Llums llargs?
El macrosondeig del CIS per a les eleccions del 10 de novembre podria semblar un exercici de política-ficció. L’escenari pràcticament distòpic que dibuixa el sondeig –amb un màxim de 150 escons per al PSOE– topa amb els registres de totes les enquestes recents. La primera pregunta, per tant, és si un sondeig elaborat abans que es publiqués la sentència sobre el procés sobiranista –i de l’estrident insurgència de carrer que s’ha desencadenat a Catalunya– pot predir què passarà a les urnes gairebé un mes després.
La mateixa nota metodològica que acompanya el baròmetre –més d’una dotzena de pàgines clínicament desaconsellables per a qualsevol profà– adverteix que l’enquesta “no és en absolut un model de pronòstic dels resultats”. Es tracta, per tant, d’una “foto fixa” un mes abans de les eleccions. Tot i això, en vista de l’eufòria que ha provocat al PSOE, es podria pensar que la sofisticada estimació del sondeig es basa en un conjunt de tendències que permeten endevinar quin serà l’escenari final. És a dir, un treball de llums llargs.
Ara bé, el problema en aquest cas no rau en el que preveuen els altres sondejos (malgrat que és difícil pensar que tots s’equivoquin) sinó en les mateixes dades del baròmetre del CIS. I la pregunta, aleshores, és si una enquesta amb alguns indicadors lleugerament pitjors per al PSOE que la preelectoral de l’abril pot donar finalment millors resultats que aquella per als socialistes. Entre aquests indicadors hi ha les percepcions negatives sobre la situació política i econòmica, l’ascens de la classe política a la condició de segon problema dels espanyols o la caiguda en la participació declarada (que no afecta menys el PSOE, però sí que afecta més Cs). I hi caldria afegir l’estancament a la baixa en la valoració de Pedro Sánchez, en les preferències que suscita com a president o en el suport a una victòria socialista.
Paral·lelament, cal destacar que el pronòstic de vot del sondeig topa frontalment amb les correlacions més recents entre els blocs d’esquerra i dreta a Espanya. Concretament, l’enquesta adjudica al PP, Ciutadans i Vox un 37% dels sufragis, sis punts menys que el 28 d’abril. I, simultàniament, el sondeig situa l’esquerra al llindar del 50% del vot (gairebé set punts més que el 28-A). Es tracta d’unes xifres que només s’expliquen a partir d’una multiplicació evangèlica dels vots d’esquerres, atès que aquest resultat batria tots els seus rècords, amb la sola excepció dels comicis del 1982. Alhora, l’estimació de vot atribuïda al conjunt de la dreta situaria aquest espai polític en paràmetres inèdits les últimes dècades.
Això sí, el sondeig preelectoral de l’abril ja va sobreestimar el vot al PSOE (a costa d’Unides Podem) i va infravalorar el de Cs. Ara, però, la desviació respecte a les mitjanes de vot que es desprenen dels últims sondejos divulgats encara és més gran: de més de cinc punts a favor del PSOE, de més de tres en contra del PP i de prop de quatre en detriment de Vox. Podem i Cs surten, en canvi, més ben parats al baròmetre del CIS que a la resta.
Tot i això, si aquesta comparació ja és xocant, el detall per províncies genera una perplexitat idèntica. Segons el sondeig, el PSOE podria millorar el seu còmput d’escons en 26 districtes, on l’avanç dels populars a costa de Cs amb prou feines donaria fruits al partit de Pablo Casado. A València, per exemple, el PP podria, fins i tot, perdre un escó dels tres que va aconseguir el 28-A. I a Barcelona l’enfonsament de Ciutadans i la desaparició de Vox deixarien els populars amb el mateix solitari escó que van obtenir a l’abril.
L’enquesta presenta, a més, una sobrerepresentació del votant socialista (de nou punts) que no s’estén a la resta de formacions (el sufragi de Vox està infrarepresentat en més de tres punts). Però se suposa que aquesta desviació ja s’ha comptabilitzat a l’hora de dur a terme l’estimació.
A favor del PSOE, el sondeig dibuixa una expectativa de victòria que comparteixen un 65% dels consultats: 24 punts més que a l’abril. Potser el CIS xifra en aquesta dada l’ascens socialista, impulsat per una espiral del silenci que acabi fent decantar-se tots els indecisos (més d’un 30% en el cas de Cs).
El 10 de novembre revelarà si l’estimació del CIS és una genialitat (que consisteix a veure allò que els altres no són capaços de descobrir) o un miratge (que suposa veure el que no existeix). El problema dels llums llargs és que de vegades no detecten els sots que s’interposen al camí. I encara queda una eternitat per als comicis.
La correlació de vot entre els blocs que ofereix el sondeig del CIS suposaria un escenari inèdit