ahir i que va afectar, a més de la UPF, la UPC. Una vaga?, es van sorprendre els rectors. Més conflicte? Però a qui representaven els estudiants amb qui vam pactar?
La imprevisibilitat i la reivindicació d’objectius aliens a la universitat deixa els equips de direcció desarmats i desconcertats. La UPF va enviar un missatge a tots els alumnes dilluns al vespre en què subratllava la normalitat de les classes. Ja estaven assabentats del tancament, però esperaven arribar a temps per desactivar-lo. Tot i això, l’endemà al matí els estudiants es van trobar el reixat del recinte tancat. Al campus Ciutadella, a les vuit del matí, molts estaven inquiets, ja que tenien seminaris obligatoris. Exàmens d’estadística. O, simplement, classe. Mostraven confusió amb l’actitud dels professors. Uns els animen a abandonar les classes; d’altres els programen activitats avaluables. “Jo faria vaga, però tinc un seminari obligatori i ara no puc entrar”, lamentava una alumna.
La tanca va ser fàcil de saltar. Van començar uns i els van seguir uns altres. Seguretat va decidir obrir-la. Tota l’atenció es va concentrar
Anima els docents a deixar “en suspens les passions” i actuar raonablement
en una de les portes, la de Dret. Els alumnes s’hi van amuntegar i van començar a forcejar. Membres del grup S’ha Acabat, que promou l’assistència a classe a les universitats, es van posar a primera fila per pressionar.
Uns dos centenars de joves i uns quants professors esperaven un desenllaç final que no va arribar. Davant d’eventuals problemes de
seguretat, la UPF va enviar un missatge genèric anunciant que suspenia les classes, i la gent es va començar a dispersar. Membres de l’equip directiu negociaven amb els alumnes adaptar l’avaluació a les seves necessitats. La UPF havia votat en contra d’aquesta mateixa adaptació al claustre de la setmana passada. És l’única universitat que s’hi havia negat.
El rector, Jaume Casals, va al·legar ahir davant la premsa que llavors no s’havia aprovat per un plantejament erroni que suscitava qüestions tècniques, però que els degans i els caps d’estudi proposarien alternatives “fins i tot millors” a la de l’avaluació única, que era el que volien els estudiants. “No en sortirà perjudicat ningú”.
El rector va marcar una línia vermella: els estudiants es poden manifestar, no anar a classe i canviar el sistema d’avaluació, i entenent la dificultat d’acceptar continuar amb una “normalitat” en una situació d’“excepcionalitat”, va ser taxatiu en una idea: la “universitat no pot ser una caixa de ressonància de la reivindicació d’un grup de persones extraordinàriament minoritària”. Les barricades són “injustificables”. I va explicar que professors, personal i estudiants expressen opcions polítiques i sensibilitats plurals, com una organització sense una harmonia aparent, però que és, precisament, una font de riquesa. Va apel·lar a la intel·lectualitat i al prestigi de la UPF, fins i tot com a centre de debat i discussió. “Però el que no pot ser és que es converteixi en un antre ocupat que no respecta els drets de la majoria”, va afirmar.
Casals també va fer una crida als docents. Els va demanar seny i temperància. “És hora de posar les passions en suspens”. A última hora els estudiants van guanyar la batalla: no serà l’avaluació que proposava Casals, sinó un examen final al desembre, al final del trimestre. I un examen de recuperació després. Van acceptar acabar la tancada i anar-se’n.
El SEPC i el Sindicat d’Estudiants han convocat per avui dimecres i demà dijous una vaga als instituts. Els universitaris continuen la seva vaga, que ahir no va tenir ressò a la resta de campus, a excepció de la UPC, amb el tancament d’estudiants a Manresa.
El rectorat va accedir a l’opció de l’examen final amb el compromís de desfer el tancament