Medalles que no valen per a res
Un lluitador d’elit marroquí llança els seus guardons esportius al mar des d’una pastera
No és el primer ni serà l’últim, però el gest d’Anuar Bukharsa, esportista d’elit del Marroc en l’especialitat de taekwondo, ha causat un gran impacte al país. Bukharsa, que va passar quatre dies a bord d’una pastera, va llançar les seves medalles al mar quan va veure que assolia la costa de Lanzarote. “De tota manera, no serveixen per a res. Les medalles no es mengen”, va assenyalar l’esportista en un vídeo de set segons, on s’observa com se’n desprèn amb un gran somriure i fent el senyal de la victòria.
Bukharsa va començar amb l’esport als tres anys, alhora que dos dels seus germans. Es va especialitzar en taekwondo, on va arribar a guanyar e la prestigiosa Copa del Tron marroquí i va disputar diversos combats com a internacional. Però Bukharsa se sentia menyspreat per les autoritats esportives, que no li van concedir cap ajuda per poder dedicar-se en exclusiva a la pràctica esportiva, una cosa que espera aconseguir ara a Espanya. Si no el deporten abans.
L’esportista no s’esperava que el seu gest tingués tanta repercussió als mitjans, inclosos alguns d’espanyols, i ara tem que la Policia pugui identificar-lo amb més facilitat i tornarlo al Marroc, “on no tinc cap intenció de tornar”, assegura. “Vaig llençar les medalles al mar com un símbol de tot allò de què m’he hagut de desprendre per iniciar una nova vida. Ara espero aconseguir altres medalles i altres amistats. Tot el que no vaig poder aconseguir sota la bandera marroquina vull aconseguir-ho en algun país on a l’esport se li concedeixi el valor que mereix”, assenyala Bukharsa.
Natural de Safi, Bukharsa es queixa que el seu germà ha estat quatre vegades campió del Marroc, malgrat la qual cosa no ha estat seleccionat mai per a les grans competicions. Ell ha guanyat la Copa del Tron, “però tampoc no he tingut reconeixement de la Federació. L’esport al Marroc no té la importància que se li dona en altres països”. Una queixa a què uneix una altra circumstància: “Nosaltres som pobres, el que també contribueix que ens ignorin amb més facilitat”, afegeix Bukharsa, que es considera “una víctima de la injustícia i la repressió”.
El cas de l’esportista de taekwondo s’ha conegut pocs dies després que un altre esportista d’elit, el futbolista Hisham Kelush, també decidís embarcar-se en una pastera amb destinació a les costes espanyoles. Kelush va arribar a jugar a la Primera Divisió marroquina i en el seu moment passava per ser una de les grans promeses dels
Lleons de l’Atles, el nom amb què es coneix la selecció nacional del país.
La deserció d’esportistes marroquins no és nova, però en els últims mesos se succeeixen els casos de gran impacte. Com el de la jugadora internacional de futbol Meriem Buhid, que va aprofitar una convocatòria a Espanya per quedarse a Europa, o el de dues jugadores de la selecció d’handbol, que també van aprofitar la celebració dels Jocs del Mediterrani per escapar-se del control de la seva delegació.
Amb tot, són els casos d’aventures en embarcacions o pasteres els que commouen a l’opinió pública marroquina pel risc que comporten per a la pròpia supervivència dels que es llancen al mar, disposats a perdre la vida per aconseguir un futur. Com va ser el cas d’Ayub Mabruk, un jove de 21 anys tres vegades campió nacional de kickboxing, un dels esports més populars al país, que va morir ofegat fa un any quan intentava assolir la costa de Barbate (Cadis).
Mabruk, que volia triomfar com a boxejador a Espanya, era natural de Salé, on vivia amb dos germans i quatre germanes. Tots sobrevivien amb allò que el seu pare, pintor, era capaç d’anar traient. Un veí assenyala que Mabruk no li va dir a ningú, excepte al seu germà gran, que s’embarcava cap a Espanya. El seu cos va ser l’últim que es va identificar i es va repatriar el Marroc d’un naufragi en el qual van morir 22 persones més davant de la platja dels Caños de Meca.
Campió de taekwondo, va arribar a Lanzarote després de quatre dies de travessia