Cristians entre dues pors
Els assiris de Tal Tamer van patir la persecució de l’Estat Islàmic i ara temen l’avanç turc
Com cada diumenge, desenes de nens corren entre les oliveres del jardí de l’església d’Al Qadisa, a Tal Tamer, on els seus habitants creuen que després de l’enclavament de Kobane ells van ser els que més van patir les conseqüències de l’avanç de l’Estat Islàmic en aquesta zona del nord-est de Síria. Era el 2014, mesos després que l’anomenat califat fos proclamat per l’avui desaparegut Abu Bakr al-Bagdadi, quan aquesta localitat ubicada a 40 quilòmetres al sud de Serekaniye i que avui torna a estar al front de batalla, va ser assetjada pels homes de l’EI.
La majoria dels habitants no van tenir cap altra opció que fugir, inclosos més de 20.000 assiris. Però aquells d’altres viles a l’altre costat del riu no van tenir la mateixa sort. Al voltant de 250 persones van quedar atrapades i van acabar per convertir-se en presoners de l’Estat Islàmic. Les seves esglésies i moltes de les seves cases quedarien totalment destruïdes. La memòria d’aquells combats és en els forats a les façanes de moltes de les edificacions. “Ells ens van donar tres opcions –als cristians–, pagar, emigrar o convertir-nos a l’islam”, explica Robert Isso, un integrant de les forces sirianes que al seu torn integren les Forces Democràtiques Sirianes (FDS).
Al final, i a excepció d’una dotzena de persones encara desaparegudes, la resta van ser alliberats després de pagar un rescat que van reunir entre assiris a l’estranger i oenagés. La majoria van emigrar i només uns quants s’hi van quedar. Com la majoria de la gent aquí, refusen parlar. “No podem”, diuen. De tot aquest procés va ser testimoni Isso, que creu que malgrat que Al-Bagdadi ha mort, encara queda molt per fer. “El que ell va fer va ser impulsar l’odi cap a altres religions, i això encara està viu –diu–. Hem de canviar-ho per poder viure junts de nou”. Aquest home fornit, de barba poblada i vestit amb uniforme militar, va participar en totes les grans batalles per derrotar l’EI a l’est de Síria, inclosa la de Baguz, el seu últim enclavament, que va ser recuperat per les FDS el març passat.
Però malgrat l’alegria –i alleujament– que causa a la regió la mort del líder d’EI, aquest no era un tema que dominés la conversa a l’església de Tal Tamer ni a la resta de la població, que ha quedat convertida en el centre de la lluita pel control del nord-est de Síria.
Aquí la persecució que van patir els assiris durant l’imperi otomà, i que els va portar a assentar-se en aquestes planícies del nord de Síria, és present en la població, que veu amb gran desconsol, i por, la incursió de les forces turques en territori sirià.
“La situació torna a ser incerta”, explica la Valentina, una economista assíria que va evitar emigrar al Líban quan l’EI va atacar Tal Tamer. Aquesta vegada tampoc no se n’anirà. “Venen amb l’excusa dels kurds, però aquí vivim tots junts, ells ens van ajudar a protegir-nos”, diu aquesta dona. A Tal Tamer, com en la resta d’aquesta regió, la por d’un avanç turc és encara més forta que la possibilitat del retorn del Govern sirià, la presència del qual causa divisió entre els seus habitants. Molts cristians ho accepten, i ho celebren.
Tan sols 15 quilòmetres al nord es lliuren enfrontaments contra l’exèrcit turc, però en especial les milícies avalades per Ankara, que pressionen per guanyar terreny. Després d’un intens combat que va deixar alguns morts i ferits, dissabte passat van prendre el nucli de Soda. “No crec que intentin arribar a Tal Tamer, però sí molt a prop, a l’altra banda del riu”, va explicar Kino Gabriel, el portaveu de les FDS, que és assiri. Fins i tot una de les localitats assíries ha caigut sota el seu control.
Però mentre es va aclarint com quedaran distribuïdes les poblacions en aquesta part de Síria la situació és tan complicada com perillosa. Als seus voltants han acabat per conviure les FDS, els turcs i les seves milícies aliades, però també els russos i les forces de Damasc, que dies enrere van desplegar un gran nombre d’homes per ajudar a aturar l’ofensiva. Avui les FDS i l’exèrcit sirià combaten al mateix front. A això s’hi suma que, si les informacions són correctes, els nord-americans tornen a una de les bases situades a l’est de Tal Tamer.
Enlloc no és tan evident aquesta confusió com al petit hospital que ha passat a ser el centre de recepció dels ferits que després es distribueixen en altres hospitals de la regió. “Aquest matí han arribat dos soldats del règim, i tot bé”, explicava somrient un comandant kurd de les FDS que coordina la protecció de l’hospital. “És molt bona notícia –deia, en al·lusió a la mort de l’Al-Bagdadi–, el problema és que després en venen més”. Ell mateix va perdre la cama esquerra en la batalla contra l’EI a Manbij.
Una de les escoles ubicades a l’entrada de Tal Tamer és el centre de recepció per a milers de persones desplaçades. La Fatemé és una dels més de 200.000. Ve de Manijar per recollir ajuda que reparteix l’Acnur. “Tinc molta por. Contra l’EI va ser difícil, però era una baralla entre sirians, era més fàcil de resoldre; amb Turquia és molt més dur”, diu la dona, l’única preocupació de la qual és aconseguir un parell de matalassos, unes mantes i una mica de menjar per als seus tres fills. El 2013 ja va haver de deixar casa seva uns quants mesos i avui s’ha tornat a quedar sense res.
Aquesta vegada la lluita és molt més complexa. Una petita tercera guerra mundial, com ho va definir una comandanta kurda.
Els turcs “venen amb l’excusa dels kurds, però aquí vivim tots junts, ens van ajudar”, diu l’assíria Valentina Gihadistes presos Desenes de sospitosos de ser militants de l’Estat Islàmic, amuntegats en una presó de Hasaka (Síria) sota control de les FDS, que diuen tenir sota custòdia
uns 12.000 presoners procedents de 54 països