Lluís Pasqual
La sarsuela d’Amadeu Vives amb el polèmic muntatge de Lluís Pasqual arriba al Liceu en jornada electoral i amb el debat Catalunya-Espanya a flor de pell
Encara que no té temps d’anar al Liceu a posar en solfa per segona vegada la seva Doña Francisquita, Lluís Pasqual brinda al públic de Barcelona una renovada lectura d’aquesta sarsuela d’Amadeu Vives, despullant-la del costumisme.
Es l’obra culminant d’Amadeu Vives (Collbató, 1871-Madrid, 1932), amb un llibret en espanyol de Federico Romero i Guillermo FernándezShaw inspirat en La discreta enamorada de Lope de Vega, si bé l’acció es va traslladar al Madrid romàntic. Fins que va arribar Lluís Pasqual, per a qui la sarsuela va ser la columna sonora de la seva infantesa i la porta a través de la qual es va acostar al teatre. El director teatral català ha fet un pas endavant i aquest any ha plantejat el seu propi muntatge de Doña Francisquita. L’estrena al Teatro de la Zarzuela de Madrid al maig va aixecar polèmica. I no només pel seu joc de miralls, que recreava l’acció en tres èpoques diferents de l’Espanya del segle XX, a tall de biografia d’una societat, sinó per haver prescindit dels diàlegs parlats i haver-se inventat uns textos per a un nou personatge.
L’aposta de Pasqual va revoltar alguns tradicionalistes a Madrid. ¿Com podia quedar clar que, per exemple, la Francisquita és una manipuladora que enamora l’estudiant Fernando amb arts múrries? No serà, però, el renovador muntatge el que ara podria escalfar el públic del Liceu –teatre coproductor d’aquest títol juntament amb la Zarzuela i l’Opéra de Lausanne–, sinó la coincidència de la jornada electoral del 10-N amb l’estrena d’una obra de compositor català però escrita per aquell binomi de llibretistes que va dominar l’escena de la sarsuela al Madrid posterior a la guerra civil. Les castanyoles i algun “visca Madrid” de la festa carnavalesca del final de l’obra es podrien llegir com una provocació en aquesta Barcelona que crema per la sentència del procés.
El Liceu pot demostrar més que mai fins a quin punt és espai de concòrdia, el lloc on les diferències es dirimeixen amb seny i moderació... “Em fa il·lusió trobarme, tot just arribar, un títol de sarsuela, i estic encantat que sigui aquesta versió –deia ahir Víctor García de Gomar, director artístic del Gran Teatre–; potser el moment polític no és el més adequat, però està bé mirar de despolititzar la sarsuela, i aquest és el factor essencial de la mirada de Pasqual a Doña Francisquita”.
El teatre dedica les sis funcions –del 10 al 17 de novembre– al tenor Alfredo Kraus en el 20è aniversari de la seva mort. “Aquesta és una de les obres preferides de Kraus i algunes de les millors funcions les va fer al Liceu”, va comentar Óliver Díaz, director musical de la producció –i també del Teatro de la Zarzuela–, quan ahir es va presentar davant la premsa amb els protagonistes del primer repartiment, la soprano María José Moreno, que fa 20 anys que canta aquest paper, i el tenor Celso Albelo, que debuta en el paper de Fernando: “L’ombra de Kraus sempre ha estat allargada i hi he hagut de conviure, però ho faig bé i estic orgullós de ser canari com ell”, va dir el tenor. S’afegeix al repartiment el televisiu Gonzalo de Castro
(Siete vidas, Matar al padre...). L’actor que interpreta els nous textos de Pasqual diu que està molt agraït i feliç d’interac-tuar per primera vegada amb cantants lírics.
Pasqual, al seu torn, ocupat a aterrar al teatre del Soho CaixaBank de Màlaga, ha enviat al Liceu el seu repositor, Leo Castaldi, que explica com el primer acte té lloc en un estudi d’enregistrament durant la república, amb De Castro en el paper de productor; després en un plató de televisió dels seixanta, en ple franquisme, on l’actor és el presentador d’un programa i rep la trucada d’un ministre, Manuel Fraga, que li indica com ha de dirigir el xou. I finalment el tercer acte passa en una sala d’assajos de la contemporaneïtat, oberta al públic, on es munta Doña Francisquita amb l’elenc de la mateixa sarsuela.
“A més passa una cosa molt miraculosa, perquè no tothom coneix la dimensió de Lucero Tena”, apunta De Castro respecte a l’octogenària mestra de castanyoles que participa en l’obra.
Tot això es veurà als cinemes el dia 12, ni més ni menys que en 140 sales espanyoles i 46 d’altres països. I tot plegat celebrant, per cert, el 97,4% d’ocupació que ha registrat el Liceu amb la Turandot de Franc Aleu.
Alguns tradicionalistes es van exaltar al Teatro de la Zarzuela quan van veure que Pasqual havia tret els diàlegs