Saad Hariri
El primer ministre dimiteix “per protegir el país”, enmig d’una deriva violenta
Les protestes al Líban han acabat fent caure el primer ministre, Saad Hariri (49), que ahir va anunciar la dimissió. El que va començar com una protesta per un impost a WhatsApp ha derivat en una impredictible crisi política.
Després de dues setmanes de protestes i enmig d’una situació econòmica cada vegada més alarmant, el primer ministre del Líban, Saad Hariri, va llançar ahir la tovallola i va anunciar la dimissió. “Necessitem un xoc per resoldre la crisi –va dir Hariri en un breu discurs televisat en directe–. Ara mateix presentaré la dimissió i la del Govern al president”.
La seva decisió, va afirmar, es produeix “en resposta a les demandes populars dels últims 14 dies” i “per protegir el país”. El president, Michel Aun, està estudiant la dimissió i ha de dir encara si l’accepta o no. Si així fos, la Constitució exigeix al primer ministre mantenir-se funcions fins que s’estableixi un nou govern.
L’anunci de Hariri va ser rebut com un triomf, entre aplaudiments i crits, pels manifestants congregats al centre de Beirut. Fa tretze dies desenes de milers de libanesos que prenen les places i tallen carreteres protestant per la corrupció, la carestia i la ineficàcia d’un Govern de caràcter caciquista i paralitzat per les quotes i lideratges sectaris heretats del final de la guerra civil, fa trenta anys.
Les protestes han estat majoritàriament pacífiques, i fins i tot festives, excepte els dos o tres primers dies. Tot i això, des que el cap de setmana passat el partit xiïta Hizbul·lah, en boca del seu líder, Hassan Nasral·lah, es va desmarcar de les manifestacions, han començat a registrar-se xocs entre partidaris de la continuïtat del Govern de concentració i manifestants.
Hores abans de la compareixença de Hariri, centenars de simpatitzants de les dues grans forces xiïtes, Amal i Hizbul·lah, van aixecar per la força el bloqueig d’una important carretera de Beirut i van destrossar un campament dels concentrats, que es van veure obligats a córrer cap a la plaça dels Màrtirs, abans que la intervenció de l’exèrcit i els antiavalots amb gasos lacrimògens dispersés els seus fustigadors.
El sunnita Hariri –fill de l’exprimer ministre Rafiq al-Hariri, assassinat el 2005– ja va llegir la seva dimissió fa dos anys, rocambolescament, des de Riad, forçat per les autoritats saudites, aliades tradicionals de la família Hariri. No és cap secret l’enuig de l’Aràbia Saudita per la presència de forces proiranianes com Hizbul·lah en el Govern de concentració. Aquella dimissió va ser retirada dies després.
Aquesta arriba en un moment encara més greu per a les finances del Líban. Els bancs fa més de deu dies que estan tancats, el canvi fix des de fa 22 anys entre la divisa libanesa i el dòlar és insostenible i el governador del Banc Central avisa que les reserves nacionals s’esgotaran en qüestió de dies.
Les mobilitzacions van començar el 17 d’octubre passat, quan el Govern va anunciar que estava preparant un nou impost per als serveis de missatgeria gratuïta per internet com WhatsApp o FaceTime. Encara que el Govern va retirar l’anomenada mesura només unes hores després, les protestes van continuar, ja convertides en un moviment més ampli contra les elits polítiques heretades de la guerra civil.
Simpatitzants de les forces xiïtes pressionen els manifestants i destrossen els seus campaments